dijous, 22 d’agost de 2013

El nostre cervell, el que és real i imaginat

El cervell és aquesta fantàstica màquina, que només ocupa un 2% del nostre cos i que gasta el 25% d'energia, capaç de regular des de les nostres funcions vitals més bàsiques, fins als processos més complexos de la nostra personalitat i existència. No distingeix el que és real i el que estem imaginant, el que estem creant amb els nostres pensaments. Així, quan vivim una situació que ens sembla angoixant, estressant, tenim dues opcions: o dir-nos que hi ha solució o dir-nos que no hi ha res a fer i, en conseqüència, no fer res per canviar-Ho. De fet, prenguem una o altra via, ambdues són vàlides, ja que estaran d'acord al discurs intern que hem tingut. S'ha demostrat, a través de les RMf  (ressonància magnètica funcional), que el tipus de pensament derrotista, bloqueja el cervell i no deixa pensar en la millor solució. Una altra qüestió molt important és que es pot constatar que tal com pensem ens sentim i viceversa.Tot depèn de la interpretació que li donem al que ens passa (jo aquí afegiria la importància de considerar que això no és tan simple i que cal tenir en compte factors com l'edat i si es tenen els suficients recursos psicològics per dur a terme aquesta interpretació). És en aquesta, que el cervell ho veu com si fos real, encara que ni tan sols hagi passat i és per això, que sempre és més desitjable pensar en solucions possibles i positives, que en allò catastròfic.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies pel teu comentari!