Els dies passen

Un altre dia que ha passat. Un altre.

Tot, per a què?

En el meu últim post parlava d'un fet força dolorós de la meva vida. De fet, si vaig obrir aquest blog va ser per, entre d'altres, poder treure'l per mitjà de l'escriptura. Ja al 2007 vaig escriure un post amb el títol de 'Per què?', sense saber que 9 anys després, començaria a agafar sentit tot allò i canviaria la pregunta per 'Per a què?'. Així, he anat trobant, inconscientment, el sentit últim del patiment que va ser i que en aquests anys d'aprofundiment intern i desperta externa, ha esdevenit quelcom. 

I si parlem de donar sentit al patiment, una obra imprescindible de la que he parlat en diverses ocasions, és la del psiquiatra Viktor E. Frankl, 'L'home en la recerca de sentit'.

Vida en la meva vida

Falta vida en la meva vida

La Filosofia pot curar l'ànima?

Pati CCCB (Creació pròpia)

Començo aquest nou mes de juny, parlant d'un tema que potser serà recurrent a partir d'ara. De fet, crec que en alguna ocasió ja he escrit sobre la necessitat que tinc de buscar respostes en la Filosofia. És una necessitat que m'ha acompanyat tota la vida, tot i que, a mida que han passat els anys, s'ha fet més forta. No deixaré aquí, que ja ho fet prou, els neguits constants i recurrents, que m'acompanyen i no em deixen gaudir com voldria. Quan el passat és una llosa i el futur és plé d'incertesa, l'únic moment és el present. Tot i que fa uns anys que estic treballant en aquests temes, hi ha èpoques en que em costa més mantenir la idea de 'viure el present' (l'únic moment real). Així que, mantenint-me en la línia de cercar respostes fora que em serveixin per madurar les pròpies i a falta d'una figura que em pugui acompanyar a la vida, vaig trobar aquest seminari de 'Filosofia per curar l'ànima' que ha donat al CCCB, el filòsof Josep Maria Esquirol. Us diré que, com moltes coses a la vida, no ha arribat per casualitat. Ben al contrari, arriba en el moment just. És precissament, el que buscava des de feia temps, des que vaig descobrir que l'arrel del meus contants neguits, estava precissament en 'això'. I 'això' potser em porta tota la vida, la resta de la meva vida, guarir-ho. I agafant les idees, amb les quals no hi puc estar més d'acord (fins el punt que semblava que pensava/parlava jo) en la forma senzilles i en el fons d'una profunditat, d'aquella que toca l'ànima, per tal que aquesta es digui a si mateixa: Tots tenim necessitat de contacte, és el contacte el que ens cura i ningú s'aguanta dret sol. Les persones compartim la solitut, uns depenem dels l'altres i la comunitat fa de puntal per aguantar-se. És l'escolta autèntica, la que és terapèutica (moltes vegades més que aplicar una o altra teoria). La paraula pot tenir un efecte curatiu. La Filosofia existeix perquè hi ha intemperie, estem descoberts i a la intemperie ens sentim desvalguts. Hi ha aquesta necessitat d'ampar, de sentir-se aixoplugat. La conversió, entesa com a mirada cap a una altra banda, és el que cura i es necesita concentració i atenció. No ens salven les cuirasses, ens salven els altres, la companyia. La Medicina i la Filosofia, són maneres de curar i curar-nos. El que cura és el que toca la vida mateixa.
La Filosofía per curar l'ànima és l'únic camí.

El pesar, pesa

El pesar és enorme. Proporcional als anys que segueixo aquí. Als impediments. A lo que haig de sentir, encara. A lo que encara no gaudeixo.
I és bastant dolorós.
Inclús és un miracle que segueixi tan bé, després de tot.

No ho pensis

No pots no pensar sobre el que no sents.

I tota la resta

No és només això, és més aviat el quid de la cuestió. I d'ahí, ve el només i tota la resta, que no és poc. Més aviat ho és tot

No tinc aquesta capacitat

No tinc aquesta capacitat... tant de bo la tingués!! segurament ara no em sentiria així. Tot i que...tampoc seria fidel a mi mateixa. És el preu que s'ha de pagar per ser coherent.

Un espai fisic i emocional

...el món em sembla ara un lloc menys amable, menys acollidor Un lloc massa ampli,en el que hi ha massa espai. Un espai físic i emocional per sentir, només amb una abraçada...

Com esborrar un error?

Tant de bó fos tan fàcil esborrar els errors...

Desarrelar

Per què les entranyes de la terra m'empenyen cap al mar provocant que les onades em facin desaparèixer? Per què em dessarrela?

Realize

Mai hagués pensat que un verb em faria tant de mal...

Farta d'estar farta 2

...i llavors et dius, per què haig de donar explicaciona a gent que no tornaré a veure en la meva vida m'és igual? I que notes que només els interessa fer safareig de la teva vida, que TU, realment, els hi importes més aviat poc...

28 caràcters i un davantal

Em desperten, a les 8.20, 28 caràcters, que em fan somriure, em recorden aquella frase...i la 'utilitat' dels colors, enmig del món gris (negre en aquell cas)
Torno de pilates i em faig el dinar. Em poso el davantal i de sobte, em ve aquella imatge, com un flash. Em desmonto en segons...Ni el sol, que me acaricia mentre dino en el balcó, aconsegeix que pugui veure amb claretat el telefèric.
La orientació al sol, pot servir, dóna igual el color...

The winner takes it all

Mentiria si digués que m'és igual. Que estic bé.Que res no m'importa. Que no sento. 
Que no ho demostri, només aparentment, doncs el meu llenguatge no verbal deu haver parlat per mi, no significa que no hi hagi quelcom per dintre.

...and lift it high...

"Ningú no es farà càrrec mai"

Aquest vespre he tingut una petita discussió familiar. Dic petita, perquè no vull donar-li més importància. L'empremta que ha deixat en mi, no obstant això, és, ara mateix, bastant profunda. No només pel que ha suposat, sinó, perquè creia (si bé sempre he estat conscient de que no podia ser), que s'havia dut a terme un procés, durant tot aquest temps. És un procés bastant dolorós i que implica molta força d'espírit. Jo mateixa ho vaig fer fa temps i em va ajudar el fet de què "sempre ho vaig veure tot".
M'ha dolgut comprovar com poden tergiversar-se els fets, el mal que pot fer veure només una part de la realitat, no ser objectiu, no ser just,...l'egoïsme. Un egoïsme, potser inconscient, encara que al cap i a la fi, egoïsme. De fet, no m'ha sorprès tant ja que, mai no he sentit que prenguessin cartes en l'assumpte.
Crec que trigaré bastant a recuperar-me... en recuperar la confiança, que ja era poca.
Em quedo amb la part positiva, que malgrat tot hi és, el que he après. De mi mateixa i dels altres. La gent sempre em sorpren...(Malgrat que, amb gran dolor, no l'esperava d'aquesta).
I com sempre, el consol de la frase que em va dir molt sàviament en el seu dia el filòsof, "ningú no es farà càrrec mai".

Una escletxa per on s'endinsa la por a patir

Quan no s'han curat bé les ferides, queda una escletxa per on s'endinsa la por a tornar a patir.

Nomès la coneixença, la confiança  i el temps poden fer que es tanqui del tot...

Reseteant

Per més que faig un reset, no hi manera. Sembla que la màquina no accepta el sistema operatiu instal·lat. Hauré de provar amb un programari lliure...

No em trauré la cuirassa

Quan em descuido i em trec la cuirassa, les conseqüències són devastadores. Mentrestant, rellegiré "El caballero de la armadura oxidada".