La felicitat podria ser això

La felicitat-i en part descans-que he sentit fa tot just uns minuts, podria ser això i també podria haver estat completa. Si no ha estat així, potser no se li pugui dir felicitat en sentit estricte... Sigui com sigui, doncs a aquestes hores no tinc ganes de fer una anàlisi metafísica, he sentit felicitat i he sentit, d'altra banda, que haver-ho compartit hagués estat una felicitat completa. I penso que per a aquest moment tan important en la meva vida, hauria volgut sentir una abraçada, un petó, sentir o llegir un 'Felicitats', 'Ho has aconseguit!', 'El teu esforç té les seves recompenses!' 'Has sortejat l'últim revolt'. I si bé fins que no sàpiga el resultat final, no vaig a fer-ho oficial, em sento orgullosa de la meta a la qual he arribat.

Un apren amb el temps...

Después de un tiempo, uno aprende la sutil diferencia entre sostener una
mano y encadenar un alma.

Y uno aprende que el AMOR no significa acostarse.

Y que una compañía no significa seguridad, y uno empieza a aprender ....

Que los besos no son contratos y los regalos no son promesas, y uno empieza
a aceptar sus derrotas con la cabeza alta y los ojos abiertos, y uno aprende
a construir todos sus caminos en el hoy, porque el terreno del mañana es
demasiado inseguro para planes ... y los futuros tienen su forma de caerse
por la mitad.

Y después de un tiempo uno aprende que, si es demasiado, hasta el calor del
Sol puede quemar.

Así que uno planta su propio jardín y decora su propia alma, en lugar de
esperar a que alguien le traiga flores.

Y uno aprende que realmente puede aguantar, que uno es realmente fuerte, que
uno realmente vale, y uno aprende y aprende ... y así cada día.

Con el tiempo aprendes que estar con alguien, porque te ofrece un buen
futuro, significa que tarde o temprano querrás volver a tu pasado.

Con el tiempo comprendes que sólo quien es capaz de amarte con tus defectos
sin pretender cambiarte, puede brindarte toda la felicidad.

Con el tiempo te das cuenta de que si estás con una persona sólo por
acompañar tu soledad, irremediablemente acabarás no deseando volver a verla.

Con el tiempo aprendes que los verdaderos amigos son contados y que quien no
lucha por ellos tarde o temprano se verá rodeado sólo de falsas amistades.

Con el tiempo aprendes que las palabras dichas en momentos de ira siguen
hiriendo durante toda la vida.

Con el tiempo aprendes que disculpar cualquiera lo hace, pero perdonar es
atributo sólo de almas grandes.

Con el tiempo comprendes que si has herido a un amigo duramente, es muy
probable que la amistad jamás sea igual.

Con el tiempo te das cuenta que aun siendo feliz con tus amigos, lloras por
aquellos que dejaste ir.

Con el tiempo te das cuenta de que cada experiencia vivida con cada persona
es irrepetible.

Con el tiempo te das cuenta de que el que humilla o desprecia a un ser
humano, tarde o temprano sufrirá multiplicadas las mismas humillaciones o
desprecios.

Con el tiempo aprendes a construir todos tus caminos en el hoy, porque el
sendero del mañana no existe.

Con el tiempo comprendes que apresurar las cosas y forzarlas a que pasen,
ocasiona que al final no sean como esperabas.

Con el tiempo te das cuenta de que en realidad lo mejor no era el futuro,
sino el momento que estabas viviendo justo en ese instante.

Con el tiempo verás que aunque seas feliz con los que están a tu lado,
añorarás a los que se marcharon.

Con el tiempo aprenderás a perdonar o pedir perdón, decir que amas, decir
que extrañas, decir que necesitas, decir que quieres ser amigo, pues ante
una tumba ya no tiene sentido.

Pero desafortunadamente, sólo con el tiempo..." 

Jorge Luis Borges

Amor i feina al 2014

Aquest 2014, vull Amor (de parella) i vull feina.

Els reis són ells

Avui els reis de la casa són, més que mai, els protagonistes de les emocions i la felicitat que s'entreveuen sota una pluja de globos i serpentines...

Bon any 2014!

Per un any nou ple de moments feliços i poder compartir-los amb qui estimem.

