dilluns, 25 de febrer del 2008

Diner massa car

Quan van començar a sortir les “empresses” (per no dir xiringuito) de reagrupament de crèdits, ràpids i fàcils “da igual si tienes Rai o Asnef”, em va donar la sensació de que això no s’aguantaria per enlloc i que més aviat que tard, acabaria fent fallida. Fent càlculs, els clients no s’adonaven que acabarien pagant més?. Molt més, vull dir, encara que en un termini més dilatat en el temps?. Per no parlar de les clàusules abusives, que per fi (encara que amb molt de retard) , va denunciar l’Agència Catalana de Consum el mes passat.

Puc entendre que algú vagi amb l’aigua al coll i que no arribi. Que tingui un imprevist i s’agafi a un clau ardent, encara que li surti molt car. No puc entendre que algunes empreses s’aprofitin d’això, de la desconeixença d’alguns dels seus clients del que realment estan firmant i que no informin adequadament sobre les conseqüències a llarg termini.

Igualment, els crèdits “en 24 hores i sense haver de donar explicacions”, "pel que vulguis”, “per un viatge o anar de compres, un tv de plasma,...”, fent servir unes campanyes publicitàries molt agressives i que inciten a comprar per comprar. . És clar que la decisió última és del consumidor, però se les saben totes per fer l’oferta atractiva i el que és pitjor, fer-nos creure que realment necessitem una tv de plasma o sortir amb 30 bosses d’una tarda de compres.
Des d’aquesta pàgina, l’Agència Catalana de Consum dóna alguns consells per planificar l’economia familiar i posa sobre avís respecte els crèdits ràpids.

No ens deixem enganyar per aquesta societat de consum, que cada vegada va a més i que organitza tota la nostra existència entorn el consumisme. Estaria bé fer un esforç i aprendre a viure amb el mínim, gaudir més del que ja es posseeix, valorar si fa falta adquirir un nou producte. I el més important, saber gaudir del que ens envolta i que, de moment, no s’ha de comprar: la Natura, els moments en bona companyia, el silenci,.....

diumenge, 24 de febrer del 2008

Informe PISA: L'educació es desploma

Abans de que acabés l’any 2007, vaig voler escriure sobre temes que eren actualitat. Entre una cosa i una altra, molts els vaig deixar “en el tintero” (altra frase que demostra com ha canviat el món en poc temps) i poc a poc, faré alguna referència. Un d’aquests és el del informe PISA, del que ja s’ha dit tot i més. Espero fer algun comentari d'aquí poc. Mentre, com diuen que una imatge val més que mil paraules, us deixo amb aquesta.

dijous, 21 de febrer del 2008

The promise you made

The promise you made

If I laid down my love
To come to your defense
Would you worry for me
With a pain in your chest?

Could I rely on your faith to be strong
To picked me back up and to push me along?
Tell me

You'll be there in my hour of need
You won't turn me away
Help me out of the life I lead
Remember the promise you made
Remember the promise you made

If I gave you my soul
For a piece of your mind
Would you carry me with you
To the far edge of time?

Could you understand if you found me untrue
Would we become one, or divided in two
Please tell me


You'll be there in my hour of need
You won't turn me away
Help me out of the life I lead
Remember the promise you made
Remember the promise you made

Could I rely on your faith to be strong
To pick me back up and to push me along
Please tell me

You'll be there in my hour of need
You won't turn me away
Help me out of the life I lead
Remember the promise you made
Remember the promise you made

The promise you made
by Cock Robin

diumenge, 17 de febrer del 2008

Shackleton i l'Endurance


El Museu Marítim junt amb la Fundació Obra Social de Caixa Catalunya, te (fins el proper diumenge 24 de febrer) una exposició sobre l’expedició que va a dur a terme Sir Ernest Shackleton i la tripulació del vaixell Endurance l’agost de 1914, a l’Antartida. Apart de l'espectacularitat de les fotos que va fer el membre de la tripulació, Frank Hurley, la importància d’aquesta expedició rau en el fet que malgrat les dificultats que van patir (que l’Endurance es quedés atrapat en el gel, el campament de la Paciència durant mesos, etc) se’ls va poder rescatar amb vida a tots els tripulants. Us deixo algunes pàgines per si voleu donar una ullada. http://www.south-pole.com/p0000097.htm, http://www.shackletoncentenary.org/index.php

