I ara...Paris

El puzzle que estic fent ara, 'd'efecte fusta'. Com dic jo, "És la meva Playstation".

J. S. Bach's Brandenburg concerto

Una imatge de tendresa 4

"Cabres, montanyes nevades, un riu petit, cavalls que seran els meus amics". Així em descriu la meva neboda de gairebé 4 anys, el que veurà quan vagi a buscar a la seva germana, que està de campaments. I jo, que quan es tracta d'entusiasme, i si hi ha un viatge amb paissatges bonics pel mig, no hi ha qui m'iguali, li dic que per les nits veurà les estrelles i... de seguida m'aclara, que també veurà la lluna, "i les seves filletes que són les estrelles i els fillets la pluja" i davant aquesta desbordant imaginació, li pregunto pel sol i em contesta, molt segura, que "el sol és la mamà". I m'acomiado d'ella i de la seva germana, amb aquella sensación de que no hi ha res més meravellós, no hi res que m'ompli més de tendresa, que  aquest univers infantil, que no hauríem de perdre mai.

El Sol

Vermell, brillant, resplendent, explossiu, creador, foc, estimulant, taronja,càlid, il·luminador, fascinant, vitalista,... El Sol

Camps de lavanda a la Provença

 Camps de lavanda, la Provence, França

No tinc aquesta capacitat

No tinc aquesta capacitat... tant de bo la tingués!! segurament ara no em sentiria així. Tot i que...tampoc seria fidel a mi mateixa. És el preu que s'ha de pagar per ser coherent.

Una veritable història d'amor

...I el seu rostre, resplandeix quan m'explica el que portava temps esperant que passés i expressa la felicitat d'una veritable i autèntica història d'amor. D'aquelles històries que et demostren que construir un veritable amor, pot ser com una carrera plena d'obstacles i en la que res és impossible. Moltes felicitats!!

Passar l'estiu en (la) Diagonal

Encara que només sigui baixar de Sant Gervasi a la Diagonal, suposarà un canvi- i molt en la meva situació- per a passar lo millor possible aquest estiu a la ciutat. Així que gràcies a una molt bona amiga, que em deixa el seu pis, canviaré de context (això tan necessari) sense moure'm de Barcelona. 

Sail away and find tranquility

'Fets, no paraules!'

Això és el que ella li deia, en una discussió de parella, que vaig presenciar davant de casa meva. Al final, va marxar, deixant-lo sol i abatut enmig del carrer. Quantes vegades no ens ha passat que ens omplim la boca de paraules i no fem res del que diem. O fem tot el contrari del que diem, deixant als altres, i a nosaltres mateixos, desconcertats. I és que quan de relacions es tracta, moltes vegades és més important el que fem i el que veiem que es fa ( això ho aprenem des de ben petits)que no pas, les paraules. Tot i que, des d'aquí, reivindico l'enorme poder de la paraula. I que sí, que de tant en tant, a qui no l'agrada sentir o llegir coses boniques? Aquelles que resonen dins nostre i que ens fan sentir millor. Encara que, malauradament, moltes vegades, també poden ser motiu de conflictes i malentesos. I com moltes altres coses, les paraules diuen molt de com som, de com pensem i de com és el nostre món.

Pros i contres de treballar fora del pais

Segurament desprès de saber les mesures adoptades pel Govern i d'haver dit 'Prou!', molts heu pensat, o ja ho tenieu donant voltes pel cap fa temps, marxar a treballar fora del país. No és cap idea descabellada, ja que si el present no sembla molt bo, el futur no pinta gaire millor. Tot i així, si us ho esteu plantejant seriosament, heu de tenir en compte que no tot és un camí de roses. Com a exemple de les recomanacions, aquest article de Raul Fernández, de la versió espanyola del Huffington Post, del passat dimarts, en un to sensat, com a rèplica a un altre, la experiència del qual pot donar una idea equivocada de la realitat del que marxa fora a treballar. 

