dimecres, 31 de desembre de 2014

Més cafès, menys whatsapps

Creació pròpia
 Per acabar l'any, què millor que un desig. Que ens comuniquem més amb un cafè davant en comptes d'una pantalla, amb l'alegria de la trobada amb l'altre, apreciant les emocions que es destil·len en cada gest que fem, en cada paraula sentida i dita, sentint-nos vius!
Bona entrada d'any 2015!

 

diumenge, 21 de desembre de 2014

L'hivern pot ser càlid


Avui comença els solstici d'hivern, una nova estació, que durarà exactament fins el dia 20 de març tot i que demà serà oficialment l'inici astronòmic de l'hivern.
 
 Per molta gent del hemisferi Nord i en especial els països del centre i nord d'Europa, és sinònim de carrers freds i nevats, dies foscos i moltes hores passades dintre de casa, escarxofat en el sofà amb una manteta, davant de la xemeneia amb una tassa de xocolata calenta a les mans, llegint, escoltant música, escrivint, jugant a jocs de taula o en un acollidor café de fusta i amb llumetes suaus que conviden a íntimes converses. O pels que vivim en el sud del Nord, gaudint si som afortunats, de dies freds i amb la llum del sol. Sí, mentre hi hagi dies clars amb la llum i l'escalfor del sol, l'hivern es passa molt millor.

divendres, 19 de desembre de 2014

L'altra carta de IKEA

L'any passat durant aquestes dates, vaig estar treballant en una botiga de joguines sent- vendre il·lusió- un dels treballs més bonics que he tingut. Ja llavors vaig escriure una breu reflexió sobre quin era el millor regal per a un nen.

 Si heu vist els diferents anuncis d'una coneguda marca de mobles sobre el Nadal, segurament estareu d'acord amb el missatge que tots dos donen: el millor regal és estar a la llar amb els teus, no importa que sigui amb regals cars, com les mil i una pistes de Scalextric, la nau Star Wars Imperial de Lego o jugant a les cuinetes. Això sí, l'imprescindible és que sigui a la llar, perquè no cal oblidar que la marca sueca, ven mobles i accessoris perquè ens sentim confortables, calentets i a gust dins la nostra acollidora casa. En un dels anuncis una família s'ho passa bomba amb un simple motlle de galeta -Gingerbread o galeteta- per sorpresa d'unes veïnes que no donen crèdit a què només li hagin regalat el motlle. (Per cert, en aquesta web de la BBC podeu trobar riques receptes per a tal simpàtic dolç). L'altre anunci, mostra un experiment que es va dur a terme amb 10 famílies, en què els nens escrivien una carta una mica diferent: dirigida als pares, amb quines coses li demanarien a aquests. Resultat? Tots demanen el mateix: temps compartit i que els facin cas. És clar! 

 Sempre he cregut que, sent necessàries les joguines per al desenvolupament dels nens en les diferents etapes de la seva vida, si no els gaudeixen compartint-los amb els seus pares o cuidadors, no són més que, com molt bé diu una de les mares del vídeo, 'substituir ... omplir aquest petit buit amb una joguina'. 
 Jo mateixa vaig fer un micro experiment amb les meves tres nebodes petites: que els seus pares els portin al parc i estant a casa meva, passar temps amb mi, és el que més gaudeixen.

dimecres, 17 de desembre de 2014

Explica'm coses!

Per no fer-me pesada, no repetiré que si hi ha una cosa que m'agrada i molt és conèixer coses noves i especialment, si me les expliquen. Així que ja sabeu, si em voleu tenir a la vostra butxaca (o a qualsevol altre lloc de la vostra vida) regueu la meva ment àvida d'un saber constant sobre qualsevol matéria que domineu o us interessi. No importa el tema, teniu la sort de tenir davant a una 'escoltadora' que a més a més necessita constantment inputs nous per fer treballar -encara més- les seves neurones.
I casualitats de la vida o com tot el que és bó es fa esperar, aquesta tardor l'Institut d'Humanitats del CCCB ofereix un seminari sobre la 'Civilització medieval'( Im Memoriam de Martí de Riquer) una de les èpoques de la Història que més em fascinen. Una hora -u hora i mitja dependenent del conferenciant- en la qual gaudir de les explicacions dels conferenciants, tots ells especialitzats en l'època medieval. Gairebé ple un auditori on hi caben 300 persones i, això sí, jo trencant la mitjana d'edat que la situo en uns 65.
Ahir, sense anar més lluny, una de les sessions més brillants amb el professor Raffaele Pinto, d'una claredat expositiva d'agrair, amb un mateix fil conductor sense desviar-se del tema i una simpatia a l'hora d'exposar a Dante i la seva obra cabdal 'La Divina Commedia', que m'hagués quedat hores i hores escoltant-lo.

diumenge, 14 de desembre de 2014

Escenes d'amor nadalenques

Asseguda en una d'aquestes taules de fusta massissa en la meva cafeteria favorita, contemplo escenes d'amor que jo mateixa voldria viure. De les que voldria ser la protagonista. 

 Una parella agafada de la mà, es miren als ulls, amb aquestes mirades d'amor que fan que el soroll del voltant soni a res, excepte pel que senten en mirar-se i sentir el mateix. Unes tasses de xocolata calenta, si bé no són necessàries per al foc de les seves mirades, fan rodona l'escena. No obstant això, estan asseguts en una de les poques taules rodones, per a dos, que hi ha en aquesta cafeteria, simbolitzant, potser, l'amor etern que es professen. 

