tag:blogger.com,1999:blog-82236900439878039502024-03-14T06:24:15.524+01:00SENY I RAUXAEl que millor em defineix i la meva filosofia de vidaLupehttp://www.blogger.com/profile/02345089689769710996noreply@blogger.comBlogger1100125tag:blogger.com,1999:blog-8223690043987803950.post-6879951026433065082017-05-21T11:11:00.003+02:002017-05-21T15:40:11.582+02:00Moments de felicitat 4<div style="text-align: justify;">
Crec que en alguna ocasió ja he escrit que, si hi ha una cosa que em reporti felicitat, és veure persones sent felices i estant alegres, encara que sigui per moments. I d'entre aquestes, els que més, els nens. Si mai heu observat a nens jugant, sigui en l'espai que sigui o a lo que sigui, us adonareu de quant podem aprendre d'ells. Crec que la infància és, o un espera que així sigui, l'etapa més feliç de les nostres vides. I encara si aquesta no ho hagués estat, sempre hi haurà hagut moments de joc i diversió amb altres nens. D'aquests moments de descobrir el món, riure i compartir-lo. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
A tot això, insistir que la 'felicitat' no pot ser un estat fix, immutable, sinó que són instants, moments, situacions o etapes, de vegades, tan necessàriament efímeres, com ho poden ser els moments de tristesa. I que si no experimentàrem d'unes, no podríem apreciar/aprendre de les altres. I és que la felicitat, al cap i a la fi, és un camí personal, en el qual no hi ha fórmules i no importa qui tinguis al teu costat, ningú té la responsabilitat de fer-te feliç. Si bé és cert que tenir-la perquè t'acompanyi en el procés, sempre ajuda (i molt).</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Doncs bé, ahir passejava per la Diagonal prop de Francesc Macià, quan vaig veure aparèixer, com si d'un esbart d'ocells es tractés, tot un grup de nens i nenes, d'entre 10 i 12 anys, llançant-se a explorar els límits del carril bici , amb els seus patinets i patins. Les seves cares de felicitat, els seus braços estesos en un graciós equilibri, enmig de la llibertat aconseguida i l'alegria que transmetien, junt amb la seva inconscient velocitat, mostraven totes aquestes coses que perdem quan ens fem adults i que tan bé ens anaven per pensar que tot era possible.
</div>
<div class="blogger-post-footer">Vols saber com continua?</div>Lupehttp://www.blogger.com/profile/02345089689769710996noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8223690043987803950.post-66887886830305228892017-05-18T11:35:00.002+02:002017-05-21T11:12:56.544+02:00Equilibri entre la necessitat i el desig<div style="text-align: justify;">
Ja fa uns anys, escrivia sobre<a href="http://muntsape.blogspot.com.es/2010/07/els-vasos-comunicantsrao-i-emocio.html" target="_blank"> l'equilibri</a> que constantment he anat buscant, entre l'emoció i la raó. Sé que és un trajecte vital en el que hauré d'anar caminant constament, que és una necessitat, com respirar, menjar o dormir. Ja forma part de les (meves) necessitats bàsiques, d'allò imprescindible. Tot i que aquesta 'necessitat' en ocasions es pot veure imbrincada en altres qüestions, com el desig. I posar-ho en una balança intelectual, no sempre serveix... Només serveix, podria dir, momentàniament. És un esforç constant, i darrerament, dolorós inclús, per a que la balança no deixi de moure's. </div>
<div style="text-align: justify;">
Per sort, sempre puc apaivagar aquesta angoixa deleitant-me amb el nou disc de Blaumut...precisament es diu 'Equilibri'. Que oportú, per altra part,...</div>
<div style="text-align: justify;">
<span class="fullpost"><br /></span></div>
