diumenge, 21 de maig de 2017

Moments de felicitat 4

Crec que en alguna ocasió ja he escrit que, si hi ha una cosa que em reporti felicitat, és veure persones sent felices i estant alegres, encara que sigui per moments. I d'entre aquestes, els que més, els nens. Si mai heu observat a nens jugant, sigui en l'espai que sigui o a lo que sigui, us adonareu de quant podem aprendre d'ells. Crec que la infància és, o un espera que així sigui, l'etapa més feliç de les nostres vides. I encara si aquesta no ho hagués estat, sempre hi haurà hagut moments de joc i diversió amb altres nens. D'aquests moments de descobrir el món, riure i compartir-lo. 

 A tot això, insistir que la 'felicitat' no pot ser un estat fix, immutable, sinó que són instants, moments, situacions o etapes, de vegades, tan necessàriament efímeres, com ho poden ser els moments de tristesa. I que si no experimentàrem d'unes, no podríem apreciar/aprendre de les altres. I és que la felicitat, al cap i a la fi, és un camí personal, en el qual no hi ha fórmules i no importa qui tinguis al teu costat, ningú té la responsabilitat de fer-te feliç. Si bé és cert que tenir-la perquè t'acompanyi en el procés, sempre ajuda (i molt).

 Doncs bé, ahir passejava per la Diagonal prop de Francesc Macià, quan vaig veure aparèixer, com si d'un esbart d'ocells es tractés, tot un grup de nens i nenes, d'entre 10 i 12 anys, llançant-se a explorar els límits del carril bici , amb els seus patinets i patins. Les seves cares de felicitat, els seus braços estesos en un graciós equilibri, enmig de la llibertat aconseguida i l'alegria que transmetien, junt amb la seva inconscient velocitat, mostraven totes aquestes coses que perdem quan ens fem adults i que tan bé ens anaven per pensar que tot era possible.

Cap comentari:

Publica un comentari

Gràcies pel teu comentari!