A qui no li agradaria una prova d'afecte major que regalar a l'altre l'oïda? cantar les seves virtuts, sense vergonya, sense embuts, clarament. Doncs fer-ho mentre es passa suaument el braç per l'esquena, asseguts un al costat de l'altre. Ai! Aquesta parelleta em té el cor robat aquesta tarda de diumenge. Les dolces, i m'atreviria a dir que sinceres, paraules d'un d'ells i els tendres petons que es donen, endolceixen molt més que els apetitosos pastissos i dolços que serveixen aquí. 

Massa sucre? La necessària, en la seva justa dosi!

divendres, 12 de desembre de 2014

El meu nom és Lupita!


El meu nom celebra avui el seu dia. Bé, no sé si hauria de dir el meu nom o jo mateixa, ja que temps ençà ho feia. Sigui com sigui, avui és el dia de la Verge de Guadalupe i se celebra de manera especial a Mèxic, ja que és la seva patrona.
Hi ha dues reaccions quan dic el meu nom, la primera és si sóc o la meva familia és mexicana. La segona que és un nom molt original i molt maco. Per aclarir-ho, sempre explico el mateix, que els meus pares són tots dos ben catalans i que són altres històries les que m'han portat a dir-me així.  
Que és un nom poc posat per aquestes contrades, ja ho sé. I també que hi ha ha artistes amb aquest simpàtic nom, Lupe Velez,  l'actriu Lupita Nyong'o, el rapero Lupe Fiasco, etc Andele Lupita!

diumenge, 30 de novembre de 2014

Reinterpretant Villa Le Lac

1. La idea. Una caseta de jardí pels 'clicks' per a que juguin les meves nebodes

2. La inspiració. El jardí de Villa Le Lac, Vevey, Suïssa. Obra de l'arquitecte Le Corbusier
Villa Le Lac, Vevey, Suïssa. Le Corbusier

3. El procès creatiu. Què millor que elements de la Naturalesa? rametes, fulles, pedres (i una capsa de sabates per l'estructura)
Procès creatiu
 4. El resultat. Un acollidor jardí en el que gaudir de l'aire lliure i la naturalesa amb la familia





dissabte, 29 de novembre de 2014

Buy nothing day 2014

Si ahir va ser, que es fa extens aquest cap de setmana,  el 'Black Friday' ple de descomptes per incitar a comprar, avui tot el contrari, és el 'Buy Nothing Day' o 'Dia sense compres'. Una iniciativa que va començar l'any 1992 a Canadà per part de Ted Dave encaminada a concienciar la gent de les conseqüències dels excesos de la societat de consum. Ni que sigui un dia no comprem res. La resta dels 364 es pot continuar somiant que quan més coses materials tinguem, més feliços serem.
 

dimarts, 25 de novembre de 2014

dissabte, 22 de novembre de 2014

Seré al teu costat quan caiguis

Anava a titular aquest post 'Una imatge de tendresa', seguint la sèrie. No obstant això, pensant en el que anava a escriure, crec que el titular que millor pot descriure aquesta escena és el que he posat. L'escena és en una cafeteria del carrer Muntaner amb Passeig Bonanova, prenent un cafè abans d'anar a la biblioteca de Sant Gervasi. Hi ha un parella d'avis esmorzant i arriba una amiga de tots dos. Es posen a parlar dels seus malestars, d'una manera com ho faria qualsevol persona gran que assumeix la natural evolució del pas del temps. La dona li explica a la seva amiga, que quan el seu marit cau a terra, ella, sent tan gran com ell, no pot ajudar-lo a aixecar-se. Ell assenteix, es riu, s'ho prenen tots dos a broma i matisa, que l'únic que pot fer és seure al seu costat, fer-li companyia. La seva amiga, segueix el mateix to i els descriu la situació, com si la veiés, dient-los, 'Com si estiguéssiu de pícnic, no? Allà, ell estirat a terra i la teva dona asseguda al teu costat, contemplant el paisatge'.
Somric, imaginant l'escena, que si bé podria ser dramàtica (fins que vingui algú a ajudar-lo) ells ho viuen amb tendresa i sentit de l'humor.
Potser podrien simbolitzar aquests amors per a tota la vida, en el bó i en el dolent. El que és segur, és que volien estar l'un al costat de l'altre, quan un dels dos caigués.

dimarts, 18 de novembre de 2014

Building The Golden Gate Bridge



Si hi ha una obra d'enginyeria en el món que uneix la utilitat amb la bellesa, aquesta és el Golden Gate Bridge, a la Bahia de San Francisco, que l'any 2012 va complir 75 anys. Així que buscant com va ser la seva construcció, he trobat aquest interessant vídeo. Personalment, em fascina el color, la sensació que dóna de lleugeresa i lo bé integrat que queda en el paisatge. I si sentiu curiositat per qüestions tècniques, històriques, de disseny, (lamentablement, cal parlar de suïcidis també) etc, 
en la seva pàgina oficial, Golden Gate Bridge trobareu totes les respostes.

dissabte, 15 de novembre de 2014

Gaudeamus igitur...

