diumenge, 20 de juliol de 2014

Amics amb qui comptar

A vegades tinc la sensació que des que vaig obrir la capsa dels trons, fa ja uns 7 anys, les coses, em comptes d'anar a millor, han empitjorat, sobretot en quant les relacions familiars es refereix. Aquests dies una qüestió amb un nebot que no s'acava de solucionar des de fa temps, ha agafat un matís més que preocupant. Confio en que tot acabarà bé, és més, necessito tenir esperança més que mai.

En d'altres sentits, he pogut comprovar qui està al teu costat en els moments no tan bons de la teva vida, quan necessites una abraçada que et digui que compren el teu dolor, un cafè per poder desfogar tot el que et passa, un missatge d'ànims, un passeig per a que et distreguis o deixar-te la casa perquè desconnectis uns dies. 

En tots aquests anys, d'una transformació cap a una millora en molts sentits-com deia Gustav Jung 'Qui mira cap endins, desperta' i jo afegiria que despertar és dolorós- també ha fet que en ocasions no hagi sabut portar-la, doncs és un canvi tal que requereix anar ajustant les peces. Les peces de quelcom tant maco com pot ser una nova vida, una vida que durant molt de temps no vaig poder veure.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies pel teu comentari!