dimecres, 21 de novembre de 2007

Busco company de viatge

Busco company de viatge. La destinació és la vida en sí mateixa. El conèixer-nos mutúament, afrontar reptes plegats i la felicitat, els nostres objectius. Compartirem dies d’un sol radiant i també de xàfecs i inclús de tempestes. Porta paraigües. Jo portaré un impermeable. M’agrada mullar-me amb la pluja. Em fa créixer. Equipatge lleuger, amb lo indispensable: sentit de l’humor, tenacitat, respecte i ganes d’aprendre a cada pas. Apart, el que cadascú porti. M’agrada saber què hi ha en el fons i prometo que quedarà entre nosaltres. Jo busco el mateix. Necessito moments de soledat, així que no pensis que estic enfadada amb tu. Amb una mica de paciència i molta estimació, podràs aconseguir entrar en el meu cor. I qui entra en ell, és difícil que el deixi sortir. Tot i que hi haurà dies en que hagi d’agafar una desviació o inclús em quedi parada en el camí, no et refiïs. Tornaré a caminar amb energies renovades abans de que et doni temps de saber què em passa. M’agradarà contemplar postes de sol en el mar i quedar-me fins tard escrivint o llegint. No és indispensable que a tu també t’agradi, només que m’ho respectis. Podem aprendre plegats de les inquietuds de cadascú, sempre que arribem a un acord.
Si hem de dir-nos qualsevol cosa que no ens agradi, no esperarem que passin dies ni que barregem el passat. Si un dia em dius que m’admires, t’ho agrairé i et diré que tens motius per fer-ho. De fet, si em sento estimada i reconeguda és més fàcil que llueixi amb el meu màxim esplendor. A tots ens agrada sentir-nos així i espero que a tu també. No et tallaré les ales. És més, t’animaré a que et demostris que ets capaç de volar ben alt. T’avisaré si veig que pots caure i fer-te mal. La decisió, però, serà sempre teva. Et guariré les ferides. No cal dir que caps dels dos farà llenya de l’arbre caigut. M’agraden els boscos. Desitjaré que ens donem suport en els nostres respectius projectes, malgrat no els compartim sempre. Això no traurà que haurem de tenir un projecte vital comú. La nostra llar serà l’espai, amb caliu, on ens trobem a gust i protegits dels maldecaps diaris. No sé si tindrem llar de foc, però procurarem que l’escalfor sigui suficient com perque sempre estiguem a gust i mai ens cremem. Farem una excepció quan ens deixem portar per la passió. És excitant la barreja d’aigua i foc. Petons i abraçades no faltaran mai. Les paraules suaus i una mirada comprensiva, faran més que el millor dels regals. No ho oblidis.
Si tenim nens, i que sàpigues que m’agraden molt, m’agradaria que els eduquéssim amb disciplina i molts petons i afecte. Amb molta comprensió i escoltant-los, inclús quan es preocupin perquè el seu osset de peluix s’ha posat malalt. Respectarem la seva manera de ser, com a éssers únics i irrepetibles. No importa si no els comprem tot el que ens demanin. La imaginació i gaudir de la Natura, em semblen els millors regals que els puguem oferir. I molta lectura. Amb Amor. Potser com aquesta. No se sap mai.
Lupe

10 comentaris:

  1. Puc oferir-te la meva mà,
    per notar amb qui que fas camí.
    La il·lusió del viu present,
    i l'esperança del que esdevindrà.
    Els meus braços per dur-t'hi
    quan l'alè et manqui.
    Podem somiar la nostra realitat,
    i viure obstacles tots plegats.
    Els meus ulls per mirar-te,
    i trobar plegats el camí.
    Un mot, una llar, un fill,
    una abraçada, un petó de bona nit.
    Una poesia, t'estim.

    Mai escric poesia. Però la teva prosa, escrita amb el cor i l'ànima, no li calia mètrica per excel·lir. No badis, sent i escriu.

    Cerca i troba. Cercar és el camí, cercar és la teva Ítaca.

    ResponElimina
  2. Gràcies Manel. Gràcies també per la poesia. Seguiré cercant, sentint, escrivint,...i potser trobant i tot.
    Salutacions

    ResponElimina
  3. Me sumerjo en tu poesía cálida.

    Suspiro por ello.

    Te abrazo y besitos para tu alma desde Colombia!

    ResponElimina
  4. Lully, gracias por el comentario.
    Saludos!

    ResponElimina
  5. si mai havia buscat la definició d'obrir el cor, aquí l'he trobada. ho trobaràs de ben segur.

    ResponElimina
  6. Nastrud: gràcies!!.Entre tots m'emocioneu ( i sóc molt emotiva, per si hi ha cap dubte). Tot i que quan vaig encetar el bloc, no pretenia obrir el cor, a vegades, em deixo portar. L'hauria de fer, o haver fet, més.
    Salutacions i gràcies.

    ResponElimina
  7. M'encanta aquesta oferta! Què original i ben lligada, amb aquests links! espero que trobis un link real i no només virtual, sona tan seductor, sones tan seductora!
    Jo penso seguir vinculant-me a tu, al teu bloc, que sempre m'aixeca una mica l'ànim. ja tinc els links de la meva vida al complet, pel que fa a llò que diem realitat. però m'agrada el teu concepte de viatge.
    Puc acompanyar-te des d'aquí?
    petons,

    Eduard

    ResponElimina
  8. Eduard: moltes gràcies per les teves paraules.Aquest "link" és, potser, el que ens lliga a la vida. Espero poder seguir, ni que sigui minimament, aixecant-te l'ànim, com tu dius.
    Acompanyar-me, és part del sentit del viatge.
    Salutacions

    ResponElimina
  9. Hola, Lupe,
    Perdona, però t'ha tocat com a premi a la teva cordialitat sempre tan dolça que et castigui amb uns quants versots que he penjat al web relatsencatala:

    Troba'm aquí.
    Perquè no és veritat que tot cessarà.
    No, veuràs: cessarem tu i jo,
    cessarem ambdós, partirem,
    i aquest avui que ens fa compartir
    aquesta remorosa xarxa.
    Però no cessarà
    l'entrellat de veus i d'anhels,
    i els intricats fils que l'ordeixen.
    Perviurà, sí, almenys això.
    I encara més:
    potser restarà un tornaveu,
    un rastre, per feble i lleu que sigui,
    una mena de remota ressonància
    de les paraules desesperades i clares
    que hem anat escampant
    aquí mateix.
    Aquí, on em trobaràs,
    on t'espero,
    pacient, dúctil,
    partícula de l'etern.

    (:-D)
    Crec que s'adiuen amb el missatge que transmets aquí.(Si vols veure més coses meves, sense compromís per suposat, ho trobaràs a:
    http://www.relatsencatala.com/rec/Controller?rp_action=view_relats_autor&rp_autor_id=538425 )

    Petons!

    ResponElimina
  10. Eduard, moltes gràcies de nou.Un permi molt original!.Un poema preciòs. M'agrada la idea de partir i compartir.
    El link de relatsencatalà que poses, no em funciona (?).
    L

    ResponElimina

Gràcies pel teu comentari!