<div class="blogger-post-footer">Vols saber com continua?</div>Lupehttp://www.blogger.com/profile/02345089689769710996noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8223690043987803950.post-30180196747966453752017-05-05T16:31:00.002+02:002017-05-21T15:41:13.562+02:00Blaumut - Vint-i-un botons<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjCPK867TKYuYUMdaOVN46LNUI4CThNB6pUYIgk_C9zF0DQiFWDcm4sBJXZILdFNazlURtazkQPXJs4vo6zgjgJ3YlFNqAh5rvsdukNSwnB7vaXOO2yiuHMNCJDPuFdrkuoeBUQgonJuPAr/s1600/Vettriano%252C_Singing_Butler.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="271" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjCPK867TKYuYUMdaOVN46LNUI4CThNB6pUYIgk_C9zF0DQiFWDcm4sBJXZILdFNazlURtazkQPXJs4vo6zgjgJ3YlFNqAh5rvsdukNSwnB7vaXOO2yiuHMNCJDPuFdrkuoeBUQgonJuPAr/s320/Vettriano%252C_Singing_Butler.jpg" width="320" /></a>Avis importat! Aquesta nova cançó de <a href="http://www.blaumut.com/" target="_blank">Blaumut</a> s'ha d'escoltar mentre s'observa detalladament, l'obra de Jack Vettriano 'The singing butler'<span style="color: #0000ee;">.</span></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
I per cert, que feia temps que no m'emocionava tant escoltant una cançó. I quan m'emociono, ho faig profundament. La seva melodia, les paraules i el ritme suau del so del violí, fan d'aquesta cançó una invitació a creure en la bellesa de la vida.</div>
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/xdAULiWwRmQ" width="560"></iframe>
<div class="blogger-post-footer">Vols saber com continua?</div>Lupehttp://www.blogger.com/profile/02345089689769710996noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-8223690043987803950.post-18391984435811270842017-04-30T23:36:00.003+02:002017-05-01T11:50:22.181+02:00Una imatge de tendresa 9<div style="text-align: justify;">
Un matí, cap a les 8'15 camí cap a la feina, en un semàfor de Lesseps, un pare jove portava dues nenes a l'escola, que vaig deduir, eren les seves filles. Una, d'uns cinc anys, de la mà, mentre l'altra, d'uns dos anys, la portava a collibè. Mentre esperàvem que el semàfor es posés verd, els vaig mirar, de reull. I després de dubtar uns segons, no vaig poder evitar treure un mocador de paper i donar-li, mentre li deia amb el meu millor somriure, 'Es que li està caient un moquet i no m'agradaria que et caiguès al cap...', detall que va agrair infinitament. </div>
<div style="text-align: justify;">
<span class="fullpost"> </span></div>
<div class="blogger-post-footer">Vols saber com continua?</div>Lupehttp://www.blogger.com/profile/02345089689769710996noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8223690043987803950.post-60800261858747733102017-04-29T19:36:00.001+02:002017-04-30T00:57:59.731+02:00Problemes del primer món<div style="text-align: center;">
Que se'm poguin trencar les mitges amb la cadira mig estellada, mentre treballo amb el portàtil en el meu cafè favorit.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgEgvyKGYlqKGDfAdFshQMQo0eTTB0xuRZEcwkzp8SRphAQ5pnkpXz7glFV3QBENjJLeM18n9aK31amZYcCKDLF2fDFZfOraX6mEtSdKv1GSQHVum72rjq9FlN-QOo3qIDoFLscKkl789DK/s1600/IMG_20170413_120205.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgEgvyKGYlqKGDfAdFshQMQo0eTTB0xuRZEcwkzp8SRphAQ5pnkpXz7glFV3QBENjJLeM18n9aK31amZYcCKDLF2fDFZfOraX6mEtSdKv1GSQHVum72rjq9FlN-QOo3qIDoFLscKkl789DK/s320/IMG_20170413_120205.jpg" width="240" /></a></div>
<br />
<span class="fullpost"><br /></span><div class="blogger-post-footer">Vols saber com continua?</div>Lupehttp://www.blogger.com/profile/02345089689769710996noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-8223690043987803950.post-57284354120845600602017-04-23T09:46:00.000+02:002017-04-29T18:37:20.991+02:00Bon Sant Jordi 2017!Que en les roses que rebeu romandri per sempre la mirada i el somriure del qui la regal·la<br />
