dilluns, 4 de novembre de 2013

You fill up my senses

Ahir vaig passar el matí amb una amiga, vam anar a Caixaforum i després a dinar, i després d'acomiadar-nos, vaig voler anar a una terrassa a Drassanes, un dels meus racons favorits enmig del sorollós centre. Estant allà vaig recordar quan vam estar prenent cafès en aquelles mateixes taules, el què ens explicàvem l'un de l'altre, el què ens dèiem. Coneixent-te més amb el pas del temps, el que em feies sentir. El fet que ja no visquis aquí...
El que podria dir-te avui, si et tingués davant, va sonar camí a casa, com si pogués endevinar què pensava, amb 'Annie' s song 'de John Denver. M'hauria agradat haver escrit jo el que transmet la lletra i dir-te d'aquesta manera, que eres la primera persona per la qual sentia una cosa així.

2 comentaris:

  1. costa ser en el lloc adequat en el moment adequat..hi ha oportunitats que només pasen un cop i et marquen de per vida..hi ha dies que voldria que tot anés com ho havia imaginat al matí..mirem endavant que és on hi ha el futur..mirem les estrelles que ens conecten amb tot.. amb el passat, el present i el futur. mil petonets, guapa.

    ResponElimina
  2. Mil gràcies per les teves paraules Montse i ser com les estrelles que, malgrat que no sempre les pots veure, saps que segueixen aquí. Petonets i una abraçada.

    ResponElimina

Gràcies pel teu comentari!