S'apropen tempestes

Núvols de setembre

En quant arriba setembre i d'una manera molt subtil, va canviant la llum així com es dibuixen núvols que cap pintor podria copsar amb la intensitat amb la que ho fa la mirada

Envasar l'aire de muntanya

Vall de Núria

Ribes de Freser. Vista des de l'habitació

Fa poc he tornat de passar uns dies amb part de la familia, a Ribes de Freser. Només d'arribar, respirar l'aire pur i veure les muntanyes altes, llunyanes, les més properes, les vistes des de l'habitació del hotel i sentir la frescor de la nit, el descans estava assegurat. La petita població de camí cap a Núria, amb el pas a nivell del cremallera despertant-me cap a quarts de vuit, gaudeix d'un seguit de fonts d'aigua que fan honor a la mateixa, envasada. No obstant, aquí la teniem de franc i amb una frescura que feia de les passejades, parada obligada a les fonts. 

A la nit, els dos rius, el Freser i el Segadell, deixaven una remor de silenci en mig de la vila, on només el seu ritmic so, acompanyava la plàcida nit dels qui ténen la sort de dormir vora el riu.

Ribes de Freser. Font del Passeig.

L'arrivada a la Vall de Núria, amb el Balandrau, no era si no, la continuació d'un camí espectacular que, llavors vaig recordar, havia fet caminant fa uns anys, des de Queralbs, el poble de la Marta. Us ho recomano. Si bé Núria s'ha convertit en un parc temàtic, és un bon lloc des d'on sortir per fer altres muntanyes, com el Puigmal. Aquest el vam intentar fer, ja fa anys, amb una colla d'amics, tot i que la falta de temps ens va deixar a mig camí i vam desistir.

El telecabina, que remunta els esquiadors i els qui volen refugi a l'alberg, et porta a la conclusió de que algún dia, envasaran aquest aire pur dels Pirineus i faran pagar per una de les poques coses que encara no ténen preu.  

Monestir de Ripoll

La visita obligada al bressol de Catalunya, es va veure acompanyada per la descoberta de la necropòlis, dintre del Monestir i lo interessant de veure l'evolució de la manera de passar d'aquest món terrenal a un altre que continua essent un misteri.

Tal ha estat el meu descans i desconnexió de la jungla urbana i el soroll, que al dia següent d'arribar, donant un breu passeig, vaig acabar amb un cop de calor, baixada de tensió inclosa, tot un conjunt de mals, d'anyorança de la pau que em dóna sentir-me envoltada de muntanyes.
I l'espectacle meravellós, impagable, que és veure l'ombra dels núvols al cim d'aquelles.

Nuvolots a Vallcarca

Pluja de maig

A punt de començar el mes de juny, un petit apunt del que són les pluges al maig. Imprevisibles, sobtades, divertides, perilloses (en especial pel nou paviment de la Diagonal), caloroses i fresques. I el que més m'agrada, la olor a terra mullada que deixa i que es pot gaudir quan passes a prop d'un jardi, d'un pati o d'un petit espai amb herba.

Records en la Natura

Avui dinava en els Jardins de la Universitat de Barcelona, en aquest espai allunyat del sorollós centre. Mentre estava asseguda, obserbava com una abella libava una flor i després, una altra. He acaronat les fulles de la planta per copsar la seva textura. En mirar el cel, tan blau, m'he adonat dels matissos de verd que hi havia per la barreja d'arbres. He tancat els ulls i m'he posat a pensar en lo beneficiós que pot ser passar una estoneta en contacte amb la Natura.

De fet, de tots els records que tinc de moments feliços, els que són de contacte amb la Natura, estan gairebé amunt de tot en la llista. La llum del sol, el verd dels arbres, la irregularitat de les branques i l'aroma de les flors, les abelletes i el despertar dels ocellets. L'aire pur i sobretot, la llum del sol.

Ja ha arribat la Primavera

Quan es desperta el dia

Matí del 3 de març de 2016 6:42, 7:00, 7:13

Una mirada àvida de matissos

Capvespre a Barcelona, Gener 2016. Autoria pròpia

Després d'uns dies de fred d'hivern i un dia de Reis ventós, avui les temperatures han arribat fins a 18º! No obstant, aquests dies on es pot notar l'aire fresc a la cara, la sensació em sembla agradable. Com observar que, els dies tenen cada vegada més hores de llum (exactament des del solstici d'hivern el 23 de decembre), ans al contrari del que un pot pensar del fosc hivern, i que ens deixa uns colors al capvespre que agraeix una mirada àvida de copsar aquests matissos de la natura. I si voleu comprovar totes aquestes dades, el crepuscle matutí i vespertí, les temperatures, els kilòmetres quan bufa el vent, en la pàgina de timeanddate trobareu totes les dades i també d'arreu del món.

Passejar per la Natura

En diferents posts, he parlat de la Natura com a una de les fonts de benestar més essencials de l'ésser humà, ja que nosaltres mateixos formen part d'ella. No ens ha d'estranyar, doncs, que els parcs s'omplin de gent de totes les edats, especialment el caps de setmana per tal de tenir una estona estirats en la gespa, relaxats sota un arbre o jugant fent servir la imaginació, amb un arbre com a vaixell pirata. 

Asseguda en una Poang, cadira d'una coneguda casa de mobles sueca, amb el sol tocant-me de ple (la meva habitació està orientada al sud), amb uns dies de repòs obligada per un refredat, aprofito per penjar aquest post sobre la Natura a la tardor. La part positiva del meu obligat tancament, és que puc aprofitar per reflexionar (encara més) -ara que m'ha passat el mal de cap de 24hores- i agrair que tingui salut.