Que entre les fulles del llibre trobeu la llum que obri les portes a un món tan apassionant com misteriós<br />
<span class="fullpost"></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span class="fullpost"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEghAnctTClSpF_X-ezvUqYUi3taCOpJoiGEK7JMmphdePJjRGuG3zlHnH1esEq5_FpHtEGbW9AT1G-UTZxiPm84ZOJ5kH2Y-gO_YcjujG8tBOL3AnZ0mE4MmEcgDvUyDj3n7DUwD6AubM1F/s1600/IMG_20170422_140855.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEghAnctTClSpF_X-ezvUqYUi3taCOpJoiGEK7JMmphdePJjRGuG3zlHnH1esEq5_FpHtEGbW9AT1G-UTZxiPm84ZOJ5kH2Y-gO_YcjujG8tBOL3AnZ0mE4MmEcgDvUyDj3n7DUwD6AubM1F/s320/IMG_20170422_140855.jpg" width="240" /></a></span></div>
<div class="blogger-post-footer">Vols saber com continua?</div>Lupehttp://www.blogger.com/profile/02345089689769710996noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-8223690043987803950.post-45172921240984343522017-04-20T11:38:00.002+02:002017-04-29T18:37:54.940+02:0010 anys de Blog!<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhSNi1Br7Ei5TAgM8DC3QIW-eJbg4I-OynQLmosV0wMg924Ayox3mgBf0k1gw5kqD02FbKXeNDH2-u_6hxqPz4iWtmOCAnpBNg_YRKTaoKWdeGpnyUuzskO9UcJ63UDwM6XJKc-j9gq-277/s1600/Collage+2017-04-20+11_37_19.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhSNi1Br7Ei5TAgM8DC3QIW-eJbg4I-OynQLmosV0wMg924Ayox3mgBf0k1gw5kqD02FbKXeNDH2-u_6hxqPz4iWtmOCAnpBNg_YRKTaoKWdeGpnyUuzskO9UcJ63UDwM6XJKc-j9gq-277/s320/Collage+2017-04-20+11_37_19.jpg" width="213" /></a></div>
<br /><div class="blogger-post-footer">Vols saber com continua?</div>Lupehttp://www.blogger.com/profile/02345089689769710996noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8223690043987803950.post-369791972522067182017-04-18T16:50:00.002+02:002017-04-18T16:50:51.703+02:00Evolució<div style="text-align: justify;">
Un dia com avui se'm fan emocionalment rares certes coses... Des de fa mesos que no em passo per aquí... De tant en tant i per donar mostres que segueixo viva, interessada en l'escriptura i volent celebrar, en pocs dies, els meus 10 anys de bloc. </div>
<div style="text-align: justify;">
Que no escrigui tant com abans no obeeix a falta d'interès. De fet, ara podria donar el millor de mi mateixa, literàriament parlant. No obstant això, no sempre m'acompanya l'ànim i en els últims mesos, el temps, ja que he estat treballant en un dels millors treballs que es pot tenir, en una escola com a auxiliar de conversa en anglès. Sobre això faré un breu resum de tan intensa experiència. De vegades, un petit moment d'inspiració pot fer evolucionar la nostra vida.<span class="fullpost"><br /></span></div>
<div class="blogger-post-footer">Vols saber com continua?</div>Lupehttp://www.blogger.com/profile/02345089689769710996noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8223690043987803950.post-34992603654764304012017-04-14T11:28:00.002+02:002017-04-14T11:31:09.130+02:00La Passió segons Sant Mateu - J. S. Bach<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/zRmlJInwkZc?list=RDzRmlJInwkZc" width="560"></iframe>
<div class="blogger-post-footer">Vols saber com continua?</div>Lupehttp://www.blogger.com/profile/02345089689769710996noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8223690043987803950.post-45332965625101164232017-02-05T16:51:00.001+01:002017-02-05T16:51:51.989+01:00Hausaufgaben<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhW5-SByfzMUIptJIpMP2LLAMms3h2mf4JfoA81nyUTCSAZIzFQjoKMulYB2dbOOZ8gSgBQvyLQ9U8iiSgWeeBBfn7ijHflXBircWxZieSHorXVzm9UNjaSNpjAuGtla_tl7g0usYJVFKq_/s1600/IMG_20170205_133351.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhW5-SByfzMUIptJIpMP2LLAMms3h2mf4JfoA81nyUTCSAZIzFQjoKMulYB2dbOOZ8gSgBQvyLQ9U8iiSgWeeBBfn7ijHflXBircWxZieSHorXVzm9UNjaSNpjAuGtla_tl7g0usYJVFKq_/s320/IMG_20170205_133351.jpg" width="240" /></a></div>