Sempre havia volgut posar-li el meu birret al seriós 'David' de Miguel Angel... i per fi ho he aconseguit! Com tantes altres coses a la meva vida.

divendres, 14 de novembre de 2014

Masriera, més que una joia


Joieria Bagués-Masriera, Passeig de Gràcia, Barcelona
Hi pot haver una joia millor que una obra d'art? Si, que aquesta es converteixi en joia.

dimecres, 12 de novembre de 2014

Practicar, practicar i practicar

Practicar, practicar i practicar. Aquesta és la clau. Li repeteixo a la meva neboda cada vegada que es fa el ronsa davant els deures d'anglès. Que se'n adoni com cada setmana, va millorant de mica de mica, gràcies al l'esforç que fa, a no defallir en l'intent i a la pràctica constant que fa fins que li surt. Aquesta és la clau!



 

dilluns, 10 de novembre de 2014

Quan comença el Nadal?

Encara no he menjat el preceptiu cucurutxo de castanyes i / o moniatos, ni tan sols un panellet, que ja em trobo els dolços típics de Nadal a les botigues. Per no parlar dels adornaments, llumetes, espelmes daurades, vermelles, petits avets, follets ajudants de Pare Noel i altres articles per a dir-li a la resta del món que vivim el Nadal tal i com la societat marca / ho entén / les grans corporacions ens manen . Que els fem cas, ja és una altre història. Encara que, ai el poder de la novetat! està demostrat que avançar aquest tipus d'articles, fa que s'adquireixin abans. O és que potser ens hem cregut que ho fan per recordar-nos de 'ser bons' perquè ens dónin més regals? Per cert, tot i que encara no estan enceses- a Barcelona es farà el proper divendres 21- les llums ja estan posades en els carrers. Les de Passeig de Gràcia, inspirades en l'arquitectura de Gaudí. 
I si, per molt que digui, m'encanta tot el que sigui font de llum i els llums de Nadal no són una excepció.

dimarts, 4 de novembre de 2014

L'autocompassió

A vegades, és molt millor estimar-se des del punt de vista de l'autocompassió que no pas des d'una elevada autoestima, en el sentit més negatiu que aquesta pot supossar (creure's millor que els altres, narcissisme, ensimismament, etc). Segons la investigadora Kristin Neff del grup de recerca Greater Good Science Center el fet d'autocriticar-se no només no ens fa millor ni dóna cap resultat beneficiós. Ans al contrari, aquesta sensació de ser insuficient, aquesta inseguretat i frustració es pot treure fora de la manera menys adequada, fent que ho paguin els que tenim més a prop. Ella propossa, en aquest video 'The three componets of Self-compassion' l'autocompassió i els tres elements que la composen: Ser amable amb un mateix, essent suau i comprensiu en comptes de jutjar-nos de manera dura i devastadora. El reconeixement de la nostra humanitat en comú, sentim-nos connectats amb els altres en l'experiència de la vida, en comptes de sentir-nos aïllats i alienats perl nostre patiment. I per últim, el mindfulness, amb una consciència de l'autoconeixement equilibrada, en comptes d'ignorar el nostre dolor o exagerar-lo. 
Així, a diferència de l'autoestima exagerada, els bons sentiments de l'autocompassió no depenen de ser o sentir-se especial a la mitjana, la comparació sense fin o en l'acompliment de metes ideals. Prové de cuidar de nosaltres mateixos, reconeixent que som magnífics no importa lo fràgil i imperfectes que siguem. 

dimecres, 29 d’octubre de 2014

Hi ha temps per a tot?

Jo sempre dic que si un s'organitza bé, té temps per a tot. He de dir també, que en sentit ampli, no hi ha temps per a tot. Per estar amb els nostres éssers estimats tant com voldríem. Per llegir / escoltar/ veure tot això que ens sembla interessant / ens ve de gust / ens diverteix / ens recomanen /... Per viatjar i conèixer tots aquests indrets i gent noves que obriran el nostre món interior (i exterior!). Per escriure, estudiar, crear, aprendre, fer, provar, somiar, estimar, viure! No hi ha temps per a viure tot el que desitgem. Hi ha temps, però, per gaudir del que sí que podem viure amb el temps que tenim i aquest temps no és més que el present, l'ARA.

dissabte, 25 d’octubre de 2014

Sol energitzant

Aquest matí he tornat a sortir a córrer. Aquests últims mesos no he sortit res i vaig tornar a agafar el ritme fa un parell de setmanes. Pensava pujar per Balmes, fer una volta i ja està i al final m'he embolicat i he pujat fins al Tibidabo i ha pagat la pena! El sol i el contacte amb la natura, els colors de la tardor que es comencen a entreveure, entre aquestes meravelloses 'torres' que encara es poden veure per aquella zona, m'han recarregat d'energia. I com a recompensa, les vistes des del Mirablau (he tret el nas) i trobar pinyons per un caminet

divendres, 24 d’octubre de 2014

Estils d'afecció i l'amor

Crec recordar que alguna vegada ja he escrit sobre la Teoria de l'afecció de John Bowlby. Si no és així, us faig un petit resum, amb l'ajuda de la pàgina del grup d'investigacion de la Universitat de Califòrnia, Berkeley, The Greater Good Science Center. Diu Bowlby que, segons com fos la relació d'intimitat i seguretat que mantinguessin els nostres pares o cuidadors quan érem petits, així ens sentirem segurs o insegurs i ho reproduirem en les nostres relacions de parella. D'aquesta manera es poden donar quatre diferents estils, sent el primer segur i els tres restants insegurs.

Segur: "Estar a prop és fàcil!"  
Ansiós-ambivalent: "Vull estar emocionalment a prop de la gent, però ells no volen estar amb mi"
Evitatiu-desdenyós: "Prefereixo no dependre dels altres o que altres depenguin de mi"  
Evitatiu-temerós: "Vull estar a prop però i si surto ferit?"

