Matinar val la pena

He tingut èpoques en què m'he hagut d'aixecar per anar a la feina molt, però que molt aviat, posem 5... Malgrat lo pesat que em supossava, no només haver de anar-me'n a dormir molt aviat, si no també sortir al balcó i veure que els carrers estaven 'per posar', la part positiva era apreciar el despertar del dia. Actualment ho faig a les 7, una hora més que raonable ja que moltes persones s'aixequen molt abans. Atès que el meu treball està en una molt bona zona des de la qual contemplar part de Barcelona, ​​he anat observant que cada dia que passa, des de l'octubre que és quan vaig començar, els matisos de la llum de la sortida del sol han anat canviant subtilment. Igualment, quan surto de la feina em dic 'Cada dia hi ha més llum al sortir!'

Abans d'entrar, m'aturo uns segons a contemplar com el sol ja fa una estona que ha sortit, creant un constrat de colors entre els edificis, llunyans, del mar, l'Hotel Vela, les Torres Mapfre, la Barceloneta. És un espectacle tan fascinant, que ja només per això val la pena sortir del llit calentona, faci un fred hivernal, plogui a bots i barrals o el vent amenaci amb tombar un arbre sobre mi.

Willpower

Ja ha arribat el fred

Creació pròpia

En aquest fred diumenge de tardor en què ja es nota que han baixat les temperatures, em pregunto, fa fred? Doncs dependrà en quina part del món es visqui i la sensació de cadascun ... I per a mostra, aquestes quatre ciutats tan dispars l'una de l'altra.

Un dia especial

Per ser cap i cua 6102016....

Converses d'uns intel·lectuals

Aquest matí he estat una estona en la meva terrassa favorita a Rambla Catalunya. Podria haver anat a la biblioteca per tal de seguir estudiant anglès per l'examen que tindré d'aquí deu dies. No obstant això, preferia estar a l'aire lliure, encara que fos estudiant, així que he canviat els plans inicials. Quan he arribat, he vist una taula en un tranquil raconet, que semblava esperar-me, i m'he assegut disposada a repassar. M'he fixat que a la taula del costat hi havia tres homes, en els seus 70, que tenien una animada conversa. A mida que passava el temps i donada la proximitat de la seva taula, no he pogut evitar anar deixant els phrasal verbs i centrar la meva atenció en el que deien. Però quines converses més interessants! Aquests tres homes eren d'una intel·lectualitat tal, que per moments he volgut incloure'm, ni que fos per plantejar qüestions i continuar amb aquest o aquell tema.  Per un moment, m'han recordat les reunions que tenia el meu pare al saló de casa, amb amics de tota mena, conversant sobre religió, politica, art i amb els que s'emblava, anaven a arreglar el món. 

Dissimulant, he continuat més pendent del que deien que dels exercicis. Sé que no està bé fer quelcom així, si bé tampoc no escriuré res rellevant aquí. De totes maneres, si consideressin que parlaven d'algun secret d'Estat, no haguessin escollit una terrassa com aquella. 

Tots tres han estat o encara són, importants intel·lectuals d'aquest país. Un d'ells està preparant un article, així com estudiant un tema de caire internacional, en profunditat, animat i amb les aportacions dels seus dos amics. Anaven repassant, encadenant un tema rere l'altre, qüestions des del més global fins a arrivar a la seva localitat d'estiu, plena de 'manadas de gente', sense ser ells conscients, que les seves aportacions han estat de gran vàlua per la noia que tenien asseguda al seu costat i que semblava tan concentrada en el seu llibre...

Una mirada àvida de matissos

Capvespre a Barcelona, Gener 2016. Autoria pròpia

Després d'uns dies de fred d'hivern i un dia de Reis ventós, avui les temperatures han arribat fins a 18º! No obstant, aquests dies on es pot notar l'aire fresc a la cara, la sensació em sembla agradable. Com observar que, els dies tenen cada vegada més hores de llum (exactament des del solstici d'hivern el 23 de decembre), ans al contrari del que un pot pensar del fosc hivern, i que ens deixa uns colors al capvespre que agraeix una mirada àvida de copsar aquests matissos de la natura. I si voleu comprovar totes aquestes dades, el crepuscle matutí i vespertí, les temperatures, els kilòmetres quan bufa el vent, en la pàgina de timeanddate trobareu totes les dades i també d'arreu del món.