Necessito veure verd

Verd...necessito veure verd. No només per la necessitat psicològica de veure al nostra voltant el color de la Natura, que relaxa la vista, l'espirit, camvia l'estat d'anim, recomforta,... 

Necessito veure verd per tot això. I per més.

Abans que el temps ho esborri

Si esteu buscant lectura per aquest estiu, us recomano 'Abans que el temps ho esborri' de F. Xavier Baladía, la seva temàtica i la fluidesa amb la qual es narren les cròniques d'aquesta familia, fan que sigui ideal per aquelles tardes d'estiu de lectura sota un pí o en alguna terrassa amb vistes. És el retrat, i segur que us sona el de la portada, d'una familia de l'alta burguesia de Barcelona del segle XX. Amb les seves festes (en el Liceu d'abans), la elit intel·lectual del moment, artistes, com Narcís Oller que va trobar en la besàvia de l'autor, Teresa Mestre, la seva musa inspiradora per escriure 'La ben plantada', polítics, les seves estances en el que era Cadaqués, Palamós...El seu malbaratament de la fortuna, els seus 'bon vivant',...potser no molt exemple pels temps que corren, encara que potser imprescindible per veure com alguns cognoms es relacionen encara.

També podeu trobar el documental que va fer Mireia Ros, en els Cinemes Alexandra, encara que, com acostuma a passar, és molt millor llegir el llibre. O almenys, haber-ho fet abans.

Frases per reflexionar 21

Si no t'equivoques de tant en tant, és que no ho intentes

Woody Allen

No guanyar vs Perdre

Encara que ja fa dies que ens van anestesiar una mica amb el 'circ' que ha fet que (alguns) oblidin, ni que sigui per hores, els 'rescats', les 'retallades'i 'tases d'atur', em vaig fixar en les expressions d'alegria, de decepció i de tristor dels jugadors. Allò em va fer pensar sobre la diferència que hi ha entre no guanyar i perdre. Si bé poden semblar lo mateix, hi ha un lleuger matis entre una cosa i l'altra. En perdre, deixes de tenir quelcom que et pertanyia, els teus sentiments canvien i et sents malament. Hi havia una expectativa de guanyar, d'obtindre quelcom i  no ha estat així. En no guanyar, la sensació de derrota és diferent. És menys traumàtic, més lleuger si es vol. No s'obté res i tampoco hi ha una pèrdua.  

Jean-Léon Gérôme

Si hi ha una manifestació artística que m'ha agradat sempre, aquesta és la pintura. Potser perquè mai ha estat lo meu, malgrat tenir molta imaginació, a l'hora de plasmar-ho no em surt a la manera convencional. Encara que....qui diu que hagi de ser convencional? Dibuixo, és clar que dibuixo i la meva especialitat són les miniatures. Llavors sí, llavors puc plasmar tot luxe de detalls. Encara que, de moment, lo meu segueixi sent l'escriptura, així que em segueixo deleitant amb els diferents estils pictòrics i diversos artistes, coneguts i encara per descubrir. 

Un d'ells és Jean-Léon Gérôme, un pintor i escultor francès , academicista, de princips del segle XIX, dels  més cèlebres del seu temps. Influenciat pels viatges que va realizar per Egipto i Turquia, el va portar a realitzar una gran quantitat d'obres orientalistes, entre altres de temàtica històrica, de la mitologia grega, etc, mentre a la resta d'Europa triumfava l'impressionisme, fet que li va suposar alguna critica (que va saber replicar, de manera subtil, arremetent contra els seus crítics, com en la seva obra The door of the El Hassanein Mosque in Cairo) . Al març de l'any passat, visitant el Museu Thyssen-Bornemisza, vaig tenir la sort de poder veure una exposició temporal, amb algunes de les seves obres. Hi va haver dos que em van cautivar especialment per la seva gran bellesa i el que em van transmetre: 'The Christian Martyrs' Last Prayer (que es troba a la Walters Art Gallery, Baltimore, EEUU) amb un lleó majestuós que no saps si al final s'anirà a comparèixer dels pobres cristians...I la meva favorita Pygmalion and Galatea (que es troba en el MET). D'aquesta obra n'hi ha dues versiones més, en el que poden apreciar-se en el fons, com si fos el propi estudi de l'artista, algunes de les escultures que també va fer. En aquest em va cautivar la sensualitat del moment en el qual, al ser besada Galatea, el seu cap i el seu tors, van adquirint un color 'humà'. ELs braçoss de l'artista envolten delicada  i apassionadament la figura, mentre avança per fer-li un petó amb el desig de que es converteixi en dona, l'obra d'art que acaba de crear...a qui no l'agradaria estar en els seus braços?