D'aquesta manera, segons la combinació d'un o altre en una relació de parella, les coses aniran bé, més o menys o sempre hi haurà problemes. No obstant això, si sou dels de 'estil d'afecció insegur' hi ha dues bones notícies: Això no té perquè ser sempre així, no determina per sempre la vida. I d'altra banda, és possible canviar-ho. Requereix, al meu entendre, un treball d'introspecció i anàlisi així com una transformació d'aquesta 'ferida' per la falta, l'excés o l'ambivalència d'atenció dels pares en la infància. A vegades caldrà recórrer a un psicoterapeuta perquè ens ajudi. Una altra manera de canviar és trobar una parella amb estil d'afecció segur, que aporti l'equilibri i l'estabilitat per sentir-se recolzat i segur dins de la relació.

dimecres, 22 d’octubre de 2014

Com escriure sense distraccions

Escriviu habitualment? Ja sigui per feina, per hobby, pel simple plaer de deixar en aquest món els vostres pensaments i /o erudits escrits? Doncs bé, fa poc vaig trobar aquest artícle a El Pais 'Cómo ser escritor en un mundo que no te deja' en el que recomanen diferents aplicacions per la síndrome de la pàgina en blanc, els diferents ritmes d'escriptura o el mal d'aquest segle: la distracció que supossa estar escrivint des d'un ordinador conectat a Internet. Sobre aquest darrer cas, no hi ha molt més a dir. Proveu alguna-  algunes són de pagament- i em dieu com us ha anat.

dijous, 9 d’octubre de 2014

Regalar escacs


Doncs sí, si voleu fer un regal original, regaleu un curs d'escacs. Ja sabeu els beneficis que té jugar a escacs i si és per algú que porta anys fent-lo, ho agrairà. És un regal que feia temps que volia fer i l'ocasió- ara que tenim al meu nebot gran vivint a casa nostra- ha fet que pels seus 18 li obsequiés amb un curs d'escacs a una escola de Gràcia.

dimecres, 8 d’octubre de 2014

Redescobrir Barcelona

Barcelona, Barcelona,...encara no he conegut ningú que no hagi estat mai a Barcelona. Un dia de passada cap a altre destinació, un cap de setmana, una llarga temporada, el que es va enamorar de la ciutat i s'ha quedat a viure. De fet, és el primer que pregunto quan rebo als turistes, si és el primer cop que visiten la ciutat i si em diuen que si, llavors comencen el panegíric sobre la ciutat. Aquests darrers mesos, m'han servit per veure la meva pròpia ciutat des d'una altra perspectiva, una òptica nova, del que s'il·lusiona per un indret nou que vol descobrir.
I és que, com moltes altres coses, quan un s'acostuma pot arribar inclús a l'avorriment d'allò si no es va fent un exercici de redescobrir o deixar que et sorprengui. D'anar cercant els indrets mai explorats abans i de adoptar una altra perspectiva.

dimecres, 1 d’octubre de 2014

You're tiny!

"Lupe, you're tiny!" amb aquesta simpàtica frase em descrivia el dissabte passat la meva amiga Anna, inglesa per a més dades. Vam anar a sopar per a que conegués al seu xicot i els hi vaig explicar una anècdota sobre els últims hostes que vaig haver d'allotjar "quatre noies altes, grans,..." El fet que hi hagués un problema que va trigar hores, ni més ni menys que 4! en solucionar-se podria haver fet que em sentís petita, abrumada (de fet va ser esgotador i hi vaig arribar a la 1 de la matinada a casa). Ni molt menys la meva baixa estatura va ser un impediment per imposar-me i que tot acabés bé, inclús amb una abraçada per part d'elles en veure el meu esforç. Tiny, sí. I ja sabeu allò de 'En el pot petit..."
 

dissabte, 27 de setembre de 2014

dimarts, 23 de setembre de 2014

Vida exterior

Les fulles al terra que anuncien la tardor inminent, m'han fet reflexionar sobre la vida exterior i la vida interior. De fet, veure com deixen una catifa daurada, m'evoca la comfortabilitat d'estar dintre de casa, els espais acollidors i en els quals, una es podria quedar hores i hores. I també m'evoquen la necessitat que sento de copsar la bellesa de la vida exterior. Com les estacions, la meva vida va portar-me cap a etapes on tenia més necessitat de vida interior que d'exterior. No és que no tingués vida exterior, més aviat que m'adonava que havia de fer un treball intern per tenir una veritable vida exterior, de qualitat, amb substància. No obstant, al contrari que les fulles que deixen un bonic paissatge, el que hi havia s'havia de polir abans no sortís el millor de mi mateixa. A vegades, el que vivim pot deixar una petjada que necessita d'un temps d'instrospecció, fins que ens deixi veure que encara hi ha espai per la llum del sol. 