La importància justa

Ahir per la nit vaig estar escrivint amb la meva estilogràfica Montblanc, fins que, per una d'aquelles coses inexplicables, vaig posar el recanvi del revés, va quedar encallat i així es va quedar. Vaig intentar en va, treure-ho amb algun objecte fi, que no va fer més que ficar-lo encara més cap al fons. Per acabar-ho d'espatllar, vaig voler protegir el plomí, ficant-lo en el caputxó i també aquest va quedar encallat. Tard com era, vaig pensar que ja ho intentaria arreglar l'endemà. Aquest matí i després d'un cafè, amb una cosa tan senzilla -i que d'altra banda estic utilitzant molt ara mateix- com un ganxet, he aconseguit treure el cartutx. Així mateix, he aconseguit treure el plomí amb unes pinces. Tot això, amb la precisió d'un rellotger suís. He començat el dia contentíssima per haver salvat tan preuat objecte, doncs va ser un regal de reis de fa anys, que em va fer una enorme il·lusió. A tot això, mentre m'adormia, em vaig dir que la portaria a la casa Montblanc de Passeig de Gràcia, ja que segur que sabrien esmenar tal incident, sense danyar la ploma. D'altra banda, vaig pensar que si havia de perdre la meva preuada ploma, no muntaria un drama. Que em quedaria el record de l'emoció quan vaig obrir el regal i les hores d'escriptura amb ella (haig de dir que escriure amb aquesta estilogràfica és diferent i especial) Que és millor no aferrar-se a allò material. Aquesta idea és una cosa que he anat treballant durant aquest any que acabem de deixar i que resumeixo en la frase: No ens endurem res. I afegeixo: L'única cosa que ens endurem serà el que ens han fet sentir la gent que ens ha estimat i hem estimat. El que és material, tret que ens embalsamen com faraons amb les nostres possessions per si en el més enllà les necessitem, es quedarà aquí.

Regalar Star Wars (The Force awakens)

Jeffrey Brown, Dart Vader and Son. Darth Vader's little princess

 

Idees de regal nadalenc: Aquests simpàtics llibres de la faceta més paternal de Darth Vader o unes entrades per veure la, estrenada avui, darrera pel·lícula de Star Wars, The Force awakens o El despertar de la fuerza. O tot!

Dos coses que he après avui

Paraninf de la UB. Autoria pròpia

Biblioteca UB. Autoria pròpia

Dos coses que he après avui. Si la Universitat pot ser el temple del saber, la vida mateixa, les vivències i estar obert a l'experiència, poden ser igualment enriquidores. Si ambdues s'ajunten, la dita de que no te n'aniràs a dormir sense saber una cosa més, avui s'ha complert. Estava treballant a la biblioteca, a l'àrea de Filologia Hebrea de la UB i he sentit curiositat per llegir la Tanakh, o Biblia Hebrea, en una versió bilingüe, anglès i hebreu, el que m'ha ajudat a deduir, alguna de les maneres amb les que anomenen Déu, en concret אֲדֹנָי . A uns metres d'on em trobava, la comunitat xinesa de Barcelona celebrava una festa en honor al riu Huang He, importantíssim per a ells. Com he considerat que ja havia treballat prou per avui, m'he apropat a veure tan colorit espectacle, pensant que era ara que tenia l'oportunitat d'assistir. Diversos artistes vinguts de diferents parts del món, i que estan de gira-propera parada Alemanya- han omplert el Paranimf de la UB amb la seva música, cant, ball colorit i tradició. I amb una cosa encara molt més important i vital, el seu amor i passió per Zhōngguó. I això és una cosa que una desconeix fins que no es troba enmig de tal esdeveniment, i és que no els agrada que s'anomeni Xina, ni que ells són xinesos, ja que, segons m'aclarava el matrimoni que tenia al costat i que molt amablement m'anaven explicant cada actuació, consideren despectiu el nom que li hem posat els occidentals.

