dimarts, 28 de juny del 2011

Objecte de desig

Busco un bar per escriure. Però no qualsevol bar (com ja és habitual en mi, ens segons què, no qualsevol cosa em va bé). Ha de ser un que tingui terrassa o un que tingui alguna taula que doni al carrer, amb aquelles parets-finestres, per les quals veure la gente passar (i que a la vegada, et veuen). En aquest no m'agrada l'ambient, en aquest altre la terrassa està a petar, aquest potser?... malgrat que la terrassa m'agrada, la cambrera s'ha equivocat de professió i encara que només siguin uns segons d'interacció, no em ve de gust tornar (Via Augusta molt a prop de Plaça Molina, per a més dades). Així que em quedo en una a meitat de camí, amb just el lloc lliure que estic buscant i desde el que veig una botiga ‘Objeto de deseo’, que em fa pensar…Com si el desig es poguès cosificar, faig una analogia amb ‘El cuerpo del delito’ i em pregunto si, en ocasions, no és el mateix objete-cos, desig-delicte… La veritat és que tenia ganes de fer quelcom així. Tenir temps per allò que m'agrada, sense preses ni amb el temps apurat per acabar altres coses (el que podria dir-se el deure). Agafar una tarde, el netbook i un cafè o terrassa ‘ideal’ (i aqui entra la meva subjetivitat) i estar relaxadament, escrivint i captant el que em transmeten aquells als qui observo. I no s'ha d'oblidar que l'observador, és igualment observat.
No sé si aquest bar dispossa de Wifi. Malgrat que la meva intenció és només escriure, quan desplego les opcions de Xarxa em surten, els noms més curiosos. Encara que ja tingui connexió, en segons quins llocs, em dedico a mirar com la gent ‘bateja’ les seves connexions. Aquí trobo una, suposso que passant d'això que nomenem privacitat, que posa el seu nom i cognoms, tot i que la majoria, deixa el WLAN per defecte. És curiòs veure les que capto desde casa, en les que la meitat dels meus veïns en aquesta època en la que es pot personalitzar qualsevol cosa, fins amb això ho han fet (de tal manera que puc identificar-los molt fàcilment, tot sigui dit).
Em vaig fixant en els clients que entren. A aquestes hores, dos nordamericans en la barra que consumeixen ràpid, un parell d'homes sols, amb un tallat i alguna sortida a l'exterior per fumar. Una noia, a la barra, que sembla tenir certa amistat amb la cambrera i amb la qual parla de questions sentimentals. Dir problemes, crec que és massa agosarat, encara que ‘No puedo vivir sin ti, tampoco contigo’ és el resum de les seves conversacions…Que sigui un dels temes centrals, en totes les seves variants, de les preocupacions de la immensa majoría de la humanitat, no és casualitat. Així que m'abstraeixo i miro la gent que passa, els modelets que traiem els mortals a l'estiu (per qué serà que el fet d'anar més fresc fa que la gent es possi roba imposible?) i és quan m'adono de les moltes hores de llum que hi ha a l'estiu...

dilluns, 27 de juny del 2011

Tetraga Fea-Begging me


Us regalo aquest tema de Tetraga Fea, 'Begging me', música àrab que em va gravar fa molt de temps, una amiga siria, que em porta molts bons records i que us recomano escoltar tot sencer. I curiosament, l'único video que he trobat, es aquest!

diumenge, 26 de juny del 2011

Velers, iots,...

Iot Sunrays de George Town
Ja fa bastants anys, uns simpàtics mariners d'un vaixell italià, ens van convidar a una amiga, italiana, i a mi, a una festa al vaixell escola que tenien atracat al port de Barcelona. Ja que aquell any, havia de ser l'últim, volien acomiadar-se amb una gran festa, convidant a totes les dones que els caiguessin en gràcia i anaven repartint les invitacions, amb aquest simpatia i desimboltura que tenen els italians, per bars prop de les Rambles i pels voltants. L'assumpte no podia ser més pel·liculer ... Ens vam posar les nostres millors gales, cal dir que ells també, i la festa era digna de la millor pel·lícula de Hollywood sobre vaixells, mariners que atraquen en ports i tenen un amor en cadascun d'ells, l'estiu i la lluna sobre el mar ...Primer ens van ensenyar part del vaixell, donant-nos detalls, de vegades tècnics, de vegades més sentimentals, sobre el que havia suposat aquell vaixell escola d'Itàlia. Atès que la meva amiga entenia molt millor les explicacions que jo,  vam anar a la zona on hi havia els dos helicòpters i ens van explicar força anècdotes.
Vaixell del CSIC


Sempre recordo aquella festa amb molta simpatia i com quelcom diferent i cada vegada que veig vaixells atracats, em donen ganes de pujar ni que sigui només perquè m'expliquin els detalls tècnics de com funciona per dins. No obstant això, conservo la curiositat per aprendre i em fascina que m'expliquin coses, sobre qualsevol tema, ja sigui filosofia o coses tècniques.
Avui, que he fet la primera capbussada de l'estiu, en tornar de la platja no he pogut evitar anar a veure de prop els vaixells que estan atracats i que evoquen evasió, llocs i viatges molt, molt llunyans i oblidar-se de tot. Us deixo dos d'ells, molt diferents tant per l'aspecte exterior com per la seva 'funció principal' (aquest és un altre pla per al diumenge a la tarda: anar a veure vaixells que difícilment, seran nostres)

dissabte, 25 de juny del 2011

Quan la solució és el problema


 Paul Watzlawick, un dels grans autors de la Comunicació humana i de la Terapia sistèmica, junt amb els seus col·laboradors, van proposar la idea de les 'solucions intentades'. Aquestes són les que mantenen el problema, donat que no dónen resultats, sinó que més aviat, fan que el problema es vagi incrementant cada vegada més. La solució a aquesta 'solució intentada', que no reiixida, és fer un tomb de 180º.