Ara el resultat d'aquell temps i especialment dels darrers anys, fan que tingui més necessitat de vida exterior, sense deixar de banda la vida interior.

dilluns, 22 de setembre de 2014

Últim dia d'estiu

 Al carrer Libreteria m'agradaria agafar un d'aquests globus i viatjar ben lluny...
 Cafè al carrer Ferran, el detall de les floretes em fa oblidar la incomoditat per agafar la tassa
 Si, la figura que combina ratlles i sembla sortir de la safata de pastes sóc jo
Fins i tot plovent i amb apenes públic, l'OBC ha tocat aquest matí

dilluns, 15 de setembre de 2014

diumenge, 7 de setembre de 2014

Necessito vacances de donar vacances


Sento que necessito vacances de 'donar vacances'. El mes passat ha estat molt intens, de manera que m'he quedat sense vacances d'estiu, treballant de facilitar les vacances als turistes que vénen a la ciutat. Encara que no puc dir que és un treball dur, sento que després d'uns mesos em falta aquest espai de desconnexió, fora de la ciutat, passar un temps envoltada de natura. Deixar de passar per carrers plens de gent i d'obrir-me pas quan tinc pressa per les zones més turístiques, metre amunt i avall i només veure edificis, asfalt i cotxes. 
Necessito veure verd, aire pur, cels oberts i muntanyes. Gairebé que necessito un balneari, un d'aquests a peu de muntanya, uns dies d'autèntic relax, banyant-me en aigües termals, bevent energitzants sucs de fruites, amb el mínim imprescindible, amb mobles d'autèntica fusta. Contemplar la immensitat de les muntanyes, nevades, escoltant el silenci, fonent-me amb el paisatge.

diumenge, 31 d’agost de 2014

Abraçar: petita píndola de felicitat

A vegades que passi una cosa em va bé per a acabar d'explicar una altra. Fa un parell de dies vaig trobar un article a El País on parlava de 'Turboplaceres, petites píndoles de felicitat , essent una d'elles el fet de donar una abraçada. Només es necessiten 6 segons per a que una abraçada posi en marxa la descàrrega de neurotransmissors, que motiven i recompensen al nostre sistema nerviós central, a través de la dopamina. Segurament heu notat l'efecte que té que algú ens abraci, lo reconfortant que pot ser.Doncs precisament ahir, passejant amb una amiga pels carrers de Gràcia, varem trobar un grup d'amics, on un d'ells feia 40 anys. Portava, per a que tothom ho sapigués i el felicités, un cartell amb la seva edat penjant per la part del davant i per darrera, aquest altra amb una petició ben clara: Abraça'm!!
Doncs això, abraceu-vos!

dilluns, 25 d’agost de 2014

Aurores boreals en directe

Si voleu veure aquest bonic fenòmen de la Natura en directe, en la web de Sky-live.tv  teniu una inmillorable ocasió aquest més d'agost. Gaudiu-les!

divendres, 22 d’agost de 2014

On seràs demà?

Això em pregunto molts cops, on seré demà? Haurà algun canvi decissiu en la meva vida que em faci replantejar el que tinc, el que sento, el que he construit fins ara? És realment la vida tan llarga o és qüestió de que en qualsevol moment, hi pot haver un esdeveniment que faci que ja no hi sigui? O no hi siguin els meus. Per cert, el títol del post ñ'he agafat del nou disc de Joan Dausà, i no es que li vulgui fer publicitat des d'aquí. És que el passat dia 20 el vaig anar al seu concert a les feste de Gràcia i aquesta cancó em va fer reflexionar de nou sobre 'viure el present'. Apart, un concert rodó, amb aquesta veu suau i seductora, lletres intimistes que t'agradaria escoltar a cau d'orella i un final participatiu molt divertit. 
I tu, on seràs demà?

dimecres, 20 d’agost de 2014

Frases per a reflexionar 35

'Know all the theories, master all the techniques, but as you touch a human soul be just another human soul'
   Carl Gustav Jung

dimarts, 19 d’agost de 2014

Sempre estic aquí



Acabo esgotada i m'estiro al llit. Música suau al fons, llums tènues d'alegres colors. Em sento com aquestes llums del fons, il·luminen, fan un entorn bonic acollidor càlid. Acompanyen sense estridències. Saben de les  més profundes penes o de les més joioses alegries. I com elles, sempre hi sóc. Potser aquest és el problema, sempre estic aquí. I necessito no ser sempre jo la que estigui aquí per a tots.
O almenys, em sento així.

divendres, 15 d’agost de 2014

La bellesa de la pluja II

Ara mateix hauria de ser a les Festes de Gràcia, que tot just han començat. Les plujes d'aquest vespre, no obstant, ha fet que cancel·li els plans, cosa que ja em va bé, perquè arrossego cansament d'aquests darrers dies. Mentre tornava de la feina, pujant pel carrer Gran de Gràcia, he vist que estava tot preparat per la cercavila popular. El grup de batucada, els del correfoc, la colla dels gegants de Gràcia- que des d'aquí  animo a que els aneu a veure a l'Ajuntament- inclús els de la brigada de neteja. Però, donat que ja començava a ploure bastant, estaven tots en filera, aixoplugant-se de la pluja sota els balcons, barrejant-se entre les poquíssims families que han volgut desafiar les tempestes d'estiu per veure la cercavila. Tots, inclús els gegants, al costat del seu corresponent seguici, formaven una filera de colors, agrupats per colles, oferint una imatge d'una bellesa tal que m'ha semblat inclús més bonic veurel's així, que no pas desfilant de la manera tradicional.

diumenge, 10 d’agost de 2014

Anhelo l'assossec, la tranquil·litat...

'Anhelo l'assossec, la tranquil·litat...' aquestes paraules podrien ser meves. Les diu, no obstant, l'escriptor Sergi Pàmies, a la contra de La Vanguardia, fent al·lusió a la necessitat que de tenir una vida afectiva estable, com a compensació d'una infància inestable.