Una imatge de diumenge, ventós, fent els Hausaufgaben en una cafeteria.<br />
<br /><div class="blogger-post-footer">Vols saber com continua?</div>Lupehttp://www.blogger.com/profile/02345089689769710996noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8223690043987803950.post-17258781583398871952017-01-22T21:55:00.002+01:002017-01-22T21:55:31.485+01:00Matinar val la pena<div style="text-align: justify;">
<img class="yiv8498403883inline-image-global yiv8498403883inlined-image-cid-7a075348-e3f5-4340-a799-15e806d4551e" id="yiv8498403883ymail_attachmentId148" src="https://us-mg42.mail.yahoo.com/ya/download?mid=2%5f0%5f0%5f1%5f11872367%5fAKdUfbwAAB%2bWWIUZBgOdyKGfZos&m=YaDownload&pid=2&fid=Inbox&inline=1&appid=YahooMailNeo&uploadId=SU1HXzIwMTcwMTIyXzIxNDEyMi5qcGc=" style="max-width: 800px; overflow-x: auto; width: 100%;" />He tingut èpoques en què m'he hagut d'aixecar per anar a la feina molt, però que molt aviat, posem 5... Malgrat lo pesat que em supossava, no només haver de anar-me'n a dormir molt aviat, si no també sortir al balcó i veure que els carrers estaven 'per posar', la part positiva era apreciar el despertar del dia.
Actualment ho faig a les 7, una hora més que raonable ja que moltes persones s'aixequen molt abans. Atès que el meu treball està en una molt bona zona des de la qual contemplar part de Barcelona, he anat observant que cada dia que passa, des de l'octubre que és quan vaig començar, els matisos de la llum de la sortida del sol han anat canviant subtilment. Igualment, quan surto de la feina em dic 'Cada dia hi ha més llum al sortir!'</div>
<div style="text-align: justify;">
Abans d'entrar, m'aturo uns segons a contemplar com el sol ja fa una estona que ha sortit, creant un constrat de colors entre els edificis, llunyans, del mar, l'Hotel Vela, les Torres Mapfre, la Barceloneta. És un espectacle tan fascinant, que ja només per això val la pena sortir del llit calentona, faci un fred hivernal, plogui a bots i barrals o el vent amenaci amb tombar un arbre sobre mi. <span class="fullpost"><br /></span></div>
<div class="blogger-post-footer">Vols saber com continua?</div>Lupehttp://www.blogger.com/profile/02345089689769710996noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8223690043987803950.post-65349018093341066782017-01-21T14:42:00.000+01:002017-01-21T14:42:37.057+01:00El refugi en la bellesa<div style="text-align: justify;">
Aquest matí, malgrat el dia gris i mig plujós amb el que ens hem llevat, m'he dit que d'avui no passava que no anés a veure la exposició 'Un Thyssen nunca visto' a Caixa Forum. Feia temps que la volia veure i donat que a vegades per esperar a anar acompanyada, m'he acabat perdent exposicions, he decidit anar pel meu compte. No obstant, sempre dic que és millor compartir aquest tipus d'activitats culturals, com tot a la vida.</div>
<div style="text-align: justify;">
Al final de l'exposició trobes una petita pantalla on pots omplir una enquesta. Donat que volia fer una petita observació sobre l'exposició, l'he omplert. Una de les preguntes era què esperaves trobar en l'exposició, essent la primera resposta 'Bellesa'. Per supossat he donat a questa opció. No hi ha altra cosa que busqui en una exposició d'aquest tipus que la bellesa. I afegeriría que en l'art en general, especialment en la pintura, l'escultura, la música. Si no hi ha una educació per saber apreciar i gaudir de la bellesa de les coses que ens envolten, què ens quedarà? A la vida ja trobem situacions mancades de bellesa i només ens queda el consol i el refugi dels embats i angoixes vitals en aquesta. </div>