If I could...

If I COULD...

El Sol en perfecta sintonia

El Sol en perfecta sintonia amb el dia de descans, entra suaument per la finestra. Va il·luminant els contorns dels meus somnis, de les meves alegries i esperançes, de les coses boniques d'aquest any. Deixant gotetes de llum per seguir il·luminant el camí...

Bon Nadal

Bon Nadal! Un any més, tota la felicitat per aquests dies.

Vivint en El Día de la marmota

Com Bill Murray en el Día de la marmota, gran pel·lícula per cert, així em sento des de fa més de dues setmanes, sense un descans per poder viure una altra realitat que no sigui la laboral.

El millor regal per a un infant

No tinc temps per fer alguna breu reflexió sobre el que pot donar de sí vendre joguines en aquestes dates. Acabo tan esgotada el dia que arribo a casa, sopo quelcom i em fico a dormir. Només dir-vos que el que més em diuen és 'Ho tenen tot els nens d'ara!" Jo em pregunto si tenen també el més important: algú amb temps per jugar amb ells, en la meva opinió, el més important. Que sel's dediqui temps i atenció. Que el millor regal és gaudir plegats del temps lliure. Que el millor regal és moltes vegades, el més senzill.

Detallets que m'alegren el dia

Podria fer un apartat de 'detallets que m'alegren el dia', ja sabeu, aquelles petites vivències del dia a dia, que són les que ens dónen alegria i que fan gran la nostra existència. Aquesta tarda he pogut gaudir d'unes hores de descans, per qüestions de salut ho necessitava després de 12 dies seguits treballant. He aprofitat per estar amb els meus nebots, una de les coses que em fa més feliç. He anat a buscar-los  al'escola i després he passat la tarda amb la meva neboda gran, que m'ha acompanyat a fer uns encàrrecs. Hem acabat prenent un 'suïs' a una cafeteria de Gràcia on hem rigut molt mentre l'explicava les entrevistes de feina que he tingut al llarg de la meva vida. Abans de tornar cap a casa, l'he acompanyat a casa del seu xicot i em deia que fa dos dies la tenia als meus braços amb només unes horetes de vida i ara em diu que jo podria ser la seva germana gran!

Una decisió pel 2014

Aquests dies tinc el cap una mica espès. Les llargues jornades de treball (una botiga de joguines per Nadal, és una cosa gratificamente i esgotadora alhora) no em deixen gairebé temps de parar-me a pensar per prendre una decisió. Una decisió a nivell laboral, que si bé suposaria canviar totalment el meu entorn i una veritable experiència-no tant pel treball en si, sinó pel (llunyà) país- fa que m'estigui plantejant els pros i contres. Quan s'ha de decidir, sol ser entre A o B (de vegades hi ha C, que fins i tot ajuda a discriminar, encara que no és el cas) i com encara no tinc l'opció B ni gairebé temps per buscar-la, el meu cap va entre A o quedar-me aquí i esperar que surti B o agafar A i no pensar més. O cercar intensament B tenir sort i trobar ràpid...

Somriu! És bo per a la teva salut

Fa cosa d'un mes escrivia sobre la necessitat que sentia de tornar a somriure per dins, igual que ho faig per fora . Sobre el somriure he escrit unes quantes vegades, de fet. Un somriure obre moltes portes a una millor entesa amb el nostre interlocutor, apaibaga ànims enfrontats i mostra als altres que estàs obert al diàleg i a la comunicació. Amb el somriure es crea un ambient alegre i ple de felicitat. Feu la prova. Això em recorda l'efecte positiu que he trobat quan he estat treballant de cara al públic i rebia als usuaris amb el millor dels meus somriures. 
Doncs bé, aporto algunes dades més. El fet de somriure, no només fa que ho facis cap a fora, també ho fas cap a dins. Aquest ha de ser un somriure autèntic, que mostri una emoció espontània i genuïna. El neuròleg Duchenne la va descriure en 1862, com aquella que fa que es contraguin tant els músculs del voltant de la boca (zigomàtic major i menor ) com el múscul orbicular prop dels ulls, creant aquesta sensació tan agradable. Més tard, Paul Ekmann, va estudiar la relació del somriure autèntic descrita per Duchenne, amb un increment de l'activitat en l'escorça prefrontal esquerra (part del cervell on resideixen les emocions positives tals com el somriure).