Del llibre 'Grandes contras sobre el amor' de Victor Amela, Ima Sanchís i Lluís Amiguet.

dimecres, 6 d’agost de 2014

La felicitat està en saltar onades

Diumenge vaig estar a la platja amb la família d'una de les meves germanes, amb les nebodes petites, perquè la gran ja està de campaments. Vam gaudir d'unes horetes al costat del mar, jugant a fer 'sopa' amb l'aigua i la sorra, així com la gran diversió de l'estiu: jugar a saltar onades. Vam estar a la vora del mar, intentant que les onades-ja els hi vaig explicar que per a 'onades,' el Pacífic-no ens emportessin i elles podien estar hores amb aquesta emoció de veure-les venir, esquivar-les com poguessin i endinsar-nos una mica fins a una distància prudencial. I és que són aquestes petites coses les que ens fan feliços ...

dijous, 24 de juliol de 2014

Music heals my soul

Music heals my soul. Aquest podria ser el resum del que sempre ha obrat en mi la música. I si he de ser més específica, la música en directe és el més sublim que pot haver-hi. La vibració que es produeix i va travessant capa porus de la meva pell fins arribar al centre del meu propi ésser i fa que tot, el ritme, la melodia, les lletres, s'ajuntin en una sola cosa. Anant cap a ella sempre que l'ocasió es presenta. 
 Així ahir, tot i el dia o precisament per buscar una activitat que el contrarestès, em vaig acostar a la presentació del disc de la Barcelona Gipsy Klezmer Orchestra i els vaig trobar, com en altres ocasions, fabulosos. Una mica cansats, fins i tot diria que desganats, camisa negra ells, estiuenc vestit blanc ella i l'escenari una mica fred - malgrat la calor-potser tampoc acompanyava. Així i tot, van estar impecables i ho van donar tot en 35 'de concert. Són realment, més que recomanables. 
 I si voleu una mica més guiri, hi ha unes sessions de jazz a la terrassa de la Pedrera, com el de demà amb Arnau Obiols-Projecte Pirene, per 28 € copeta de cava inclosa.

dimecres, 23 de juliol de 2014

La vida continua essent bella

El dilluns al vespre estava per la zona d'Aribau amb Diagonal, quan em vaig parar un moment a observar aquest edifici. I no era només l'edici, també la llum del vespre que l'il·luminava d'una manera especial, el feia encara més bonic, elegantment imponent en mig d'aquesta avinguda de Barcelona, que ni les obres actuals desllueixen. Tot i que en un primer moment, vaig voler fer-li una foto, vaig pensar que no feia falta, que era una ximpleria, que aquella llum la podria trobar altre dia, en un altre edifici si calgués. De sobte, vaig veure una noia cega que anava a creuar el carrer i em va fer canviar d'opiniö. Vaig adonar-me de l'instant de vida que estava gaudint. Que els instants bonics de la vida s'haurien de copsar, de buscar, de fer que quedessin en la nostra retina per sempre més, doncs no sabem si els tornarem a tenir al davant, d'una manera o d'una altra. Que no em podia oblidar, ni en el moments més foscos, de que la vida continua essent bella.

diumenge, 20 de juliol de 2014

Amics amb qui comptar

A vegades tinc la sensació que des que vaig obrir la capsa dels trons, fa ja uns 7 anys, les coses, em comptes d'anar a millor, han empitjorat, sobretot en quant les relacions familiars es refereix. Aquests dies una qüestió amb un nebot que no s'acava de solucionar des de fa temps, ha agafat un matís més que preocupant. Confio en que tot acabarà bé, és més, necessito tenir esperança més que mai.

En d'altres sentits, he pogut comprovar qui està al teu costat en els moments no tan bons de la teva vida, quan necessites una abraçada que et digui que compren el teu dolor, un cafè per poder desfogar tot el que et passa, un missatge d'ànims, un passeig per a que et distreguis o deixar-te la casa perquè desconnectis uns dies. 

En tots aquests anys, d'una transformació cap a una millora en molts sentits-com deia Gustav Jung 'Qui mira cap endins, desperta' i jo afegiria que despertar és dolorós- també ha fet que en ocasions no hagi sabut portar-la, doncs és un canvi tal que requereix anar ajustant les peces. Les peces de quelcom tant maco com pot ser una nova vida, una vida que durant molt de temps no vaig poder veure.

dilluns, 14 de juliol de 2014

14 Juillet Fête nationale

 
El Palau Robert és un dels meus racons preferits de la ciutat i hi vaig sovint. De tant en tant, se celebren tota mena d'actes, des d'una desfilada de moda fins a concerts gratuits al juliols, passant per la festa de Sant Jordi de RAC1. Aquesta tarda he passat camí cap a un encàrrec i he vist que estava tancat per un 'acte privat', ni més ni menys que la cel·lebració de la fête nationale du 14 Juillet, imagino que per part de la població francesa afincada a la nostra ciutat.

dilluns, 30 de juny de 2014

divendres, 27 de juny de 2014

De què us penediu?

