divendres, 24 d’octubre de 2014

Estils d'afecció i l'amor

Crec recordar que alguna vegada ja he escrit sobre la Teoria de l'afecció de John Bowlby. Si no és així, us faig un petit resum, amb l'ajuda de la pàgina del grup d'investigacion de la Universitat de Califòrnia, Berkeley, The Greater Good Science Center. Diu Bowlby que, segons com fos la relació d'intimitat i seguretat que mantinguessin els nostres pares o cuidadors quan érem petits, així ens sentirem segurs o insegurs i ho reproduirem en les nostres relacions de parella. D'aquesta manera es poden donar quatre diferents estils, sent el primer segur i els tres restants insegurs.

Segur: "Estar a prop és fàcil!"  
Ansiós-ambivalent: "Vull estar emocionalment a prop de la gent, però ells no volen estar amb mi"
Evitatiu-desdenyós: "Prefereixo no dependre dels altres o que altres depenguin de mi"  
Evitatiu-temerós: "Vull estar a prop però i si surto ferit?"

D'aquesta manera, segons la combinació d'un o altre en una relació de parella, les coses aniran bé, més o menys o sempre hi haurà problemes. No obstant això, si sou dels de 'estil d'afecció insegur' hi ha dues bones notícies: Això no té perquè ser sempre així, no determina per sempre la vida. I d'altra banda, és possible canviar-ho. Requereix, al meu entendre, un treball d'introspecció i anàlisi així com una transformació d'aquesta 'ferida' per la falta, l'excés o l'ambivalència d'atenció dels pares en la infància. A vegades caldrà recórrer a un psicoterapeuta perquè ens ajudi. Una altra manera de canviar és trobar una parella amb estil d'afecció segur, que aporti l'equilibri i l'estabilitat per sentir-se recolzat i segur dins de la relació.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies pel teu comentari!