<span class="fullpost"><br /></span><div class="blogger-post-footer">Vols saber com continua?</div>Lupehttp://www.blogger.com/profile/02345089689769710996noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-8223690043987803950.post-59969944608049182662017-01-05T11:03:00.001+01:002017-01-05T11:03:56.560+01:00Què no fariem per a ells!<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjrrNnsBxlw4ueUhR6mArh3mULtFa_6rh0w7CKjT18n9CMKeezsorDYdI5YuvEFXmv1nEhJkpdYn5KimWUXYwZ8q_pNBKWLn6z4u1JEOoSCLkvd20p7KB8BBTYterzzorYmIm_UbUFZuuYS/s1600/reyesmagos.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="182" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjrrNnsBxlw4ueUhR6mArh3mULtFa_6rh0w7CKjT18n9CMKeezsorDYdI5YuvEFXmv1nEhJkpdYn5KimWUXYwZ8q_pNBKWLn6z4u1JEOoSCLkvd20p7KB8BBTYterzzorYmIm_UbUFZuuYS/s320/reyesmagos.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
Aquesta setmana he estat fent de 'patge reial' i com tinc tants nebots, germans i per a cada un, em penso molt bé el que vull regalar, he estat molt ocupada. També és veritat que per la meva feina, enguany tinc més vacances, així que tot ha ajudat. He de dir que en la meva família continuem la tradició dels Reis Mags i que per Nadal només ens fem un petit detall. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Botigues de joguines, de vegades anant d'una a una altra cosa gimcana, llibreries, botigues d'objectes per a la llar,... No només regalar és un plaer, també pensar en el que li va a fer més il·lusió a cada un.
Heus aquí, sent que encara no he tingut fills, ho he viscut com a tieta, un fet que es repeteix cada any, com es desviuen els pares / avis / oncles / germans per trobar 'aquell' joguina o un altre regal que han demanat els nens. Com a observadora que sóc, he prestat atenció a alguns diàlegs que he sentit, alguns m'han arrencat un somriure, altres m'han entendrit, divertit. I és que, què no faríem per acontentar-los? Per donar-los allò que tant desitjan? Allò que fins i tot han esperat tot un any? I és que no hi ha res més bonic i que ompli més a veure les seve</div>
s cares d'emoció en obrir els regals el matí de Reis.<div class="blogger-post-footer">Vols saber com continua?</div>Lupehttp://www.blogger.com/profile/02345089689769710996noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8223690043987803950.post-91876376244876267292017-01-01T11:57:00.003+01:002017-01-01T12:56:43.908+01:00Bon Any Nou 2017!<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiX1byA-HJRcxs7Ee4a95aCTDcoJPXsyhglh0iJz44mblF_7oaUPO1EPDKRWUMKA0_9Ejc_YFXyvgJIlmKzzmv9bhTIqx-U53P6Bzct0LX61wFR17QfCq9EiUXiVlB-zLvJ11LgLI8Yp6Kw/s1600/dudamel-gustavo-wiener-philharmoniker-2017-neujahrskonzert-2017-new-year-s-concert-2017-musik-blu-ray.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiX1byA-HJRcxs7Ee4a95aCTDcoJPXsyhglh0iJz44mblF_7oaUPO1EPDKRWUMKA0_9Ejc_YFXyvgJIlmKzzmv9bhTIqx-U53P6Bzct0LX61wFR17QfCq9EiUXiVlB-zLvJ11LgLI8Yp6Kw/s320/dudamel-gustavo-wiener-philharmoniker-2017-neujahrskonzert-2017-new-year-s-concert-2017-musik-blu-ray.jpg" width="225" /></a>Hi ha millor manera de començar l'any nou que amb un 'art preciós'? I que aquest sigui la música? clàssica, per supossat Doncs això és el que pensa la meva sensible neboda de 8 anys. A la meva familia és tradició començar l'any amb el meravellós <a href="https://www.wienerphilharmoniker.at/neujahrskonzert/das-neujahrskonzert">concert d'any nou desde Viena.</a> Ciutat que vaig visitar fa uns anys, precissament abans de Nadal i que vaig trobar elegant i senyorial, plena d'art, de música i d'indrets bonics i encantadors on deleitar-se la vista. </div>