Tardes de youtube i crochet

És així. Es fa fosc de seguida i els diumenges, a no ser que tingui un super plan, no em ve de gust voltar, sinó quedar-m'hi i invertir el temps de diumenge-tardor-soltera d'alguna manera que m'ompli. Feia molt que no em dedicava a recuperar videos per Youtube i avui ha estat, entre d'altres, el de Mr. Bean de Nadal (un clàssic que no podeu deixar de veure, ja sabeu, un despropòsit darrera l'altra). També he estat escoltant uns audios del programa de Gaspar Hernàndez, l'Ofici de Viure, mentre feia petites peces de roba en crochet, per un eriçó de joguina, de la meva neboda. 

Com sobreviure al fred

Mitjons calentets. Autoria pròpia

És veritat que ha arribat el fred de ple d'hivern així, de sobte i sense avisar. I també és veritat que passat uns dies, ja ens estem acostumant. O almenys jo, que no sóc fredolica i que començo a pensar que vaig nèixer a algun país nòrdic i em van baixar cap a Barcelona. Mirant les temperatures, en comparació als nostres veïns europeus, no ens podem queixar gaire. El clima mediterrani (ara parlo dels afortunats d'aquesta part de l'Estat espanyol) atempera les temperatures, essent aquestes suaus. Portar un bon abric i abrigar-se a 'capes' com una ceba, ja que la majoria dels espais estan climatitzats, és una bona opció. Abrigar-se bé quan s'està per casa i no posar massa alta la calefacció o estufa, perquè deixa mig adormit o aixafat. Posar catifes, cortines i vigilar per on es filtra l'aire a les finestres, és un plus de confort dintre de la llar. Prendre begudes, sopes o cremes calentes i aliments calorífics per escalfar el cos, també ens dóna una sensació d'escalfor. Aprofitar el nostre sol i estar-s'hi, ni que sigui ben abrigat, una estona sentint la caloreta. Tot això, amb excepció de les onades de fred, que llavors si que se'm congelen les idees.  La resta de la temporada d'hivern, dormo amb una samarreta (excepte si estic malalta, que espero que aquest any la grip em respecti i em poso pijama) i sense calefacció ni estufa. Fa uns anys he descobert un petit truc i és el de posar-me loció hidratant abans de ficar-me al llit. Em sento com si portés una capa extra i a més, la olor d'aquesta, desperta els sentits. I per si tot lo anterior no funciona, res com l'escalfor humana d'una abraçada.

C'est la rentrée!

La cara oculta de la Lluna

 Per primer cop podem veure la cara no visible de la Lluna, capturada per la NASA el passat 16 de juliol

Endreçar les notetes

Una idea per tenir endreçades  i a la vista, aquelles notetes de coses importants que voleu recordar

Creació pròpia

31 coses per fer els 31 dies d'Agost

Un altre estiu a Barcelona i ja en van uns quants en aquests últims anys, així que de nou idees pels que no tenim plans fora. Originals o no tant, coses diferents per no avorrir-se massa (encara que l'avorriment és bo en la seva justa mesura!). Algunes són per fer a Barcelona, ​​si bé moltes es poden adaptar a qualsevol ciutat. I el millor ... la majoria són gratis !!
Heus aquí 31 suggeriments pels 31 dies d'agost (i sense que hagi de ser en aquest ordre)

1. Dedicar temps per reflexionar sobre tot allò que encara no funciona en la vostra vida, veure com ho podeu solucionar i passar a l'acció. Pista, no us amonïeu si no veieu resultats immediats. Els canvis requereixen temps. 

2. Fer una ruta per diferents barris per descobrir escultures i / o ornaments arquitectònics temàtics, per exemple, totes els relacionats amb animals. Pista, la Casa Amatller amaga simpàtics secrets a la seva escala. 

3. Fer una ruta per carrers de temàtica diversa. Per exemple, carrers de metges il·lustres, filòsofs, etc. Pista, la zona de Sarrià entre Mandri i Anglí.

4. Seure en un banc, una terrassa o qualsevol altre lloc concorregut i observar escenes de vida quotidiana. 

5. Explotar el vostre costat artístic, sigui el que sigui, i aprofiteu ara que teniu temps lliure per deixar sortir tota la vostra creativitat. Ja no hi ha excusa!