Pygmalion and Galatea

The Christian Martyrs' Last Prayer

Silent by the night - Keane

El solstici d'estiu

Heidiland in summer

Playing with fishes

Aquesta matinada hem entrat en el solstici d'estiu i per tant ja estem oficialment en aquesta època de vacances, de nits i dies interminables...Si és que es pot olorar i tot!

I com a reflexe del meu dualisme, dues imatges que evoquen aquests dies de descans i de relaxació....

L'últim cap de setmana de primavera

No es pot dir que en aquesta ciutat no es facin coses, concerts, conferències, exposicions, festes, etc., que ens facin sortir- ja que d'això es tracta, en part- de la rutina de la nostra vida. Ara que ja ha començat el bon temps i que l'estiu és a tocar, què millor que els concerts a l'aire lliure. Com el del divendres en el pati de la Casa Elizalde, amb uns simpàtics veïns, els 4t 1a, que van saber estar a l'alçada de les circumstàncies i de lo heterogeni del seu públic (primera fila plena de iaios de l'Eixample, una mica despistats). Per cert, que toquen el 27 a la Sala Heliogábal, per si esteu interessats. I si hi ha quelcom millor en tot el que siguin 'esdeveniments' son aquells que te'ls trobes quant menys t'ho esperes - com lo millor de la vida- el mercat ambulant 'Lost&Found' (el nom del qual m'evoca quelcom biblic, encara que no parlariem de lo mateix) del diumenge a la Barceloneta. Un ambient que es va anar animant a mesura que passaven les hores i que per la tarde va fer que els passadissos entre paradetes fossin intransitables. Bona música, menjar que entrava pels ulls i un ambient gafapastil i modernillo ( noteu  la 'intenció' dels adjetius).

Per tota la resta, el mar continuava en el mateix lloc, sense voler saber res de modes o maneres de viure...

 

 

 

La belleza de las cosas

La belleza de las cosas...
De aquellas que ya no disfruto
De aquellas que echo de menos 
De aquellas que me hacian sentir felicidad....

La anti-inspiració

Ja se sap que hi ha a qui l'agrada donar consells i el Wall Street Journal va fer una crida per a que els seus lectors escriguessin els millors que havien rebut al llarg de la seva vida. Encara que aquests, són només això, consells. I és veritat. El millor que hom pot fer a la vida és aprofitar els seus propis recursos, els recursos interns, sobretot en èpoques d'incertesa, com la que passem. Potser seria millor, com es diu en aquest article de El Pais, parlar d'anti-inspiracio, "per entendre que no ets, ni de lluny, l'únic ésser humà que es troba en un destret, ajuda saber de les desgràcias alienes". I que molts homes i dones d'èxit, també van tenir moments de desànim i inseguretat, com explica Oliver Burkman  en The Guardian (i aquí posso de la meva pròpia collita, com si no poguès ser compatible!! es més, ho ha de ser!).

Per què ho guardo?

