La llum de setembre

No sé quantes vegades he escrit per aquí, i per allà, sobre la llum, sobre aquesta meravella sense la qual no hi hauria vida. Em fascina, m'ha fascinat sempre i cada vegada més. Necessito viure amb la llum del sol entrant per totes les finestres, no puc estar en un lloc mal il·luminat, m'agrada crear un ambient acollidor col·locant llums estratègicament. La llum, en el seu sentit literal i el metafòric. Ai! quan algú ens il·lumina, és difícil oblidar el que roman dintre. 

Doncs bé, hi ha dos mesos en què la llum és especialment increïble, almenys per aquestes latituds en què podem apreciar el pas de les estacions. La llum del mes de juny i la del mes de setembre, ambdues tenen alguna cosa especial. Un matís molt subtil que anuncia l'arribada de l'estiu i l'arribada de la tardor, respectivament. Fixeu-vos. No és tan brillant i tot i així té alguna cosa que la fa summament especial, fascinant. Que m'obliga a contemplar-la cada matí, cada vespre, hipnotitzant-me.