Si bé aquells somriures forçats també poden tenir el mateix efecte, un somriure autèntic es nota molt més i produeix millors sensacions. Estan demostrats els enormes beneficis que té mostrar expressions facials de grat i plaer, al nostre benestar emocional i físic i per tant, cap als altres.
Em quedo amb aquesta frase de Eletta Robles "El somriure és un raig de sol directa a l'ànima". Així doncs, a somriure cada dia una estona!

Si vols alegria, porta-la dins teu

Moltes persones quan 'busquen' parella (jo més aviat diria que estan obertes a la possibilitat d'entrar en la vida d'algú i que altra persona entri en la d'ells, amb tot el que això comporta), pretenen que aquesta els ompli d'alguna manera i els doni això o allò altre, ja sigui alegria, seguretat, afecte, etc. Segurament, el millor seria començar per un mateix, conèixer-se bé i estar connectats amb les nostres emocions. Cultivar totes aquestes qualitats i virtuts en un mateix per poder mostrar-les al exterior i d'aquesta manera, atraure qui estigui en la mateixa sintonia que un. I recordar que, si bé la vida és millor quan sabem que comptem amb el suport d'algú i tenim un projecte en comú i això ens pugui omplir de felicitat, aquesta ha de trobar dins nostre. És com una dita que vaig llegir quan era petita que deia alguna cosa així com, 'Si vols tenir alegria en la teva vida, porta-la sempre dins de tu'.

7 secrets de nens molt feliços

Una amiga m'envia aquest article de Katie Hurley, del Huffington Post, en el qual descriu els "7 secrets de nens molt feliços". Em quedo amb el 3è, 'Se'ls permet expressar les seves emocions', el 6è,  'Se senten escoltats' i el 7è 'Senten un amor incondicional'. Quants nens no creixen sense aquests, tenint dificultats de relació en l'edat adulta, a causa de pares que els van negar el dret a pensar, a expressar-se i amb falta d'acceptació de la seva sola existència. Per sort, no tot està perdut! Si són conscients, després solen ser pares que intenten esmenar aquestes mancances, tenint cura de la relació amb els seus fills oferint l'essencial; acceptació i escolta.

I forgot my phone

Aquest video dóna que pensar, no us sembla? Moltes vegades ens perdem la vida més inmediata per estar pendents d'una pantalla.

La importància del pensament positiu

Des que vaig descobrir al doctor i escriptor Mario Alonso Puig, he estat seguint les seves xerrades i llibres. M'agrada com parla i estic d'acord en el que explica sobre com la qualitat dels nostres pensaments fa que ens sentim d'una determinada manera i en conseqüència d'una manera d'actuar. De com podem, sense negar la realitat, canviar la nostra manera de pensar per veure les possibilitats i així, crear una nova realitat. Una cosa que, segons explica, és més fàcil per a unes persones que per altres. Estic d'acord en la importància de saber canviar els pensaments i així, actuar d'una manera més favorable per actuar en consecuenia. Com també estic d'acord, i és una cosa que la Psicologia Positiva no pot obviar, hi ha temes que necessiten d'alguna cosa més que tècniques per canviar la nostra manera de pensar, si no alguna cosa que vagi al fons de la qüestió. O com m'agrada dir a mi, hi ha qüestions que es poden solucionar amb una tireta i d'altres que requereixen del bisturí.
Us deixo el tall del programa  'Tot és possible ' d'Elisenda Camps, amb l'entrevista que li va fer el passat dia 13 .

Arriba el fred

Llumetes del capçal del meu llit, el fred i la calor en perfecte harmonia

Diu una dita sueca "No existeix el mal temps, només la roba inadequada". I si d'alguna cosa saben els països del centre i nord d'Europa, és de com adaptar-se al fred i viure amb ell. Jo personalment no sóc gens fredolica i no em deixen a casa les baixes temperatures que tenim per aquí. Tampoc li dic que no a un pla de quedar-me, llegint un bon llibre o veient una pel·lícula amb una manteta i prenent alguna cosa calenta. Així i tot, m'agrada sentir el fred a la cara, sobretot si vaig ben abrigada. I si és amb un dia clar de sol, és una de les sensacions més agradables.