Ja que el primer ha de ser el deure, em vaig dir que un cop acabat aquest, em dedicaria a reorganitzar les capses en les quals tinc guardades coses que he anat acumulant al llarg de la meva vida. Malgrat tenir-les per 'temes', és a dir, molt ben ordenades, era conscient de que havia de revisar algunes. Que havia de decidir entre continuar guardant o llençar, d'una vegada per totes, coses que hi havia en el seu interior. Segurament molts de vosaltres guardeu objectes que us porten records o simplement, els guardeu per si un cas mai els necessiteu en el futur. Tot això està molt bé encara que, moltes vegades, moltes d'aquestes coses no fan més que aferrar-nos a un passat que, ni tornarà per molt que les guardem, ni, en ocasions, ens ve de gust recordar. I si així fos, no hi ha millor record que el que ha quedat en la nostra memòria (apart de que res material ens endurem a l'altre mon). Aixi que em vaig passar la tarda del diumenge dient-me, Però...per què ho guardo?"

Sóc sibarita

En tot. Per a tot.Sí, i què!?

Ho he aconseguit!!

Malgrat les opinions d'uns i d'altres, del que he hagut d'escoltar i se m'ha dit, com en moltes altres coses de la meva vida, vaig decidir tirar endavant. I si bé és veritat que el mèrit és meu...no puc oblidar-me de qui ha estat al meu costat en aquest camí de la meva vida... Els que m'han donat suport fins al final, donant-me ànims de totes les maneres possibles, estant sempre ahí en els moments en els que l'abatiment m'ha temptat per abandonar. Entenent les meves circumstàncies, comprenent que les meves anaves i vingudes, no eren una qüestió intel·lectual.

Només puc dir-vos, gràcies per haver cregut en mí, tant com jo en mí mateixa!!

Per qué balla 'l'Ou com balla''?

Casa de l'Ardiaca

L'Ateneu Barcelonès

Museu Frederic Marès

Arxiu de la Corona d'Aragó

Si voleu saber-ho, aquí teniu l'explicació i si voleu veure l'Ou com Balla, teniu fins aquest cap de setmana, coincidint amb la festivitat del Corpus, a Barcelona, en els diferents edificis en els quals observar aquesta tradició tan curiosa. Personalment, us recomano anar a l'Ateneu, al carrer Canuda.

Festival de Cinema Jueu a Barcelona

Si esteu buscant algun event diferente per aquest mes de juny, aquesta setmana se celebra la 14a edició del Festival de Cinema Jueu, a Barcelona. Les pel·lícules i documentals, es projecten a l'Institut Français i a la Plaça Sant Felip Neri. Ahir el van inaugurar  amb 'l'Armée du crime', basada en fets reals, sobre un grup de resistència a París durant la IIa Guerra Mundial, liderat pel poeta armeni Missak Manouchian. Una pel·lícula que va fer sortir amb els ulls vermells, a més d'un, per la seva cruesa i per les darreres paraules en forma de carta del poeta a la seva esposa Mélinée. 

Es va diluint. Es va intensificant

Es va diluint, en cercles més o menys amplis, de dintre cap a enfora. Es va intensificant. Fent-lo més fort. 
O deixant un suau rastre.

Frases per reflexionar 20

Buscant el que és millor, fem mal bé el que ja està bé

William Shakespeare

Bring me my shiny days back

Children's Creativity Museum, San Francisco

La meva bona amiga Montse, m'ha parlat aquest matí, en una de les nostres moltes converses sobre creativitat, del Children's Creativity Museum, un museu de creativitat només per a nens, que hi ha a San Francisco. Em  quedo amb aquesta frase extreta de la seva web "At the Children's Creativity Museum, we recognize the importance of instiling a love of learning and building creative confidence at a young age. 

Perdonar amb una abraçada

"Personalment, prefereixo les abraçades" va dir el cantant d'un grup, al concert del qual vaig assistir fa poc, i vaig pensar "Estic d'acord amb tu!" I es que no hi ha res com sentir aquella abraçada que t'embolcalla l'ànima. Que et fa sentir una mica més humà. Que et diu que vols ser abarcat en tota la teva essència. Que et demostra que et perdona. Com quan un nen espera amb els braços oberts, després d'una reprimenda, que se li perdona. I necessita sentir que una abraçada amb tendresa, li fa saber-se perdonat. Aceptat incondicionalment.