Malgrat no van poder aconseguir el seu objectiu, travessar l’Antartida des del Mar de Weddell fins el Mar de Ross, aquest grup d’homes, capitanejat per Shackleton (“The Boss”, com li deien en el vaixell), mostra un exemple de supervivència, tenacitat, companyerisme i una vocació autèntica pel que feien. I el que és més important, una resistència, a prova en les situacions més extremes que pot trobar-se l’esser humà. De fet, el mateix Shackleton va rebatejar el vaixell amb el nom Endurance, agafant la paraula d’un lema familiar “La resistència ens farà vèncer” Potser ja va predir que en aquest expedició, faria falta molta resistència física i moral (alguns membres de l’expedició van començar a mostrar trastorns mentals durant els mesos abans del rescat). Durant tota l’expedició, es va preocupar de que tots els expedicionaris, estiguéssin bé i no va parar fins aconseguir que un vaixell xilè, el Yelcho, els rescatés a tots amb vida.
Crec que és un bon exemple de com, en la vida, amb tenacitat i capacitat per resistir fins els embats més terribles, el que de veritat importa és continuar en el camí.


dijous, 14 de febrer del 2008

Vulnerabilitat del Far

Sóc el primer que veu sortir el sol i l’últim que contempla com es fon en el mar, en un acte d’amor que es repeteix dia rere dia. L’emoció que em provoca l’espectacle de colors que es succeeix en aquesta unió, m’obliga a compartir-ho amb els altres per la nit. La intensitat, però, no és la mateixa. No hi ha emoció que es pugui transmetre de la mateixa manera. I no haig d’enlluernar tant com per provocar que algú perdi el referent.
Des de la meva aparent calma i serenor, ajudo a que els altres sàpiguen arribar a bon port. Ni la boira ni les turmentes em fan defallir. La meva posició privilegiada, em permet albirar els obstacles i avisar amb temps.
La solitud es recompensada amb el suau onatge del mar i la seva variabilitat, que contraposa la meva estructura feta per resistir els embats d’un element conegut i desconegut alhora.
Els dos ens necessitem i retroalimenten. No existeixo si no és a prop d’ell i ell necessita de la meva resistència per tornar a la calma.

divendres, 8 de febrer del 2008

Diàbolo, campana, cilíndric, tu què ets?

A veure noies, no em negareu que durant el dia d’avui no heu comentat això de la nova classificació que li han donat al nostre cos? (això també va per vosaltres que segur que us heu fet un tip de riure amb aquesta nova tipologia de la dona). Que si diàbolo (ja te tela el nom), campana (sense comentaris) o cilíndric (?). Ja els noms, parlen per ells mateixos i l’hem d’agrair al Ministerio de Sanidad y Consumo que hagi estat prenent mides de 10.415 dones d’entre 12 i 70 anys i desprès d’haver-les escanejats (tots vam poder veure a la tele com ho farien), per a treure algunes conclusions. Ara treballo, apart d’un altre lloc, en la biblioteca d’una escola i aquesta matí, fent un cafè a la sala de professors, on el 95 % són dones, ens ha fet molta gràcia llegir la noticia, en portada en molts diaris, i unes i altres es preguntaven què eren: que si jo diàbolo, que si jo crec que tu cilíndirc,... I jo em pregunto, on queda allò de la dona “botijo”, la dona guitarra, l’ampolla de Coca-cola,...

dimecres, 6 de febrer del 2008

Manca de temps innecessari


"No es el tiempo o la oportunidad lo que engendra amistad y confianza: sino la inclinación de un ser hacia otro".
Marianne en Sentido y Sensibilidad, Jane Austen.
(Imatge: Noia llegint, Jean Honoré Fragonard)

dimarts, 5 de febrer del 2008

Carnaval Literari


Cada any em dic que em disfrassaré d’una temàtica molt concreta i cada any deixo de fer-ho. Com que avui és Dimarts de Carnaval i no he tingut l’oportunitat de portar aquesta idea a la pràctica, us la explico. De disfresses amb parella, se’n veuen moltes i molt diverses. Però, heu vist mai alguna parella de personatges literaris?. Algú que vagi disfressat de Sherlock Holmes i altra de Dr. Watson o de Tintin i el capità Hadock?. Potser aquests són més comuns, però, i altres parelles literàries ?. Per exemple: Elizabeth Bennet i Mr. Darcy? (Orgull i Prejudici, Jean Austen); Emma Bovary i Léon Dupuis (Madame Bovary, Gustave Flaubert); Maxim de Winter i la seva esposa (Rebecca, Daphne Du Maurier) ; Ebenezer Scrooge i els fantasmes (Conte de Nadal, Charles Dickens) ; Catherine i Heathcliff ( Cumbres borrascosas, Emily Brönte) ; Dorian Gray i Lord Henry Wotton ( El retrat de Dorian Gray, Oscar Wilde),....tot i que voleu dir que algú ens podria reconèixer ( a mi i a la meva parella) ?.
Per si un cas, em quedo amb els “tradicionals” i d’entre d’aquests, el Carnaval de Venècia, amb les seves màscares i vestits, molt més misteriosos i elegants que els que es veuen normalment.