 6. Escoltar música clàssica. Escoltar música indie. Escoltar música jazz. Escoltar música de grups emergents que no són comercials. Escoltar música. Escoltar música és beneficiós en tots els sentits. 

7. Fer fotografies d'edificis reflectits en d'altres. Pista, edificis amb finestres de 'mirall' que reflecteixen boniques cases antigues o modernistes.

 8. Anar a diferents llibreries i veure les novetats que tenen. Pista, la llibreria anglesa Come In té una fantàstica secció infantil. 

9. Visitar, d'una vegada, aquell museu de la ciutat que se us resisteix i donar-li una oportunitat. 

10. Agafar el Bus Turístic. Sí, sí, fer de guiri en la vostra pròpia ciutat! 

11. Aneu fins a l'aeroport i veure passar avions. Pista, al Prat, en el camí cap a la platja, hi ha un lloc habilitat per a això. 

12. Dedicar el vostre temps a aquells amics, coneguts o fins i tot desconeguts que sabeu que necessiten una mica de companyia. Pista, aquell avi veí vostre que sabeu que passa moltes hores sol a casa. 

13. Observar el comportament de les formigues, en qualsevol lloc en el qual les trobeu. Quant podem aprendre encara del comportament animal. 

14. Provar aquella especialitat de la casa / vermut / del bar del barri i que mai us ha cridat l'atenció. Mai se sap si es convertirà en el vostre favorit.

15. Donar una volta per les zones ajardinades de la ciutat i observar la varietat de plantes i flors que hi ha. No serà com en els països centre-nord-europeus encara que també es veu bonic. 

16. Cercar algun racó especial de la ciutat i dibuixar-des de diferents perspectives.

17. Fer una foto cada dia a la mateixa escena i veure com va canviant amb el passar dels dies.

18. Llegir algun llibre sobre la història de la ciutat, visitar els indrets que descriu i veure si han canviat molt. 

19. Asseure en un cafè, observar a la resta de clients, els seus gestos, la seva fesomia i escriure hipotètiques històries d'aquestes persones. 

20. Avançar-vos a ajudar amb alguna adreça als guiris de la vostra ciutat, que veieu perduts. Practicareu idiomes i ells quederan encantats per la vostra amabilitat.

21. Anar al cinema a la primera sessió. La sensació de solitud i buit pot ser fins i tot inquietant... 

22. Passejar mirant balcons i fixar-se què guarden les persones en ells, com si d'un traster es tractés. Ja es triga a fer un estudi.

 23. Passejar mirant terrasses dels àtics i fixar-se en la varietat de plantes i arbres que hi ha en ells. Pista, en Jardinets hi ha un bonic jardí que em té enamorada.
 
24. Descobrir aquells locals que tenen un acollidor pati-jardí interior. Alguns són llocs secrets amb molt d'encant.

 25. Recopilar eslògans publicitaris i pensar quin missatge hi ha darrere d'ells. Ui, ui, aquest subconscient... 

26. Llegir més la premsa que no és de la vostra mateixa sintonia. Conèixer l'enemic és vèncer-ho. 

27. Aprofitar per instaurar o modificar algun hàbit. Necessitareu 66 dies, així que al setembre tindreu la meitat de la feina feta. 

28. Fer neteja de tot això que heu acumulat durant el curs. Segurament direu molt  "I això, per què ho guardo?" 

29. Fer en paper, d'una vegada per totes, totes aquelles fotos que hi ha al vostre Smartphone i que no voleu perdre. 

30. Practicar l'escolta activa amb els vostres éssers estimats. Pista, ja sabeu, sense interrompre, sense evadir la ment en el vostre món, sense pensar en la resposta,... 