Una decisió difícil

Em veig en un moment en el que haig de prendre una decisió. Una decisió que contemplo fa temps, que m'està costant...que implica moure'm entre el que sento i allò que hauria de fer. Com si ambdós no estiguéssin imbricats en l'assumpte. 

Com si fos tan fàcil...

Bankiarrota

Per si la cosa no estigués prou remoguda en el nostre país, ara el desastre financer de Bankia. Donat que un al final es mareja amb tanta dada, us deixo un mini monogràfic que hi ha avui a El Pais, sobre Bankia, com va començar tot i  el que es trobraran els estalviadors a partir d'ara, entre d'altres articles. 

Això no és el que sembla

Vinc de casa d'uns amics i he viscut una d'aquelles situaciones de pel·lícula tipus "Això no és el que sembla...", en la que els seus gestos i excuses nervioses, no han fet més que confirmar el que era evident. No us podeu imaginar lo difícil que m'ha estat seguir una conversa normal i fer 'com si res', mentres no donava crèdit al que acabava de veure. Si no fos per com ha continuat la nit, hagués dit que allò era una relliscada (que ens pot passar a tots), tot i que, tenint en compte les darreres converses amb un d'ells, no m'extranya gens.

L'exercici fisic pot millorar el nostre cervell?

Si avui ens tenim que llevar amb més males noticies- 'retallades', fins quan?- al menyas quelcom optimista per a que, encara que sigui per unes hores, ens oblidem dels difícils temps que passem. Així, ahir al vespre vaig anar a una conferència a la biblioteca de Gràcia, donada per David Costa- professor del Institut de Neurociències de la UAB- sobre si fer exercici, pot millorrar el nostre cervell. Molts estudis han demostrat que, efectivament, són beneficiosos per a millorar algunes funcions executives, tractar alguns trastorns, retrasar l'envelliment i millorar algunes lesions. I encara que es tracti d'una àrea d'estudi recent i les dades s'han de prendre amb cautela, es podría dir més aviat al revés: Ser sedentari no és gens sa!

Transparent, lluminosa i excitant

Transparent, lluminosa, emocionant. Sincera, íntima, excitant. Amb petites dosis de misteri i moltes més d'esperança. Gairebé perfecta.

"Passa-la tú!"

Un dia el meu germà em va dir "Passo una mala època" i vaig dir-li "Doncs passa-la tú! no esperis que marxi ella". Desprès vam estar parlant i tant es va quedar amb la meva frase que l'altre dia, via whatsapp, me la va haver de recordar...

Frases per reflexionar 19

"Este título se lo dedico a mi familia y a mis amigos de verdad, que son tres o cuatro" 

Fernando Alonso
(al proclamar-se campió del Mundial de Fòrmula 1)

La lluna plena més gran i brillant de l'any

Aquesta matinada tindrem la lluna plena més gran i brillant de l'any. Així que, si teniu ocasió, sortiu de casa a gaudir d'aquest espectable de la naturalesa tan meravellòs. I quina ocasió millor per un romàntic passeig per la platja...

Hi ha bellesa en aquesta imatge?

La imatge d'aquest home descansant en el Palau Ducal, a Venecia, em va captivar per la seva gran bellesa. La serenitat que em va transmetre, així assegut, enmig del caos dels carrers estrets, les paradetes de souvenirs, les gents vingudes de tot el món, els grups perduts, les mil i una fotos...em va impulsar a fer-li aquesta, mig amagada, com si anés a perturbar aquest moment de tranquilitat, que va buscar per a ubicar-se. Aquest raconet, aquest descans i paciència, aquesta soledat buscada per a trobar-se. Segurament, vaig trobar en ell la imagen de quelcom necessari, moltes vegades.

A on va anar a parar el penal de Ramos?

Les xarxes socials i per internet, no han trigat gaire en fer mofa de la fallada del penal del pobre Ramos....i als culés sembla que se'ls hi ha passat una mica la 'depre' del passat dissabte...

Conquerir a una princesa és així de fàcil!

