diumenge, 14 de desembre de 2014

Escenes d'amor nadalenques

Asseguda en una d'aquestes taules de fusta massissa en la meva cafeteria favorita, contemplo escenes d'amor que jo mateixa voldria viure. De les que voldria ser la protagonista. 

 Una parella agafada de la mà, es miren als ulls, amb aquestes mirades d'amor que fan que el soroll del voltant soni a res, excepte pel que senten en mirar-se i sentir el mateix. Unes tasses de xocolata calenta, si bé no són necessàries per al foc de les seves mirades, fan rodona l'escena. No obstant això, estan asseguts en una de les poques taules rodones, per a dos, que hi ha en aquesta cafeteria, simbolitzant, potser, l'amor etern que es professen. 

A qui no li agradaria una prova d'afecte major que regalar a l'altre l'oïda? cantar les seves virtuts, sense vergonya, sense embuts, clarament. Doncs fer-ho mentre es passa suaument el braç per l'esquena, asseguts un al costat de l'altre. Ai! Aquesta parelleta em té el cor robat aquesta tarda de diumenge. Les dolces, i m'atreviria a dir que sinceres, paraules d'un d'ells i els tendres petons que es donen, endolceixen molt més que els apetitosos pastissos i dolços que serveixen aquí. 

Massa sucre? La necessària, en la seva justa dosi!

2 comentaris:

  1. Quina enveja! I no sé pas si sana. Per a mi sempre és no la cara de la moneda que cau.

    ResponElimina
    Respostes
    1. De ben segur aviat arribarà la persona amb qui compartir la vida! Una abraçada

      Elimina

Gràcies pel teu comentari!