dilluns, 25 de juny de 2012

Jean-Léon Gérôme

Si hi ha una manifestació artística que m'ha agradat sempre, aquesta és la pintura. Potser perquè mai ha estat lo meu, malgrat tenir molta imaginació, a l'hora de plasmar-ho no em surt a la manera convencional. Encara que....qui diu que hagi de ser convencional? Dibuixo, és clar que dibuixo i la meva especialitat són les miniatures. Llavors sí, llavors puc plasmar tot luxe de detalls. Encara que, de moment, lo meu segueixi sent l'escriptura, així que em segueixo deleitant amb els diferents estils pictòrics i diversos artistes, coneguts i encara per descubrir. 
Un d'ells és Jean-Léon Gérôme, un pintor i escultor francès , academicista, de princips del segle XIX, dels  més cèlebres del seu temps. Influenciat pels viatges que va realizar per Egipto i Turquia, el va portar a realitzar una gran quantitat d'obres orientalistes, entre altres de temàtica històrica, de la mitologia grega, etc, mentre a la resta d'Europa triumfava l'impressionisme, fet que li va suposar alguna critica (que va saber replicar, de manera subtil, arremetent contra els seus crítics, com en la seva obra The door of the El Hassanein Mosque in Cairo) . Al març de l'any passat, visitant el Museu Thyssen-Bornemisza, vaig tenir la sort de poder veure una exposició temporal, amb algunes de les seves obres. Hi va haver dos que em van cautivar especialment per la seva gran bellesa i el que em van transmetre: 'The Christian Martyrs' Last Prayer (que es troba a la Walters Art Gallery, Baltimore, EEUU) amb un lleó majestuós que no saps si al final s'anirà a comparèixer dels pobres cristians...I la meva favorita Pygmalion and Galatea (que es troba en el MET). D'aquesta obra n'hi ha dues versiones més, en el que poden apreciar-se en el fons, com si fos el propi estudi de l'artista, algunes de les escultures que també va fer. En aquest em va cautivar la sensualitat del moment en el qual, al ser besada Galatea, el seu cap i el seu tors, van adquirint un color 'humà'. ELs braçoss de l'artista envolten delicada  i apassionadament la figura, mentre avança per fer-li un petó amb el desig de que es converteixi en dona, l'obra d'art que acaba de crear...a qui no l'agradaria estar en els seus braços?
Pygmalion and Galatea
The Christian Martyrs' Last Prayer


2 comentaris:

  1. Realment, Pigmalió i Galatea és una de les declaracions més directes i netes de l'amor de l'artista vers la seva creació. el desig no ja de viure a través d'ella, sinçó precisament en ella, o amb ella...

    ResponElimina

Gràcies pel teu comentari!