You fill up my senses

Ahir vaig passar el matí amb una amiga, vam anar a Caixaforum i després a dinar, i després d'acomiadar-nos, vaig voler anar a una terrassa a Drassanes, un dels meus racons favorits enmig del sorollós centre. Estant allà vaig recordar quan vam estar prenent cafès en aquelles mateixes taules, el què ens explicàvem l'un de l'altre, el què ens dèiem. Coneixent-te més amb el pas del temps, el que em feies sentir. El fet que ja no visquis aquí...
El que podria dir-te avui, si et tingués davant, va sonar camí a casa, com si pogués endevinar què pensava, amb 'Annie' s song 'de John Denver. M'hauria agradat haver escrit jo el que transmet la lletra i dir-te d'aquesta manera, que eres la primera persona per la qual sentia una cosa així.

Una dosi d'humor diària

Com no es podia esperar menys, han concedit el Premi Ondas al millor programa de ràdio a 'La competència' de RAC1, d'Òscar Andreu i Òscar Dalmau. No és que tingui accions en el grup, més aviat he de dir que aquest programa (que es repeteix de matinada per si no ho podeu escoltar a les 12, a part de poder recuperar els podcast) i el de Toni Clapés de la mateixa emissora, 'Versión Rac1', són els que proporcionen els moments més hilarants del dia. Humor intel·ligent, això sí, imitació de personatges que fins i tot superen la realitat, barrejat amb informació i interessants entrevistes (en el cas del Versió).

Frases per reflexionar 31

Qui mira cap a fora, somia. Qui mira cap a dins, desperta.

Carl Gustav Jung

27º el 27 d'octubre

Aquest matí quan m'he despertat i he notat la calor que feia i lo lluminós que era el dia, m'he dit que passaria el dia a la platja. He arribat fins a la Barceloneta i semblava més aviat que estàvem al juny. Moltíssima gent passejant, les terrasses plenes i sobretot els guiris, vestits com si fos estiu. Aquests, fins i tot, s'han llançat a prendre el sol a la sorra, com si acabéssim d'entrar a la canícula, més que a la tardor. I és que la temperatura avui 27 d'octubre ha estat de 27 º!

Una imatge de tendresa 6

M'aturo a observar-los una estona cada dia, de camí a casa de la meva germana. Aquí estan, sentint-se tan grans com aquests herois futbolístics que admiren, tan petits com deixen endevinar les seves diminutes cames, vestint la samarreta del seu equip favorit. Seguint les instruccions del pacient monitor, mentre canten, amb un entusiasme contagiós, els gols amb un 'Has vist, quin golàs!'

Fall leaves

Como un joc de paraules, les fulles cauen a la tardor, deixant un mant daurat i vermellós

Música clàssica? Sí, gràcies!

La música clàssica és, potser, una de les millors que pugui escoltar-se. Escoltar-la és també, una excel·lent activitat pel vespre-nit del diumenge i si és música de cambra, la cosa és sublim! Calma l'esperit, relaxa, transporta, sents que l'evasió és total. Us convido a que l'escolteu i ho experimenteu.

48 Open House Barcelona

Avui dia 19 i demà diumenge 20, torna la 48 Open House Barcelona, unes jornades de portes obertes de molts edificis emblemàtics de Barcelona i d'altres que normalment, estan tancats al públic en general. Us convido a consultar la guia, hi ha veritables sorpreses.

Petites obsessions amb importància

La llum, la llum en totes les seves manifestacions, la llum natural, la llum com a font de calor, la llum que desprenem, la llum com a metàfora. 
L'amor, l'amor pels meus, pel que faig. L'AMOR en majúscules i arribar a sentir que he creat un espai en comú millor que el individual. 

El llenguatge, el que creem amb ell, les paraules, el que diem i què volem dir amb elles. Les que acaricien, les que recomforten. Les que poden arribar a ferir.

El coneixement, el que puc saber, el que m'expliquen i em nodreix, el que busco i trobo, el que no es veu. El que puc transmetre i saber que arriba i roman. La curiositat que no s'ha de perdre.