Parc de Collserola. Foto: Creació pròpia

Com a bona PAS, necessito la meva dosi, gairebé diària, de Natura i quan no puc pujar a Collserola, m'arribo fins a la Tamarita o al Palau Robert,  a 20 minutets de casa, un dels jardins que més m'agraden. Per cert, un amic meu em va dir, amb certa sornegueria, "Oh! ¡el super plan!" sense saber que un dia el vaig citar allí, doncs quedaba prop de casa seva, per si la cosa, entre el fullatge, la proximitat de seure junts en un banc i demés, la nostra història es materialitzava. No va ser i mai va ser i així (no) va anar. 
El dilluns al matí, a les portes de caure rodona al llit, vaig fer una caminada per Collserola, entretenint-me per la part del bosc, no tant el transitat camí que porta a la Carretera de les Aigües. Abraçar arbres, buscar pinyes per decorar i fer una mena d'escultura amb branques en el tronc d'un pi (veure foto inferior esquerra), em va recarregar les piles fins la propera. La imatge d'un arbre a punt de caure a terra, recolzant-se sobre un altre em va recordar aquella frase "Ningú no s'aguanta dret sol".

Palau Robert. Foto: Creació pròpia

Al Palau Robert, a les Cotxeres, ara hi ha una breu exposició sobre Camins de Natura, pels qui som amants de passejar tranquil·lament pels camins que porten a boscos insondables, plens de secrets i fantasia, de colors que canvien cada dia. I el que és més important, cap camí és igual i cap camí, cap indret, roman igual que el del dia anterior.
De igual manera, cap onada és igual que l'anterior, ni arriba vora el mar de la mateixa manera, ni cap petjada del passejant queda impressa en la sorra com l'anterior.  

La calidesa de la fusta a la tardor

Aquesta rodona composició, sobre una base de fusta i la mateixa tauleta de fusta de pi, és la imatge ideal per començar la tardor. L' he anat fent al llarg dels anys, tenint com a base un plat de fusta i a base de recollir (i escollir bé) pinyes, pinyons, alguna ametlla de finals d'estiu i alguna gla que se'm feia simpàtica com a barret d'un petit follet. Els dos nans, també de fusta, són aquests éssers imaginaris que tots els que som amants de la Natura i del bosc, hem vist algun cop, vivint en un tronc d'arbre centenari. El bolet, fet de fimo, és una manualitat feta per la meva neboda gran i la guardo amb el tot el carinyo, igual que la nou, pintada per ella amb purpurina.  Resumeix la meva passió pel bosc especialment a la tardor i perquè m'agrada tant la paraula 'wood' en anglès. 

Yosemite National Park time-lapse

The King & the Queen

Imatge: Pinterest

La cara oculta de la Lluna

 Per primer cop podem veure la cara no visible de la Lluna, capturada per la NASA el passat 16 de juliol

Cecil - the lion is still the King

Neva a Barcelona!

Després de tot el que ja s'ha vist i retratat, dit i emocionat,sobre el dia d'avui i la neu caiguda a Catalunya, situada al Mediterrani -dada important, no ho oblidem- aquest time lapse, cortesia dels drons de Hemav, de la poquíssima, i no per això menys il·lusionant, neu caiguda al Tibidabo.

 

Reinterpretant Villa Le Lac

1. La idea. Una caseta de jardí pels 'clicks' per a que juguin les meves nebodes

2. La inspiració. El jardí de Villa Le Lac, Vevey, Suïssa. Obra de l'arquitecte Le Corbusier

Villa Le Lac, Vevey, Suïssa. Le Corbusier

3. El procès creatiu. Què millor que elements de la Naturalesa? rametes, fulles, pedres (i una capsa de sabates per l'estructura)

Procès creatiu

 4. El resultat. Un acollidor jardí en el que gaudir de l'aire lliure i la naturalesa amb la familia

Sol energitzant

Aquest matí he tornat a sortir a córrer. Aquests últims mesos no he sortit res i vaig tornar a agafar el ritme fa un parell de setmanes. Pensava pujar per Balmes, fer una volta i ja està i al final m'he embolicat i he pujat fins al Tibidabo i ha pagat la pena! El sol i el contacte amb la natura, els colors de la tardor que es comencen a entreveure, entre aquestes meravelloses 'torres' que encara es poden veure per aquella zona, m'han recarregat d'energia. I com a recompensa, les vistes des del Mirablau (he tret el nas) i trobar pinyons per un caminet

Necessito vacances de donar vacances

Sento que necessito vacances de 'donar vacances'. El mes passat ha estat molt intens, de manera que m'he quedat sense vacances d'estiu, treballant de facilitar les vacances als turistes que vénen a la ciutat. Encara que no puc dir que és un treball dur, sento que després d'uns mesos em falta aquest espai de desconnexió, fora de la ciutat, passar un temps envoltada de natura. Deixar de passar per carrers plens de gent i d'obrir-me pas quan tinc pressa per les zones més turístiques, metre amunt i avall i només veure edificis, asfalt i cotxes. 

Necessito veure verd, aire pur, cels oberts i muntanyes. Gairebé que necessito un balneari, un d'aquests a peu de muntanya, uns dies d'autèntic relax, banyant-me en aigües termals, bevent energitzants sucs de fruites, amb el mínim imprescindible, amb mobles d'autèntica fusta. Contemplar la immensitat de les muntanyes, nevades, escoltant el silenci, fonent-me amb el paisatge.

Aurores boreals en directe

Si voleu veure aquest bonic fenòmen de la Natura en directe, en la web de Sky-live.tv  teniu una inmillorable ocasió aquest més d'agost. Gaudiu-les!