Avui l'he tornat a veure. El seu caminar inconfundible. El seu esperit atormentat, d'alguna manera, que voldria guarir amb una abraçada que deixès escapar tot el seu amor i ens embolcallès a tots dos. Amb un suau balanceig que el dugui a desfermar les cadenes que l'amarren.Avui l'he tornat a veure. La seva majestuositat i bellesa sobresurt desde qualsevol indret. Poseidora de secrets mai revelats, anclatge d'il·lusions i traïcions incontrol·lades. He sentit el desig de que em deixès tornar a obrir-me pas enmig de la seva natura misteriosa i enfonsada.
Avui l'he tornat a escoltar. En el precís moment en que el revolt m'avisava, que un nou cor brollava allà on m'arrelava.
Avui els he tornat a veure. I l'he tornat a escoltar. I les notes m'han fet adonar que sense un no s'explica l'existència de l'altre. Que des del bressol ja ho anhelava, dormint plàcidament en la falda on més tard se li esperava.
Llegir més...





