Ja fa uns anys, escrivia sobre l'equilibri que constantment he anat buscant, entre l'emoció i la raó. Sé que és un trajecte vital en el que hauré d'anar caminant constament, que és una necessitat, com respirar, menjar o dormir. Ja forma part de les (meves) necessitats bàsiques, d'allò imprescindible. Tot i que aquesta 'necessitat' en ocasions es pot veure imbrincada en altres qüestions, com el desig. I posar-ho en una balança intelectual, no sempre serveix... Només serveix, podria dir, momentàniament. És un esforç constant, i darrerament, dolorós inclús, per a que la balança no deixi de moure's.
Per sort, sempre puc apaivagar aquesta angoixa deleitant-me amb el nou disc de Blaumut...precisament es diu 'Equilibri'. Que oportú, per altra part,...