La creativitat, en totes les seves facetes, la que serveix per divertir, per ensenyar altres mons, per evadir-se, la que és capaç de transmetre harmonia i tranquil·litat. O el més desgarrador de la condició humana.
L'humor, prenent una ració diaria, com a taula a la que pujar-hi per navegar en les tempestes de la vida. 

L'aire, sentir l'aire fresc fora, sentir-lo lleu i suau deixant que es coli per l'habitació.
Escriure. Escriure sobre tot això. Escriure per sobre de tot.

Vull treballar en aquesta biblioteca

State Public Library of Victoria, Melbourne. Victoriano Izquierdo.

Vull treballar en una biblioteca i per ser més exactes, en una com aquesta. No puc estar més d'acord amb Victoriano Izquierdo, que al seu bloc 'Pixel fugaç' ens convida a donar-li la volta a l'anunci de la beguda de cola sobre els bars i fer-li també un homenatge (gran, molt gran) a aquests temples del saber , tranquil·litat i nutridors de l'esperit.
Buscant hi ha tantes en les que m'agradaria passar hores i hores, les meves favorites, les acollidores, les ben il·luminades, les de prestatgeries de fusta amb aquesta olor a antic, amb aquestes llums verds i sobretot, plenes, plenes de llibres.

Una vida sense 'però'

Una vida sense 'però' és el que vull, el que desitjo, com vull arribar a parlar, però ... és possible? Segurament si. El 'però' és en si mateix una contradicció dins d'una frase. Uneix dues idees i generalment, la segona anul·la la primera. Fa poc vaig sentir aquesta frase "És català, però bona persona". Ui! llavors no es pot ser català i bona persona alhora? És un exemple, en els temps que corren, una mica delicat. Una manera d'evitar aquesta contradicció i suavitzar el missatge, és utilitzant la conjunció "i", "no obstant això" o "tot i que" o canviant l'ordre de les frases.  "Avui no em va bé, tot i que m'agradaria quedar amb tu un altre dia". "La festa va estar bé, però em vaig avorrir una mica", per "La festa va estar bé i també em vaig avorrir una mica". 

Tornar a somriure per dintre

No és que no la posseeixi, més aviat és que necessito tornar a sentir realment també per dins, l'alegria que em caracteritza. Tornar a sentir el meu somriure, que il·lumina per dins i per fora i que tant agrada als altres, en tot el meu esplendor. L'alegria que vaig sentir que s'esvaïa, fa temps i que sento que ha de tornar, s'ha de tornar a treure fora per ser l'eix que faci que tot rodi millor.

Barcelona com un kaleidoscopi

L'interior de la Sagrada Familia

Dues imatges de l'interior de la Sagrada Família, amb el bonic efecte aconseguit mitjançant la combinació de colors dels vitralls.

Segueixo trobant-te a faltar

Com el sol que segueix brillant l'últim dia d'estiu, segueixo troban-te a faltar, tot i la distància...
No és només deixar passar aquest instant, m'agradaria passar-lo amb tu.
No són només els detalls de la vida que passa, els vull compartir amb tu.

Sóc afortunada

No ha passat ni un mes des que vaig acabar la feina i ja m'han trucat per una altra, amb les mateixes condicions que l'anterior, això si. Ni que siguin tres mesos, benvinguts siguin!

'No ho hem intentat encara!'

Així de rotunda em va sortir aquesta sentència per motivar, quan ahir em vaig tornar a convertir en l'English teacher de les meves nebodes, al veure que començaven amb les seves reticències i poca fe en les seves capacitats:

  "No és un 'No podem', és un 'No ho hem intentat encara!"

Doncs així, la veritat, amb el que m'importa en la meva vida ...

Ningú diria de mi...