Si veure passar als molts 'cavallers', pels carrers de Barcelona, llança o rosa en mà, en busca de les seves princeses, ja és una estampa bonica de veure, si han passat abans per la barberia i s'han arreglat per estar ben guapos i rebre un petó (o els que facin falta) de les seves estimades, assegura tenir un dia de Sant Jordi rodó!!

Ja fa 5 anys...

Avui fa 5 anys que vaig obrir el meu blog, 5 anys...és diu aviat! Us agraeixo molt les vostres visites i els vostres comentaris, aquí i afora. 

Com diu un amic meu "Lupe, lo teu és 'la paraula'". I potser té raó... Segurament, en cinc anys i havent fet 605 entrades, algun cop us he fet riure, reflexionar, sorprés, no heu entés res de res, no heu estat d'acord o fins i tot us heu pogut ofendre (i perdoneu-me si ha estat així).

Per la meva part, crec que només dos entrades poden mostrar realment quelcom substancial, veritable i sentit.

La llum que busco dintre

I quan vaig ser conscient del que significava per a mi, literal i metafòricament, que la he estat buscant al llarg de la meva vida. Estigui on estigui, viatgi per fora o per dintre.

En les coses que dic i escolto, en les que penso i veig. En les que sento...

En les lectures, els paisatges que em maravellen, el que m'estimula, les coses boniques que contemplo.

En les emocions que em produeixen la gent que m'envolta, en els seus detalls amables, els seus somriures, els seus gestos...

La llum del capvespre, que corria per atrapar, com buscant que em continués protegint.
La llum després d'una tempesta. La llum que il·lumina els meus matins. La llum que busco dintre.

Quin llibre regalar per Sant Jordi?

Quin llibre regalar aquest Sant Jordi? doncs a dir veritat, el llibre és el de menys... hi ha tants on triar! però, el que importa és la rosa, que la rosa, és sempre la mateixa. O almenys, el carino amb el qual es regala. Una bonica flor. Una flor solament? noooooo, la rosa el dia de Sant Jordi simbolitza molt més. Simbolitza l'amor cap a la persona a la que es dóna, l'amor que dones i l'amor que reps. 

L'altre dia l'explicava a una italiana que viu a casa meva, el que és aquesta festa a Barcelona. Les tradicions, com es viu, l'ambient que es respira i que no s'ho podia perdre, sola o acompanyada. Em deia que era un dia que donava 'mal rotllo' sortir a passejar i veure tot l'ambient, si s'estava sense parella. Després d'hores de conversa i de convèncer-la que deixés el seu orgull a un costat i lluités pel noi amb el qual sembla que la cosa, ara, va pel bon camí, espera 'en candeletes' passar el seu primer Sant Jordi, amb un català, rosa inclosa, per suposat. 
Seria tan bonic rebre una...encara que molt em temo que més aviat hauré de conformar-me amb comprar-me un llibre, potser el de Benjamin Kunkel, Indecisió, a la presentació del qual vaig anar a la Central fa unes setmanes i em va convèncer. I això sí, veure les mostres d'amor, i que consti que el dia de Sant Jordi és una de les meves tradicions favorites, que es prodiguen ells i elles i comprovar que l'amor segueix movent el món ...afortunadament!!

El Petó de Gustav Klimt

 

A qui no l'agrada fer petons i que els hi facin!! Aquesta obra de Gustav Klimt sempre m'ha fascinat, pel que transmet, pel que deixa intuir... Quan el vaig poder contemplar, al Palau del Belvedere, a Viena, hi havia al costat un guarda de seguretat apuntant, ves a saber què, en una llibreteta. Potser les reaccions dels visitants quan el veien per primer cop.

Què és l'Afecte

Fulfillment (The Embrance), Gustav Klimt, 1905-09

Vagi on vagi

Viatges, vas als llocs més turístics, et pares en els mateixos indrets que els altres, no surts del circuit establert, menges en els restaurants que recomanen en la guía, veus als altres com estranys en relació a tu, que ets el turista. Fas milers de fotos.

