dimecres, 31 de desembre del 2014

Més cafès, menys whatsapps

Creació pròpia
 Per acabar l'any, què millor que un desig. Que ens comuniquem més amb un cafè davant en comptes d'una pantalla, amb l'alegria de la trobada amb l'altre, apreciant les emocions que es destil·len en cada gest que fem, en cada paraula sentida i dita, sentint-nos vius!
Bona entrada d'any 2015!

 

diumenge, 21 de desembre del 2014

L'hivern pot ser càlid


Avui comença els solstici d'hivern, una nova estació, que durarà exactament fins el dia 20 de març tot i que demà serà oficialment l'inici astronòmic de l'hivern.
 
 Per molta gent del hemisferi Nord i en especial els països del centre i nord d'Europa, és sinònim de carrers freds i nevats, dies foscos i moltes hores passades dintre de casa, escarxofat en el sofà amb una manteta, davant de la xemeneia amb una tassa de xocolata calenta a les mans, llegint, escoltant música, escrivint, jugant a jocs de taula o en un acollidor café de fusta i amb llumetes suaus que conviden a íntimes converses. O pels que vivim en el sud del Nord, gaudint si som afortunats, de dies freds i amb la llum del sol. Sí, mentre hi hagi dies clars amb la llum i l'escalfor del sol, l'hivern es passa molt millor.

divendres, 19 de desembre del 2014

L'altra carta de IKEA

L'any passat durant aquestes dates, vaig estar treballant en una botiga de joguines sent- vendre il·lusió- un dels treballs més bonics que he tingut. Ja llavors vaig escriure una breu reflexió sobre quin era el millor regal per a un nen.

 Si heu vist els diferents anuncis d'una coneguda marca de mobles sobre el Nadal, segurament estareu d'acord amb el missatge que tots dos donen: el millor regal és estar a la llar amb els teus, no importa que sigui amb regals cars, com les mil i una pistes de Scalextric, la nau Star Wars Imperial de Lego o jugant a les cuinetes. Això sí, l'imprescindible és que sigui a la llar, perquè no cal oblidar que la marca sueca, ven mobles i accessoris perquè ens sentim confortables, calentets i a gust dins la nostra acollidora casa. En un dels anuncis una família s'ho passa bomba amb un simple motlle de galeta -Gingerbread o galeteta- per sorpresa d'unes veïnes que no donen crèdit a què només li hagin regalat el motlle. (Per cert, en aquesta web de la BBC podeu trobar riques receptes per a tal simpàtic dolç). L'altre anunci, mostra un experiment que es va dur a terme amb 10 famílies, en què els nens escrivien una carta una mica diferent: dirigida als pares, amb quines coses li demanarien a aquests. Resultat? Tots demanen el mateix: temps compartit i que els facin cas. És clar! 

 Sempre he cregut que, sent necessàries les joguines per al desenvolupament dels nens en les diferents etapes de la seva vida, si no els gaudeixen compartint-los amb els seus pares o cuidadors, no són més que, com molt bé diu una de les mares del vídeo, 'substituir ... omplir aquest petit buit amb una joguina'. 
 Jo mateixa vaig fer un micro experiment amb les meves tres nebodes petites: que els seus pares els portin al parc i estant a casa meva, passar temps amb mi, és el que més gaudeixen.

dimecres, 17 de desembre del 2014

Explica'm coses!

Per no fer-me pesada, no repetiré que si hi ha una cosa que m'agrada i molt és conèixer coses noves i especialment, si me les expliquen. Així que ja sabeu, si em voleu tenir a la vostra butxaca (o a qualsevol altre lloc de la vostra vida) regueu la meva ment àvida d'un saber constant sobre qualsevol matéria que domineu o us interessi. No importa el tema, teniu la sort de tenir davant a una 'escoltadora' que a més a més necessita constantment inputs nous per fer treballar -encara més- les seves neurones.
I casualitats de la vida o com tot el que és bó es fa esperar, aquesta tardor l'Institut d'Humanitats del CCCB ofereix un seminari sobre la 'Civilització medieval'( Im Memoriam de Martí de Riquer) una de les èpoques de la Història que més em fascinen. Una hora -u hora i mitja dependenent del conferenciant- en la qual gaudir de les explicacions dels conferenciants, tots ells especialitzats en l'època medieval. Gairebé ple un auditori on hi caben 300 persones i, això sí, jo trencant la mitjana d'edat que la situo en uns 65.
Ahir, sense anar més lluny, una de les sessions més brillants amb el professor Raffaele Pinto, d'una claredat expositiva d'agrair, amb un mateix fil conductor sense desviar-se del tema i una simpatia a l'hora d'exposar a Dante i la seva obra cabdal 'La Divina Commedia', que m'hagués quedat hores i hores escoltant-lo.

diumenge, 14 de desembre del 2014

Escenes d'amor nadalenques

Asseguda en una d'aquestes taules de fusta massissa en la meva cafeteria favorita, contemplo escenes d'amor que jo mateixa voldria viure. De les que voldria ser la protagonista. 

 Una parella agafada de la mà, es miren als ulls, amb aquestes mirades d'amor que fan que el soroll del voltant soni a res, excepte pel que senten en mirar-se i sentir el mateix. Unes tasses de xocolata calenta, si bé no són necessàries per al foc de les seves mirades, fan rodona l'escena. No obstant això, estan asseguts en una de les poques taules rodones, per a dos, que hi ha en aquesta cafeteria, simbolitzant, potser, l'amor etern que es professen. 

A qui no li agradaria una prova d'afecte major que regalar a l'altre l'oïda? cantar les seves virtuts, sense vergonya, sense embuts, clarament. Doncs fer-ho mentre es passa suaument el braç per l'esquena, asseguts un al costat de l'altre. Ai! Aquesta parelleta em té el cor robat aquesta tarda de diumenge. Les dolces, i m'atreviria a dir que sinceres, paraules d'un d'ells i els tendres petons que es donen, endolceixen molt més que els apetitosos pastissos i dolços que serveixen aquí. 

Massa sucre? La necessària, en la seva justa dosi!

divendres, 12 de desembre del 2014

El meu nom és Lupita!


El meu nom celebra avui el seu dia. Bé, no sé si hauria de dir el meu nom o jo mateixa, ja que temps ençà ho feia. Sigui com sigui, avui és el dia de la Verge de Guadalupe i se celebra de manera especial a Mèxic, ja que és la seva patrona.
Hi ha dues reaccions quan dic el meu nom, la primera és si sóc o la meva familia és mexicana. La segona que és un nom molt original i molt maco. Per aclarir-ho, sempre explico el mateix, que els meus pares són tots dos ben catalans i que són altres històries les que m'han portat a dir-me així.  
Que és un nom poc posat per aquestes contrades, ja ho sé. I també que hi ha ha artistes amb aquest simpàtic nom, Lupe Velez,  l'actriu Lupita Nyong'o, el rapero Lupe Fiasco, etc Andele Lupita!