Ningú diria l'edat que tinc * 
Ningú diria que sigui nervisosilla 
Ningú diria que em pugui agradar tant la Naturalesa (i abraçar arbres)
Ningú diria que m'agradin tant les qüestions tècniques
Ningú diria que m'interessin tant les qüestions filosòfiques 
Ningú diria que observo més del que sembla
Ningú diria que necessito tant la seguretat
Ningú diria que pateixo més del que mostro
 
  * la genètica alguna cosa té a veure

La llum de setembre

No sé quantes vegades he escrit per aquí, i per allà, sobre la llum, sobre aquesta meravella sense la qual no hi hauria vida. Em fascina, m'ha fascinat sempre i cada vegada més. Necessito viure amb la llum del sol entrant per totes les finestres, no puc estar en un lloc mal il·luminat, m'agrada crear un ambient acollidor col·locant llums estratègicament. La llum, en el seu sentit literal i el metafòric. Ai! quan algú ens il·lumina, és difícil oblidar el que roman dintre. 

Doncs bé, hi ha dos mesos en què la llum és especialment increïble, almenys per aquestes latituds en què podem apreciar el pas de les estacions. La llum del mes de juny i la del mes de setembre, ambdues tenen alguna cosa especial. Un matís molt subtil que anuncia l'arribada de l'estiu i l'arribada de la tardor, respectivament. Fixeu-vos. No és tan brillant i tot i així té alguna cosa que la fa summament especial, fascinant. Que m'obliga a contemplar-la cada matí, cada vespre, hipnotitzant-me.

Independència, per quan?

Independència, per quan? això em dic jo, que no trigui molt, que cada dia que passa és un dia que ja ha passat. I no vull veure només passar els dies, vull viure. Vull sortir d'aquí i vull sortir ja. (Avís per a navegants: tot i que coincideix amb la data, el meu anhel d'independència no va en el mateix sentit).

Quiero volar en globo

Subes alto, aprecias aún mejor la belleza de las cosas, tienes una nueva perspectiva sobre el mundo, ves el presente más claro, sientes mariposas en el estómago

Sientes que el sol cálido te abraza. Sientes pánico ante la caída

El amor es así

Es como volar en globo

Jo mai mai -Joan Dausà

Cançó de la pel·licula Barcelona nit d'estiu

Tonar al setembre

El final d'agost

S'acaba agost, un agost que en ocasions se m'ha fet infinit i en ocasions, ha passat volant (quan he gaudit els moments). Però si l'haig de resumir, ha estat el més raro que he viscut en molt de temps, que jo recordi. 

On centres la teva atenció?

On posis la teva atenció, aniran les teves emocions i la teva energia. On posis la teva atenció, es farà sempre més real per tu.

És una combinació de tot

No és el que et passa, és la interpretació del que et passa. Jo encara diria més, és la combinació de tot el que et passa, i la interpretació que fas. Ai! la teoria, què fàcil dir-ho!

La tecnología desenfadada

Si hi ha un blog que us recomano, aquest és l' 'Antiguru' de el Pais, en el que es parla de les noves tecnologies amb un toc desenfadat i de temes, en el que segur que us sentiu identificats. No us perdeu el 'Todos contra la manía de enseñar las piernas en Instagram', divertidíssim!

So de la pluja per relaxar-se

Frases per reflexionar 30

Confía en el temps, que acostuma a donar dolces sortides a amargues dificultats

Miguel de Cervantes (1547-1616) 

Cap de setmana de relax i natura

 

Bucòliques imatges del que ha estat un relaxant cap de setmana, en la masia que ha llogat una amiga amb la seva familia, a la plana de Vic.

Walking by Henry David Thoreau

Amor: Voluntat, esforç i sort

Com s'ho fa aquesta gent? per tenir ja una parella, una família...? Això em preguntava una amiga, quan sortejàvem parelles, i famílies, per les Rambles. Hores abans, hem estat prenent un cafè i posant-nos al dia després d'algun temps sense haver-nos vist. Ella, es mou entre donar-li una segona oportunitat al que fa poc era la seva parella, amb el qual es veu creant una família i d'altra banda, al que té per allà i que representa tot el contrari. El seny i la rauxa. Tenir mimitos (sic) i un futur o tenir només moments de passió salvatge (sic). Ara ha de triar. Jo, en temes sentimentals, he acabat tan ràpid com el pas d'una estrella fugaç, però sense la seva bellesa.