31. No fer cap dels suggeriments anteriors.

Viatjar amb Instagram

Fa un parell d'anys i empesa per la meva neboda gran, em vaig obrir un compte d'Instagram. Era tan poc amiga a penjar fotos, sempre intentant mantenir la meva vida privada reservada, que no podia imaginar com hi havia persones que penjaven la seva vida, obra i miracles, amb aquesta alegria i despreocupació. Amb el temps i a base de trobar fotos de gairebé qualsevol situació personal imaginable, m'he acostumat a això. Segueixo -això sí i no crec que canviï- sense posar fotos en què se'm vegi ni a ningú dels meus. Deixant de banda el tema que sigui una aplicació que pot usar-se per inflar l'ego amb els 'Likes' o mostrar la millor versió de la millor de les situacions (moments fugaços de felicitat que es volen immortalitzar i compartir) l'he trobat utilitat per a 'viatjar'. Així, des del sofà de casa i mentre no ho faci físicament, es poden buscar paratges d'allò més llunyans, bonics, curiosos. De qualsevol part del món i des de qualsevol perspectiva, m'agrada buscar i amb l'ajuda de les etiquetes, es fa molt més fàcil. I el millor és que cada un deixa reflectit de quina manera aquest lloc  l'ha fet sentir, com ho ha viscut.

Petit accident estiuenc

Guant de gel, Barceloneta. Imatge: Creació pròpia

Ahir vaig experimentar el que podria ser la Llei de Murphy de les vacances (si existeix). Vaig baixar un moment a la platja, per passejar vora el mar, sentir els beneficis de l'aigua de mar i relaxar-me. Tot anava bé, el mar tenia un color molt maco- cosa estranya a la Barceloneta- l'aire era agradable i el contacte del mar a les meves extremitats inferiors, era la millor de les medicines. En arribar a la part de l'hotel Vela vaig seure en una roca per relaxar-me mentre contemplava el mar, sentia les onades a les cames i deixava que em mullés una mica. Quan em dirigia cap al punt de partida, sempre caminant vora el mar, de sobte vaig sentir una cosa pesada que em golpejava el nas. En questions de segons ens van barrejar al meu cap les següents idees: nas o alguna dent trencada, sang sortint d'alguna des les anteriors parts del meu rostre, muntar un espectacle de dolor. El meu instint va ser tocar-me el nas i les dents per comprovar si hi havia sang i mullar-m'ho mentre sentia com un dels nanos que jugaven a palas, li deia a l'altre "L'has fet mal!" (Vull creure que els seus pares estaven distrets) Sentia una barreja de dolor, ganes de plorar i un sentiment de què passa aqui que ni tan sols s'apropen a veure les conseqüencies de jugar a pales amb una pilota tan dura. Així que, vaig seguir caminant fins que no vaig poder més i vaig seure per plorar, mentre notava que el nas em feia cada vegada més mal. Vaig arribar-me fins la Creu Roja perquè em donés gel, en aquest simpàtic format (veure foto). Per sort no ha estat res, encara tinc adolorida la columela, tot i que vaig tenir sort de que no em trenquès cap dent ni el nas. I si voleu la versió Premium d'aquesta història estiuenca, cliceu aquí. Gran Ben Stiller!

Viure sense Facebook

Ara que acabem d'estrenar l'estiuet, molts voldreu compartir fotos, experièncias, emocions del que donaren de si les vacances, fer safareig una mica on (i amb qui) està aquesta o aquest altre i buscar el desitjat Like (que pot pujar o baixar el teu ego en qüestió de segons). Per no parlar de l'estat. I per això, la xarxa social per excel·lència, Facebook, permet connectar a amics (tot s'ha de dir que Facebook ha sobrevalorat la concepció 'd'amic') des de punts llunyans.
Y malgrat és una noticia de fa uns cinc anys, us deixo aquest mapa que no deixa de ser curiòs.

(Per cert, no tinc Facebook)

Facebook Friends connection. Imatge: Paul Butler

Les meves (imprescindibles) llibretetes

Un complement, encara diria més, accesori imprescindible per anotar pensaments, neures, idees, possibles posts, anotacions vàries, articles, algun que altre dibuixet en miniatura i /o esquema. O simplificant, plasmar el que em passa pel cap en qualsevol lloc i a qualsevol hora.

Collage de les meves libretetes. (Imatge:Fet by myself)

 

 

9 + 6 = 15

Tot i ser 'de Lletres' (?) sempre m'ha agradat això de jugar amb les xifres, fixar-me en les xifres curioses o fer jocs (aquest no gaire el·laborat, és cert). I la Ciència. Si teniu un bon blog de curiositats de Ciència o en sabeu d'algún, el podeu deixar a 'Comentaris'.