De què us penediu no haver fet, no haver dit, no haver demostrat en alguna ocasió? Alguns direu d'haver deixat escapar una oportunitat laboral, de no haver estat més atrevit, de no haver dit a temps t'estimo a una persona que us importava ...? Doncs segons el nou Infographic de Happify  'How to live a life without regrets', del que més ens penedim és de no haver viscut amb suficient valentia, no haver posat més cor i haver estimat més. I és que al cap i a la fi, què ens emportarem d'aquest món? Res material, això està clar. Vivències, emocions, records, les rialles i l'haver compartit la vida.

dijous, 26 de juny de 2014

Picnic al Palau Robert

De tant en tant és bó fer quelcom diferent, sortir de la rutina, viure experiències noves, en llocs nous o coneguts. Como avui: picnic, by myself, als bancs del Palau Robert. Fixeu-vos en l'hora de la becaineta que s'adivina, en la gent del fons.

dimarts, 24 de juny de 2014

Com deixar de tenir ressaca

Potser avui t'has aixecat amb una ressaca impressionant i t'has dit allò de 'Mai més! A partir d'avui deixaré de beure". Que d'altra banda, és la típica frase que s'oblida quan passen uns dies. Encara que si portes temps considerant la idea de deixar de beure de debò, et deixo l'experiència de Kelly Fitzgerald, The adventures of a Sober Senorita 'en què explica els 7 beneficis que ha experimentat al cap d'un any de deixar de beure. Hi ha opinions per a tots els gustos al respecte, encara que si veus que 'massa' et perjudica també massa .. . potser és hora de replantejar-t'ho.

diumenge, 22 de juny de 2014

Cada dia una estoneta

Dedica cada dia una estona a allò que t'agrada fer, a allò que et fa gaudir, pel que sents veritable passió. Ja sigui escriure, els escacs, tenir cura de plantetes, sortir amb bicicleta, tocar el violí,... És una de les maneres d'augmentar la teva felicitat, sortir de la rutina, posar en marxa les teves millors habilitats i sentir-te viu.

dissabte, 21 de juny de 2014

L'estiu durarà 93 dies i 15 hores

Avui a les 12h 51' podrem donar la benvinguda a una de les estacions preferides per molta gent, ja que és sinònim de bon temps, vacances i dies interminables de llum solar. I precissament, avui serà el dia amb més hores de llum de l'any, exactament 15h, 10'. Así que, gaudiu-lo!

divendres, 20 de juny de 2014

Vacances escolars!

Happy Days. Edward Henry Potthast
Aquest quadre podria exemplificar l'alegria dels nens que avui començen les vacances
I de com amb coses senzilles, com jugar vora el mar, troben moments de felicitats i de gaudi

dimecres, 18 de juny de 2014

Schumacher: Quan la vida gira 180º

Ahir van donar la noticia de que el pilot alemany Michael Schumacher va sortir del coma, després de 6 meses del fatal accident d'esquí que va patir a Méribel, al Alps francesos. Ara començarà una llarga recuperació en l' hospital universitari de Laussane i des d'aquí li desitjo el millor en aquesta nova oportunitat que li ha donat la vida.
De 'Schumachers' hi ha molts a tot el món. Persones que han patit un accident en situacions d'oci, practicant el seu esport preferit, i han quedat en un estat de coma, amb lesions per tota la vida o amb un final més tràgic. El cas del pilot alemany, no obstant, em va fer pensar. Un home acostumat a la victòria, essent el que més vegades a la història ha guanyat la Formula 1, fins al punt de tenir el sobrenom de 'Kaiser', polèmiques incloses. Amb una carrera més que consolidada, amb milers de diners, pare de familia, amb residències en els paratges més idílics d'Europa i de sobte...la vida pot ser fràgil i pot donar un tomb de 180º en qüestió de segons. 

dimarts, 17 de juny de 2014

Ballar ens dóna felicitat

Porto uns mesos fent ballar a les meves tres nebodes petites, els poso música al mòbil o a internet i ens posem les 4 a la sala, a fer coreografies que intenten seguir o estil lliure, que al cap i a la fi del que es tracta és que ens ho passem bé. He de dir que vam començar amb la de 'Happy' de Williams Pharrell i ara ja tenim cadascuna, el nostre espontani favorit del vídeo, que intentem imitar. Així que cada vegada que tinc ocasió, seguim amb el ball, amb noves cançons i veig que és una cosa amb la que gaudeixen moltíssim o m'hauria incloure i dir, 'gaudim moltíssim', ja que des de sempre m'ha agradat ballar i fer coreografies. Ahir la  nostre ballaruca va ser d'allò més divertida i els hi vaig dir que era com una sessió intensiva d'aeròbic i que notessin lo bé que ens ho estàvem passant.  I també és divertit veure els diferents sentits del ritme de cadascuna. De fet, intento ballar cada dia una estona, amb la música més petarda de vegades i em sento més que bé. 
I és que ballar té molts beneficis! Ja d'entrada, ens posa en un estat de felicitat o 'happy', ens fa segregar hormones de la felicitat com les endorfines i serotonina, ens fa somriure, afavoreix el contacte amb els demés, allibera tensions, ens evadeix, enfortim la musculatura i els ossos, ens dóna més flexibilitat i està demostrat que veure altres persones ballar, també ens eleva l'estat d'ànim. Així que poseu-vos a ballar! Tot això, és clar, relacionat amb escoltar música, que també ens eleva l'ànim i ens fa vibrar, com podeu llegir en aquest infogràfic de 'Happify'.

dissabte, 14 de juny de 2014

Placetes de Gràcia

Ahir al matí, mentre estava asseguda en un banc de la plaça Vila de Gràcia, fent un descans de la biblioteca, se'm va apropar un grup de cinc nois, d'uns 11 anys que em van preguntar, molt educadament, si em podien fer una entrevista. Els hi vaig dir que si, que de què es tractava i em van explicar que estaven fent el treball de síntesis a l'escola i havien escollit el barri de Gràcia (eren del Sagrat Cor de Sarrià). Va ser una entrevista curta, d'unes 6 preguntes i la primera va ser:  'Què és el que més l'agrada de Gràcia?' i no m'ho vaig pensar dos cops, responent de seguida, 'Les placetes'. I és que és així. M'agrada l'estructura que encara conserva de la Gràcia d'abans i les placetes es veuen acollidores, aixoplugades per edificis no molt alts i carrerons estrets i plens de vida.

divendres, 13 de juny de 2014

Brasil campiona del mundial 2014?