<div style="text-align: justify;">
I una altre bon costum que tinc és felicitar tant el Nadal com l'any nou amb un missatge personalitzat per a cada un dels meus amics i familiars. Així que, Bon Any Nou 2017 i que estigui ple d'amor, moments de felicitat i d'Art.</div>
<span class="fullpost"><br /></span><div class="blogger-post-footer">Vols saber com continua?</div>Lupehttp://www.blogger.com/profile/02345089689769710996noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8223690043987803950.post-18953851776347444662016-12-31T16:40:00.002+01:002016-12-31T16:40:39.518+01:00Reflexió sobre les meves reflexions<div style="text-align: justify;">
No vull acomiadar l'any sense escriure alguna cosa, ja que aquest any he escrit tan poc, almenys un post amb una mica de pes. </div>
<div style="text-align: justify;">
Com cada cap d'any, porto uns dies fent balanç d'aquest, alegrant-me pel que ha anat bé i reflexionant sobre el que no tant... És per això que em poso en un estat una mica seriós, introspectiu, per a un dia que molts prenen amb certa (i potser necessària) frivolitat. Tot aquests moments de reflexió, que requereixen solitud, no són, per descomptat, incompatibles amb sopar amb la família, riure mentre es pren el raïm i celebrar l'arribada de l'any nou amb els amics. No obstant això, no puc evitar sentir una falta de comprensió cap a aquesta necessitat i que no pugui compartir-la d'una manera més profunda.
</div>
<div class="blogger-post-footer">Vols saber com continua?</div>Lupehttp://www.blogger.com/profile/02345089689769710996noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8223690043987803950.post-76853209386183539872016-12-25T10:10:00.001+01:002016-12-25T10:10:49.384+01:00Bon Nadal!<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/uzQ_aw_cEvc" width="560"></iframe><div class="blogger-post-footer">Vols saber com continua?</div>Lupehttp://www.blogger.com/profile/02345089689769710996noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8223690043987803950.post-88973139592267665872016-12-11T22:31:00.000+01:002016-12-11T22:31:15.514+01:00El nou totalitarisme<div style="text-align: justify;">
Normalment els temes que tracto al meu blog són de tipus intimista o de temes, culturals, diguem, neutres, sense expressar molt sobre certs temes (això ho deixo pel meu àmbit més íntim). No obstant això, aquest tema porta temps donant voltes pel meu cap i avui em ve de gust compartir-lo, deixant una pinzellada del mateix. </div>
<div style="text-align: justify;">
Des de fa un temps que sembla que només s'admet el pensament únic. I no només això, sinó que si no penses / opines com la majoria, com el que 'està de moda', pots ser titllada de no ser 'moderna' (realment, en els seus termes, no ho necessito), de no estar pel progrés. Pot passar que volent defensar, o simplement exposar, les teves postures i els teus arguments, et trobis que tallin la teva llibertat, per expressar-te, per viure segons els teus valors, per ser una persona autèntica. Precisament aquesta llibertat que tant pregonen. Però compte, només per la seva, per al que creuen és l'única manera de viure. Heus ací el gran mal que pot provocar el pensament únic. Em recorda a altres èpoques, amb vents vinguts d'altres parts, això, sí. És el nou totalitarisme.