Jo no sé si hi ha alguna formula màgica per aconseguir construir una parella, una família. El que sí que crec és que és una barreja entre voluntat, esforç i sort. Voluntat, ja que sense ella, sense la intenció de realment voler tenir un projecte en comú amb una altra persona, és difícil. Esforç, per suportar els alts i baixos de la vida i els de la pròpia relació. I una bona dosi de sort. Sort de trobar la persona adequada en el moment adequat, sort de connectar i sort d'haver-se conegut.

El nostre cervell, el que és real i imaginat

El cervell és aquesta fantàstica màquina, que només ocupa un 2% del nostre cos i que gasta el 25% d'energia, capaç de regular des de les nostres funcions vitals més bàsiques, fins als processos més complexos de la nostra personalitat i existència. No distingeix el que és real i el que estem imaginant, el que estem creant amb els nostres pensaments. Així, quan vivim una situació que ens sembla angoixant, estressant, tenim dues opcions: o dir-nos que hi ha solució o dir-nos que no hi ha res a fer i, en conseqüència, no fer res per canviar-Ho. De fet, prenguem una o altra via, ambdues són vàlides, ja que estaran d'acord al discurs intern que hem tingut. S'ha demostrat, a través de les RMf  (ressonància magnètica funcional), que el tipus de pensament derrotista, bloqueja el cervell i no deixa pensar en la millor solució. Una altra qüestió molt important és que es pot constatar que tal com pensem ens sentim i viceversa.Tot depèn de la interpretació que li donem al que ens passa (jo aquí afegiria la importància de considerar que això no és tan simple i que cal tenir en compte factors com l'edat i si es tenen els suficients recursos psicològics per dur a terme aquesta interpretació). És en aquesta, que el cervell ho veu com si fos real, encara que ni tan sols hagi passat i és per això, que sempre és més desitjable pensar en solucions possibles i positives, que en allò catastròfic.

Però...qui és Teresa Rampell?

És Teresa Rampell, potser, la Ben Plantada (amb permís d'Eugeni D'Ors) del segle XXI?
Qui és aquesta dona que pel que sembla, porta de cap a més d'un?

The MoMath, el Museu de les Matemàtiques

Un interessant museu pels amants, i pels que encara penseu que són avorrides, de les matemàtiques, el MoMath de Nova York, fundat per Glen Whitney, un friki d'aquesta matèria.

Humor per començar la setmana

Banyar-se al Mediterrani

Em desperto d'hora aquest matí i em mentalitzo de que és diumenge, que demà no només és dilluns, si no que torno a la feina després de les meves breus vacances. Llavors, m'adono que no he fet gaire, més aviat no he fet el que més necessitava, que era sortir a la natura. Una excursió per la muntanya, un bany al mar Mediterrani (la Barceloneta, que tampoc no he trepitjat, no compta com a sortida a la natura). Sí, el contacte amb la tonificant aigua del nostre estimat mar, la vegetació que envolta la seva costa i la tranquil·litat que es respira contemplant-lo, m'han faltat per reposar d'uns mesos una mica agitats. Així que espero poder-ho fer el proper cap de setmana i treure'm la necessitat d'estar en contacte amb el mar, els arbres i les muntanyes, de respirar altres aires.

My way- Frank Sinatra

El Canal de la Mànega des de l'aire

Després de contemplar el meravellós paisatge dels Alps des de l'aire, en un viatge un desembre a Viena, en tornar de Londres, vaig poder veure el Canal de la Mànega (English Channel, o La Manche) des de l'avió.

Passar el ferragosto

A  casa de la meva germana, cuidant de les seves macotes, sola, empassant-me tota la programació de cinema, en blanc i negre. Les pelicules de la IIa Guerra mundial, un clàssic. Adonant-me de que ja estem a mitjans d'agost. Com si de la meva vida es tractés. Pensant en que seria millor compartir dies així d'agost, d'octubre, no importa el mes de l'any, en realitat. Dies interminables o lluminosos d'estiu, dies de joia de primavera. Dies avorrits i dies plens de plans. Dies per celebrar i dies per comfortar.
Vida compartida, al cap i a la fi.

On és Cala Vetusta?

Escolteu aquest tall del programa 'T''ho creguis o no' de RAC1, sobre la Cala Vetusta, una platja vintage i si ho podeu esbrinar, digue-me-ho. Vull anar!!