Visito el nord d'Italia, em deixo perdre pels carrers, les places, els indrets fora del mapa, em confon el primer dia i em surten paraules en 'tedesco' (potser per la seva passada dominació austríaca),contemplo coses maques, em barrejo entre la gent, em deixo portar pels sentits amb la gastronomia, observo els costums, les maneres de fer, de relacionar-se, de viure. Faig milers de fotos.

Passo uns dies fora i tot i que el meu equipatje és lleuger, porto amb mi tota la resta vagi on vagi. Torno i el temps sembla haver-se transformat. Em quedo amb la imatge que portava dins.

Construir una llar

El color com a mitjà per estimular l'ànima

Música relaxant per la nit de diumenge 16

19º màxima

19º màxima i amb boira, al fons, al mar i que amenaça pluges pels propers dies. I amb la flor que, anunciant ja l'arribada de la primavera, ha sortit en la kalanchoe que ens van regalar.

Llibreria Fabre

De totes les llibreries de Barcelona, la Llibreria Fabre, a Rambla Catalunya, és una de les meves favorites. El seu aparador sempre atreu la meva atenció, amb els llibres en alemany, que em recorden la meva infantesa. Per no parlar de les exquisites joguines de fusta made in Germany, que tant costa de trobar, sinònim de qualitat. I les miniatures, que es que donen ganes de fer-se petita, petita, i viure-hi, ni que sigui per un dia, en cadascuna de les escenes que hi ha representades i que van canviant, segons l'època de l'any.

5 de 3

3 vegades amb la seva germana i 2 vegades amb mi. Aquest ha estat el resultat final 'd'estar enfadada amb', d'aquesta tarda, de la meva neboda. Com si es tractés d'un resultat de comptes o l'acumulació de bens, ens anava dient quantes vegades s'havia enfadat amb nosaltres, pels motius més egocentristes que us podeu imaginar, típics d'una nena de 3 anys. No cal dir que ni pel fet de ser la petita, ni pel fet de que sigui tan espavilada i ens sorprengui amb la seva manera d'expressar-se, li deixem passar cap, ja que això seria malcriarla. És tan divertida, que inclús ens anava ensenyant amb els dits de la seva mà, amb un posat molt seriós i segura de si mateixa, primer de les seves emprenyamentes amb la seva germana 'i ara dos dits més' del que s'havia enfadat amb mi.Com si el fet de poder quantificar les vegades que estava enfadada, ho fés més creible, amb més raons. Jo li deia, tot i que es passa el dia comptant, que això ja feia cinc (com si pogués predir els gols que més tard, marcaria Messi), cinc vegades enfadada i que tindria feina, perque se li passés. I no contenta amb això, també sabia la durada exacta de cada vegada que s'havia ofés, que si 8, 6, 4 hores...i tot això desde les 6 de la tarda que és quan he arrivat! No cal dir que sempre se li passa al cap de poc i acabem acomiadant-nos fent-nos mil petons i abraçades. 
Però el més interessant de tot això, és aquesta consciència del seu enuig, de com ho sap identificar i verbalitzar - d'aquesta manera tan divertida, tot s'ha de dir- com si el més important sigui la quantitat i la durada, més que el motiu en sí.

Barcelona neurociència

Aquest 2012 és l'Any de la Neurociencia i dintre de 'Barcelona neurociència', hi ha tota una sèrie d'activitats de divulgació científica, per a apropar el coneixement del cervell, la seva estructura i funcionamient, al públic en general. Aquesta és l'agenda.

Quant dura un dia de març?

Avui la llum del dia ha durat 11h 25m 06s. És molt...? és poc...? depen de l'estat d'ànim.

El sol de març

No em puc creure que ja estiguem a març...per davant hores i hores de llum, de sol,...Gaudir de l'astre rei és fàcil i accessible per tothom: una habitació excel·lentment ubicada, un banc en un parc (com el Palau Robert), un passeig per la platja, buscar una assolejada terrassa,...aquells raconets acogidors que ens regala la ciutat. I l'espectacle de la posta de sol, una meravella que només pot ser captada per l'ull humà.