dimarts, 21 de juny del 2011

L'estiu comença a les 19:16

Aquesta és, oficialment, l'hora en la que començarà l'estiu 2011, amb una durada de 93 dies. I si penseu que els dies s'allarguen, esteu equivocats... Si bé és cert que l'època estival, pels qui tinguin la sort de tenir vacances i disposar de tot el dia per fer el que els hi vingui de gust, dóna la sensació de que els dies són mooolt llargs, a partir de juliol, els dies es van escurçant i aquesta sensació de 'dies llargs i lluminosos' no és més que la percepció que tenim de que a l'estiu hi ha més temps lliure. Ara, continua venint de gust estar-hi fins tard en una terrasseta, a l'aire lliure o veient les postes de sol en la platja...

dilluns, 20 de juny del 2011

Bach a la platja


Ahir el meu primer dia de platja d'aquesta primavera, que finalitza demà dia 21. Unes hores de merescut descans i relaxació desprès d'uns mesos bastant intensos... La meva necessitat d'evasió va anar acompanyada de peces de música clàssica. Aquesta -crec que tots hauríem d'escoltar-la durant uns minuts al dia- és capaç de transportar, ni que sigui en els paisatges més insospitats, en el temps i en l'espai.

dimecres, 15 de juny del 2011

Eclipsi total de lluna

Aquesta nit, no només hi haurà una Lluna plena esplendorosa, també es podrà veure un eclipsi total de lluna espectacular. Segur que és molt bonic i si sou amants d'aquests fenòmens de la Natura, no us ho podeu perdre! Començarà a les 17:24 i acabarà a les 23:00. Jo tinc la sort de que cada nit, la lluna il·lumina el meu llit...

dijous, 9 de juny del 2011

The Morning Benders

Aquesta versió de Excuses de The Morning Benders, em sembla molt simpàtica, gaudiu-la!

dimecres, 8 de juny del 2011

Titella sense fils

No vull dedicar-li ni un minut més de la meva vida. Em sembla, i em baso als fets, que els hi ha quedat clar, que m'he realized de tots els embolics que hi ha hagut al voltant. Que si bé en el seu moment vaig fer quelcom, amb tota la bona fe que era necessària en aquell moment i pel fet en sí, les conseqüències han estat desastrosses per a mi desde llavors. Que després dels anys s'intenti amb la mateixa tàctica, encara i sabent el que vaig passar, em fa pensar que no m'he explicat prou bé o que poden seguir fent teatre. El que no saben és que la titella fa temps que es va tallar els fils...

diumenge, 5 de juny del 2011

M'equivoco...

M'equivoco...M'equivoco molt, bastant, inclús diria massa i tot. Amb la persona menys adequada i en el moment més inoportú. La meva biografia es barreja en tot això i no em deixa fer-ho millor, malgrat la meva intenció sigui una altra.
Demano perdó si ha estat així.
El millor és que m'ensenya qui vol continuar en el meu camí, malgrat tot (o precissament per això) i què aprenc de mi mateixa i dels altres.

dijous, 2 de juny del 2011

Jo també estic indignada!

Aquesta setmana s'ha resolt un assumpte que m'ha tingut indignada, aquesta paraula que tan de moda està, durant uns dies. Si l'altre dia parlava de fletxes, Robin Hood i altres, és perquè, d'alguna manera, en segons quines situacions, surt la meva vena robinhoodiana, defensora dels més febles i contra les causes injustes de la societat.
Alguns creuen que la gent és ximple i que amb la crisi, anem a passar per la pedra. La situació era la següent (sense dir noms, però que qui vulgui saber-ho, l'hi dic). Una botiga de luxe de P. de Gràcia busca dependenta per als mesos estivals. Penja l'oferta en la borsa de treball d'una universitat, en la secció de pràctiques. Per una jornada completa de Dll-Ds paga 400€. L'article més barat en aquesta botiga, ja costa això... El més indignant és que pretenia fer passar el treball de dependenta per unes pràctiques universitàries. I sí, us estareu dient, de quina carrera? De Dret per si cal fer alguna reclamació a Consum? de Psicologia per si cal intentar vendre l'article més car? de Filologia Anglesa per si els clients parlen com Shakespeare? Em vaig presentar en la botiga i vaig preguntar a l'encarregada de quina carrera necessitaven la dependenta. Quan em va dir que li era igual, en veure la meva cara de poker, no sé si va veure la meva disconformitat. No contenta, li vaig preguntar el preu d'un dels seus articles. El que va agafar a l'atzar ja costava més de 400€. Llavors, una mica irònica, li vaig dir, "Ah! un mes de 'pràctiques', un article, no? Se'm pot pagar així o què?" No dubteu de la cara de circumstàncies que va posar l'encarregada...que molt educadamente, això sí, em va dir que no podia ser. Que s'havia de fer un conveni amb la universitat i que era una ajuda per a "menjar, etc" (sic). Fent la reclamació oportuna a la universitat i adonant-se aquesta que, tal i com jo argumentava, allò en realitat era una dependenta molt, molt barata, encoberta en unes suposades pràctiques, s'han disculpat pels inconvenients que vaig haver de passar i han retirat aquesta oferta.