</div>
<div class="blogger-post-footer">Vols saber com continua?</div>Lupehttp://www.blogger.com/profile/02345089689769710996noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8223690043987803950.post-19674336794960494612016-12-06T18:17:00.003+01:002016-12-06T18:17:46.739+01:00Sankt Nikolaus und Playmobil<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/gRk-ix6WnR0" width="560"></iframe><div class="blogger-post-footer">Vols saber com continua?</div>Lupehttp://www.blogger.com/profile/02345089689769710996noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8223690043987803950.post-79645310088296085572016-11-26T10:45:00.003+01:002016-11-26T10:45:39.285+01:00Willpower<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/-iqiRCQWRmA" width="560"></iframe>
<div class="blogger-post-footer">Vols saber com continua?</div>Lupehttp://www.blogger.com/profile/02345089689769710996noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8223690043987803950.post-44841513086260134412016-11-20T11:08:00.000+01:002016-11-20T11:08:40.655+01:00Passar el diumenge amb Händel<div style="text-align: justify;">
Des que he començat el treball nou, ja fa un mes, amb prou feines he tingut temps de parar-me a escriure amb calma, a estar tranquil·la amb mi mateixa i reflexionar sobre el que encara no funciona... Així que aprofitant que no em sento molt bé i em veig obligada a passar el diumenge al llit, vull posar-me al dia pel que a escriure es refereix. </div>
<div style="text-align: justify;">
Amb Händel de fons, interpretat per Jordi Savall i Le Concert des Nations, m'obligo a escriure alguna cosa aquí i algun article per a la revista online. No obstant això, fa temps que no envio cap escrit i cada vegada que torno a escoltar sobre el tema em pregunto que per què seguir procrastinant. A vegades el dia a dia o un altre tipus de preocupacions, no ens deixen veure un horitzó que, per llunyà, no per això deixa de necessitar passos a curt termini.</div>
<div class="blogger-post-footer">Vols saber com continua?</div>Lupehttp://www.blogger.com/profile/02345089689769710996noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8223690043987803950.post-62453130066070959132016-11-06T20:43:00.000+01:002016-11-06T20:43:55.919+01:00Ja ha arribat el fred<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjdTDKjLF_XrYD2vz2QbhHVneyAcwbswGcwloVe0CjbmqR4YjTRJDuE2sXDGta9hOTFi-JIKEYS_QeGF-gRKfTEzYk0Z-D7pqvC0IB0bF8NY5SGflVJX7TIhY66rdmEddbVHOP5kdSP6S_p/s1600/Weather.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjdTDKjLF_XrYD2vz2QbhHVneyAcwbswGcwloVe0CjbmqR4YjTRJDuE2sXDGta9hOTFi-JIKEYS_QeGF-gRKfTEzYk0Z-D7pqvC0IB0bF8NY5SGflVJX7TIhY66rdmEddbVHOP5kdSP6S_p/s320/Weather.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Creació pròpia</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<span class="" id="result_box" lang="ca"><span class=""></span> <span class="">En aquest fred</span> diumenge de tardor en què ja es nota que han baixat les temperatures, em pregunto, fa fred? Doncs dependrà en quina part del món es visqui i <span class="">la sensació</span> de cadascun ... I per a mostra, aquestes quatre ciutats tan dispars l'una de l'altra.</span></div>
<div class="blogger-post-footer">Vols saber com continua?</div>Lupehttp://www.blogger.com/profile/02345089689769710996noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8223690043987803950.post-61686153562580595812016-10-16T19:37:00.000+02:002016-10-16T19:38:52.214+02:00Feina nova<div style="text-align: justify;">
