diumenge, 5 de febrer de 2017

diumenge, 22 de gener de 2017

Matinar val la pena

He tingut èpoques en què m'he hagut d'aixecar per anar a la feina molt, però que molt aviat, posem 5... Malgrat lo pesat que em supossava, no només haver de anar-me'n a dormir molt aviat, si no també sortir al balcó i veure que els carrers estaven 'per posar', la part positiva era apreciar el despertar del dia. Actualment ho faig a les 7, una hora més que raonable ja que moltes persones s'aixequen molt abans. Atès que el meu treball està en una molt bona zona des de la qual contemplar part de Barcelona, ​​he anat observant que cada dia que passa, des de l'octubre que és quan vaig començar, els matisos de la llum de la sortida del sol han anat canviant subtilment. Igualment, quan surto de la feina em dic 'Cada dia hi ha més llum al sortir!'
Abans d'entrar, m'aturo uns segons a contemplar com el sol ja fa una estona que ha sortit, creant un constrat de colors entre els edificis, llunyans, del mar, l'Hotel Vela, les Torres Mapfre, la Barceloneta. És un espectacle tan fascinant, que ja només per això val la pena sortir del llit calentona, faci un fred hivernal, plogui a bots i barrals o el vent amenaci amb tombar un arbre sobre mi.

dissabte, 21 de gener de 2017

El refugi en la bellesa

Aquest matí, malgrat el dia gris i mig plujós amb el que ens hem llevat, m'he dit que d'avui no passava que no anés a veure la exposició 'Un Thyssen nunca visto' a Caixa Forum.  Feia temps que la volia veure i donat que a vegades per esperar a anar acompanyada, m'he acabat perdent exposicions, he decidit anar pel meu compte. No obstant, sempre dic que és millor compartir aquest tipus d'activitats culturals, com tot a la vida.
Al final de l'exposició trobes una petita pantalla on pots omplir una enquesta. Donat que volia fer una petita observació sobre l'exposició, l'he omplert. Una de les preguntes era què esperaves trobar en l'exposició, essent la primera resposta 'Bellesa'. Per supossat he donat a questa opció. No hi ha altra cosa que busqui en una exposició d'aquest tipus que la bellesa. I afegeriría que en l'art en general, especialment en la pintura, l'escultura, la música. Si no hi ha una educació per saber apreciar i gaudir de la bellesa de les coses que ens envolten, què ens quedarà? A la vida ja trobem situacions mancades de bellesa i només ens queda el consol i el refugi dels embats i angoixes vitals en aquesta.
 

dijous, 5 de gener de 2017

Què no fariem per a ells!

Aquesta setmana he estat fent de 'patge reial' i com tinc tants nebots, germans i per a cada un, em penso molt bé el que vull regalar, he estat molt ocupada. També és veritat que per la meva feina, enguany tinc més vacances, així que tot ha ajudat. He de dir que en la meva família continuem la tradició dels Reis Mags i que per Nadal només ens fem un petit detall. 

 Botigues de joguines, de vegades anant d'una a una altra cosa gimcana, llibreries, botigues d'objectes per a la llar,... No només regalar és un plaer, també pensar en el que li va a fer més il·lusió a cada un. Heus aquí, sent que encara no he tingut fills, ho he viscut com a tieta, un fet que es repeteix cada any, com es desviuen els pares / avis / oncles / germans per trobar 'aquell' joguina o un altre regal que han demanat els nens. Com a observadora que sóc, he prestat atenció a alguns diàlegs que he sentit, alguns m'han arrencat un somriure, altres m'han entendrit, divertit. I és que, què no faríem per acontentar-los? Per donar-los allò que tant desitjan? Allò que fins i tot han esperat tot un any? I és que no hi ha res més bonic i que ompli més a veure les seve
s cares d'emoció en obrir els regals el matí de Reis.

diumenge, 1 de gener de 2017

Bon Any Nou 2017!

Hi ha millor manera de començar l'any nou que amb un 'art preciós'? I que aquest sigui la música? clàssica, per supossat Doncs això és el que pensa la meva sensible neboda de 8 anys. A la meva familia és tradició començar l'any amb el meravellós concert d'any nou desde Viena. Ciutat que vaig visitar fa uns anys, precissament abans de Nadal i que vaig trobar elegant i senyorial, plena d'art, de música i d'indrets bonics i encantadors on deleitar-se la vista.
I una altre bon costum que tinc és felicitar tant el Nadal com l'any nou amb un missatge personalitzat per a cada un dels meus amics i familiars. Així que, Bon Any Nou 2017 i que estigui ple d'amor, moments de felicitat i d'Art.

dissabte, 31 de desembre de 2016

Reflexió sobre les meves reflexions

No vull acomiadar l'any sense escriure alguna cosa, ja que aquest any he escrit tan poc, almenys un post amb una mica de pes. 
Com cada cap d'any, porto uns dies fent balanç d'aquest, alegrant-me pel que ha anat bé i reflexionant sobre el que no tant... És per això que em poso en un estat una mica seriós, introspectiu, per a un dia que molts prenen amb certa (i potser necessària) frivolitat. Tot aquests moments de reflexió, que requereixen solitud, no són, per descomptat, incompatibles amb sopar amb la família, riure mentre es pren el raïm i celebrar l'arribada de l'any nou amb els amics. No obstant això, no puc evitar sentir una falta de comprensió cap a aquesta necessitat i que no pugui compartir-la d'una manera més profunda.

diumenge, 11 de desembre de 2016

El nou totalitarisme

Normalment els temes que tracto al meu blog són de tipus intimista o de temes, culturals, diguem, neutres, sense expressar molt sobre certs temes (això ho deixo pel meu àmbit més íntim). No obstant això, aquest tema porta temps donant voltes pel meu cap i avui em ve de gust compartir-lo, deixant una pinzellada del mateix. 
 Des de fa un temps que sembla que només s'admet el pensament únic. I no només això, sinó que si no penses / opines com la majoria, com el que 'està de moda', pots ser titllada de no ser 'moderna' (realment, en els seus termes, no ho necessito), de no estar pel progrés. Pot passar que volent defensar, o simplement exposar, les teves postures i els teus arguments, et trobis que tallin la teva llibertat, per expressar-te, per viure segons els teus valors, per ser una persona autèntica. Precisament aquesta llibertat que tant pregonen. Però compte, només per la seva, per al que creuen és l'única manera de viure. Heus ací el gran mal que pot provocar el pensament únic. Em recorda a altres èpoques, amb vents vinguts d'altres parts, això, sí. És el nou totalitarisme.