Sigueu futbolers o no, fanàtics de 'La roja' de la verda o de qualsevol altre color, guanyarà la sel·lecció de Brasil aquest mundial 2014? O repetirà l'espanyola com a campiona 2010?

dimecres, 11 de juny de 2014

Plans per fer entre setmana

Què fer un dia entre setmana al juny després de la feina? Doncs si teniu una mica de temps lliure i viviu en una ciutat gran, com Barcelona, l'oferta cultural és variada. Molts de vosaltres ja coneixeu els centres cívics, l'Ateneu Barcelonès, l'Institut Goethe, l'Institut Americà, l'Institut Francès, les biblioteques públiques, etc, que ofereixen activitats gratuïtes obertes al públic en general. Un bon pla seria anar a presentacions de llibres en llibreries o centres culturals. Com el d'aquesta tarda a les 19 a la Casa del Llibre de Rambla Catalunya, en la qual es presentarà el nou llibre d'Ignacio Morgado, catedràtic de psicobiologia a l'Institut de Neurociència de la UAB,  'Aprender, recordar y olvidar'

dimarts, 10 de juny de 2014

Viu cada dia com un dia nou


Pren-te cada dia com un dia nou. Com si no hi hagués existit l'ahir i sense pensar (massa) en el que vindrà demà. Centra't en fer quelcom en el moment present, doncs no hi ha cap altre. 
Viu cada dia com un dia nou ple d'oportunitats i possibilitats.

diumenge, 8 de juny de 2014

Comparar-se amb un mateix

No et comparis. Comparar és una de les maneres més nocives que tenen les persones, d'anar pel món. Pensa que sempre hi haurà algú millor que tu en això o en allò. Que tindrà o haurà aconseguit una cosa que tu desitges. Encara que després de tot, saps alguna cosa del que hi ha hagut o hi ha darrere d'això?  
Quan et compares i ho fas dient-te que ets millor, et poses en un nivell de superioritat malsà. Quan ho fas sentint-te pitjor, li treus importància als teus propis èxits, a la teva pròpia vida. Així que si t'has de comparar, que sigui amb tu mateix respecte a altres moments de la teva vida, per valorar els progressos que has fet i el que has après en aquest camí.

Bon diumenge de pont!

dissabte, 7 de juny de 2014

Alternatives al shopping com a oci

Dissabte passat vaig estar a l'Illa comprant una cosa que necessitava, en una botiga que només hi és allà. Més tard vaig quedar amb la família de la meva germana, que també havia d'anar i en acabar el dia, les meves nebodes van voler que em quedés a sopar. Durant el sopar, els hi vaig preguntar per què creien que hi havia tanta gent al centre comercial, un dissabte a la tarda. Em van sorprendre -o no tant coneixent-les -les seves respostes, que van ser del tipus 'perquè la gent vol comprar molt' 'perquè volen passar la tarda allà', etc. Així que els hi vaig propossar un joc de reflexió, buscant alternatives a tenir el shopping com a oci, buscant quines altres activitats es podien fer un dissabte en família o amb els amics. I van sortir moltes idees! És increïble el que tres petitets caps podien pensar, com havien captat de seguida la idea. Us deixo unes quantes que van sortir: Anar d'excursió, agafar les bicis, fer pastissos (cuinar) amb els amics, fer un picnic en un parc, fer puzles, fer manualitats a casa, passejar pel mar, anar en patinet, anar al Tibidabo, anar al cinema o teatre, agafar el tren, anar a veure una exposició o museu, anar a una activitat en alguna llibreria, anar al parc, reunir-se per jugar a jocs de taula, anar a fer volar estels.

dijous, 5 de juny de 2014

Love me al Palau Robert

Aquest migdia m'he arribat fins al Palau Robert i he vist una exposició de fotografies altament recomanable. El fotògraf Zed Nelson retrata, en un sentit literal i metafòric, el que supossa l'obsesisó per la bellesa i la joventut, en qualsevol part del món, en elles, en ells. Una sèrie de fotografíes que no us deixaran indiferent, junt a un text que -en ocasions- produeix un efecte major que la propia imatge. Com a curiositat dir que el títol de la mostra és 'Love me', fa falta dir res més?

dimecres, 4 de juny de 2014

Un repte en 30 dies

Un repte, 30 dies. Podrien ser 30 reptes, per 30 dies, perfectament viable, ja que aixecar-se cada matí i il·lusionar-se per un nou dia, podria considerar-se un 'repte'. De moment, el meu repte és escriure cada dia un post durant aquest mes de juny. Així que no us estranyi, ja que estic amb altres temes-un curset online, les classes particulars, la feina que tinc ara mateix (eventual) més escriure i l'anglès pel juliol- si en ocasions pugui ser breu o que 'una imatge valgui més que mil paraules'.

dimarts, 3 de juny de 2014

Vull viatjar!

Vull viatjar! visitar els amics que tinc repartits per tot el món, conéixer altres costums, nous indrets, veure bonics paissatges. Tinc ganes de fer un viatge, ben lluny o a pocs kilòmetres.