Que t'escollin és sempre motiu d'alegria. Significa, o en part és així, que d'entre tots els candidats, reuneixes unes determinades característiques que encaixen amb el que estan buscant. No vol dir que les tinguis totes- això ja seria massa ideal- sinó que tens les essencials. Encara hi ha més, que el teu bagatge, tot i passar males temporades o tenir la sensació de no tenir sentit, al final adquireix un valor. De que res passa sense un sentit i de que fins i tot enmig de la situació menys edificant, en el fons, construeixes més del que exteriorment es podria veure, a priori.</div>
<div style="text-align: justify;">
Aquesta el·lecció, que es podria aplicar a diferents àrees de la vida, ha arribat recentment en l'àrea laboral, amb el que és un contracte temporal i que suposa un nou repte i, perquè no, una nova il·lusió. I per arrodonir-ho, és conseqüència de l'assoliment del que parlava en un post recentment. </div>
<span class="fullpost"><br /></span><div class="blogger-post-footer">Vols saber com continua?</div>Lupehttp://www.blogger.com/profile/02345089689769710996noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-8223690043987803950.post-44842614176462037952016-10-09T16:55:00.000+02:002016-10-09T16:55:22.025+02:00S'apropen tempestes<br /><span class="fullpost"></span>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span class="fullpost"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjtKxJJ7mhMwXavPDUOJdodXvOSDcCeyHDq4YB1vU9zKu0jROFNP2YIVLtKdy7JL307TyAK_a1GfdL56i3WzMKOpg4u_SwFNtN3FXbL6ehdWBEPpOrigRyzia7TA5Y2v3Bw8fpZXI3wyFke/s1600/Screenshot_2016-10-09-16-40-58-1.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjtKxJJ7mhMwXavPDUOJdodXvOSDcCeyHDq4YB1vU9zKu0jROFNP2YIVLtKdy7JL307TyAK_a1GfdL56i3WzMKOpg4u_SwFNtN3FXbL6ehdWBEPpOrigRyzia7TA5Y2v3Bw8fpZXI3wyFke/s320/Screenshot_2016-10-09-16-40-58-1.png" width="199" /></a></span></div>
<div class="blogger-post-footer">Vols saber com continua?</div>Lupehttp://www.blogger.com/profile/02345089689769710996noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8223690043987803950.post-42144196343094497072016-10-06T21:51:00.000+02:002016-10-07T09:34:48.784+02:00Un dia especialPer ser cap i cua 6102016....<div class="blogger-post-footer">Vols saber com continua?</div>Lupehttp://www.blogger.com/profile/02345089689769710996noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-8223690043987803950.post-21501098370848619482016-09-25T17:29:00.005+02:002016-09-25T17:33:54.667+02:00Núvols de setembre<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4Xa9xqSAnFtJuI6oTMPORJB8GzRoo8ZjPhd7n6VJ4UmY3_8vRg6v_h6nS_wEu8OiEtDMdDQ3NXj5-onHwHGszjulr6sIRnyzJWZwQ3fCCTbWPKhRqJkRFnbul_sLUv799II6rWAhVWXDy/s1600/20160918_Balmes_ViaAugusta.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4Xa9xqSAnFtJuI6oTMPORJB8GzRoo8ZjPhd7n6VJ4UmY3_8vRg6v_h6nS_wEu8OiEtDMdDQ3NXj5-onHwHGszjulr6sIRnyzJWZwQ3fCCTbWPKhRqJkRFnbul_sLUv799II6rWAhVWXDy/s320/20160918_Balmes_ViaAugusta.jpg" width="240" /></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj3xrX39WMOzQVsYkXv4sQyYyxyWcUrSWMdCvxXjV5m2wtrmGzbQAlzwM66iKBUhCq-CrpJxacDvlD3U3kkhLAmdKMPE1Lfy3_cjD69Vx1SEw3MjmIH3MNDV-SQwo7A9XrfRuxJThW_bjUx/s1600/20160915_Mitre_ViaAugusta.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj3xrX39WMOzQVsYkXv4sQyYyxyWcUrSWMdCvxXjV5m2wtrmGzbQAlzwM66iKBUhCq-CrpJxacDvlD3U3kkhLAmdKMPE1Lfy3_cjD69Vx1SEw3MjmIH3MNDV-SQwo7A9XrfRuxJThW_bjUx/s320/20160915_Mitre_ViaAugusta.jpg" width="240" /></a></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
En quant arriba setembre i d'una manera molt subtil, va canviant la llum així com es dibuixen núvols que cap pintor podria copsar amb la intensitat amb la que ho fa la mirada<span class="fullpost"><br /></span></div>
<div class="blogger-post-footer">Vols saber com continua?</div>Lupehttp://www.blogger.com/profile/02345089689769710996noreply@blogger.com0