Perseidas

Aquest any no les he pogut veure, però recordo el primer cop que les vaig observar, al Montseny, i va ser un dels fenòmens de la Natura més bonic que hagi vist mai.

Vacances d'estiu

Casualitats de la vida, fent un encàrrec aquest matí per la Diagonal, en un restaurant em trobo aquest cartell, amb les mateixes vacances que tinc jo. Així que tinc uns dies, tot i que sense plans i amb els amics fora, quedant-me en el pis de Sant Gervasi, que descansaré, ni que sigui, de llevar-me d'hora i del pesat trajecte fins la feina.

Per cert, l'altre dia vaig llegir un estudi que s'ha fet sobre les vacances i que diu que es necessiten 10 dies d'aquestes, per a desconectar del tot de la feina. I que es recomanable canviar el lloc de residència, encara que sigui per pocs dies, per canviar l'entorn. 

El Big Ben vist per Instagram

Una foto que vaig fer al Big Ben modificada per Instagram

Passar el dissabte a Londres

Així, como qui va a passar el dia a la Costa Brava o de barbacoa a la masia d'unas amics, la meva neboda i jo anem avui a passar el dia a Londres. Li vaig prometre un viatge fa anys i ara és l'ocasió. La visita express, d'anada i tornada el mateix dia, promet ser tota una aventura! De moment, quadrar tota la ruta, aclarir-me amb els mil-i-un preus dels diferents mitjans de transport, ja ha estat una mica estressant aquesta setmana, més el que hem hagut de matinar! Ara, la il·lusió amb el que ho ha viscut la meva neboda, des que li vaig assegurar que hi aniriem, no té preu. I com diu l'anunci, per tota la resta....

Un Arc de Sant Martí d'agost

Un bonic Arc de Sant Martí després de la pluja d'ahir, que no va durar més que minuts, sembla sortir de l'edifici.

Frases per reflexionar 29

Si vas sol, aniràs més ràpid. Si vas acompanyat, arribaràs més llluny

(Frase de 'l'estat' de WhatsApp d'una coneguda)

Blackie Books

No sé si heu sentit a parlar de Blackie Books, una petita editorial independent, amb seu a Barcelona i fundada per Jan Martí (aquí podeu trobar una entrevista) dedicada a l'edició d'obres molt escollides i amb un format molt estudiat. De moment, la seva col·lecció és petita, ja que pensen molt conscienciosament, les obres que van a editar. Entre elles, la que recomano, per la temàtica i les bones crítiques, és 'Niños futbolistas' de Juan Pablo Meneses, sobre el transfons del mercat dels fitxatges futbolístics, des de nens, a Latinoamèrica i Espanya. No us perdeu tampoc els 'Cuadernos' en plan quaderns d'estiu per a adults, amb passatemps i exercicis, del Comité Blackie Books i Daniel López Valle y Cristóbal Fortúnez. Crec que seran un bon passatemp en els meus llargs trajectes fins a la feina.

El pesar, pesa

El pesar és enorme. Proporcional als anys que segueixo aquí. Als impediments. A lo que haig de sentir, encara. A lo que encara no gaudeixo.
I és bastant dolorós.
Inclús és un miracle que segueixi tan bé, després de tot.

Pensar, sentir

Eliminar toxines

Ja fa un mes que estic en el procés d'eliminar toxines. De moment, la cosa va bé i espero que segueixi així.

No hi ha cap dubte!

Encara que us pugui semblar una horterada, que segur, també són divertides aquestes samarretes. Com una parelleta alemanya que vaig veure al metro de Barcelona, duent-les tots dos. No hi ha havia cap dubte!

101 Idees per viure BCN a l'agost

Un agost com l'infinit

Agost, 1r d'agost. Un mes que, ja de ben petita esperava amb molta il·lusió. M'agradava per com sonava fonèticament, perquè era el temps de les infinites vacances amb infinites aventures. Perquè és un mes rodó, com ell mateix. Perquè és el mes que fa 8 i aquest nombre m'agrada. Amb les seves arrodonides i suaus formes. Que conviden a passejar-hi, a estar-s'hi. Perquè és com una abraçada tot ell, sensual i amorosit. Perquè m'evoca l'infinit. Agost.