Balanç de l'any

Demà s'acaba l'any i des de fa unes setmanes, estic fent balanç del que ha deixat bo i no tant bo. És un exercici que faig  ja fa molts anys i que m'ajuda a que començi l'any amb esperança, energia per canviar el que es pugui i acceptar allò que no estigui en les meves mans. Us convido a que feu el mateix, ni que sigui una estoneta.

Bon Nadal!

Regalar Star Wars (The Force awakens)

Jeffrey Brown, Dart Vader and Son. Darth Vader's little princess

 

Idees de regal nadalenc: Aquests simpàtics llibres de la faceta més paternal de Darth Vader o unes entrades per veure la, estrenada avui, darrera pel·lícula de Star Wars, The Force awakens o El despertar de la fuerza. O tot!

Dos coses que he après avui

Paraninf de la UB. Autoria pròpia

Biblioteca UB. Autoria pròpia

Dos coses que he après avui. Si la Universitat pot ser el temple del saber, la vida mateixa, les vivències i estar obert a l'experiència, poden ser igualment enriquidores. Si ambdues s'ajunten, la dita de que no te n'aniràs a dormir sense saber una cosa més, avui s'ha complert. Estava treballant a la biblioteca, a l'àrea de Filologia Hebrea de la UB i he sentit curiositat per llegir la Tanakh, o Biblia Hebrea, en una versió bilingüe, anglès i hebreu, el que m'ha ajudat a deduir, alguna de les maneres amb les que anomenen Déu, en concret אֲדֹנָי . A uns metres d'on em trobava, la comunitat xinesa de Barcelona celebrava una festa en honor al riu Huang He, importantíssim per a ells. Com he considerat que ja havia treballat prou per avui, m'he apropat a veure tan colorit espectacle, pensant que era ara que tenia l'oportunitat d'assistir. Diversos artistes vinguts de diferents parts del món, i que estan de gira-propera parada Alemanya- han omplert el Paranimf de la UB amb la seva música, cant, ball colorit i tradició. I amb una cosa encara molt més important i vital, el seu amor i passió per Zhōngguó. I això és una cosa que una desconeix fins que no es troba enmig de tal esdeveniment, i és que no els agrada que s'anomeni Xina, ni que ells són xinesos, ja que, segons m'aclarava el matrimoni que tenia al costat i que molt amablement m'anaven explicant cada actuació, consideren despectiu el nom que li hem posat els occidentals.

Tardes de youtube i crochet

És així. Es fa fosc de seguida i els diumenges, a no ser que tingui un super plan, no em ve de gust voltar, sinó quedar-m'hi i invertir el temps de diumenge-tardor-soltera d'alguna manera que m'ompli. Feia molt que no em dedicava a recuperar videos per Youtube i avui ha estat, entre d'altres, el de Mr. Bean de Nadal (un clàssic que no podeu deixar de veure, ja sabeu, un despropòsit darrera l'altra). També he estat escoltant uns audios del programa de Gaspar Hernàndez, l'Ofici de Viure, mentre feia petites peces de roba en crochet, per un eriçó de joguina, de la meva neboda. 

Mantenir l'alegria

Avui m'he adonat que l'artrosi del dit del peu ha evolucionat més ràpid del que jo esperava des que me la van detectar, a l'abril. M'he quedat la resta de la tarda capficada i fins i tot de mal humor. Només de pensar que pugui perdre la movilitat, se'm cau el món a sobre...No obstant, quan he anat a fer classe d'espanyol, ho he fet, com sempre, amb el meu somriure i aportant el millor de mi mateixa. Quan el meu alumne, de set anys, m'ha donat la felicitació de Nadal feta per ell i un regalet, que era un mini bagul de joguina amb petits tresors seus, m'he dit que són aquestes petites coses les que de debó ens dónen vida. En sortir, he anat a comprar-li un regalet, ja que aquesta setman anirem a sopar, amb els seus pares, per celebrar el Nadal abans de que marxin a Estats Units. Després de sopar, m'ha trucat una amiga de Xerès i hem estat gairebé una horeta xerrant. Avui de coses molt banals, al contrari del que acostumen a fer, sempre de temes més transcendentals. Aquesta amiga, mestra i amb la gràcia que ténen els andalusos a l'hora de parlar, m'ha dit que avui em notava molt alegre. 'Si sabéssis!' he pensat, perquè no vull tornar a parlar del tema amb els meus fins que no torni al metge. I axí, no sé com m'ho faig per mantenir aquest esperit alegre. L'inconvenient és que pensin que sempre estic bé. 

Com sobreviure al fred

Mitjons calentets. Autoria pròpia

És veritat que ha arribat el fred de ple d'hivern així, de sobte i sense avisar. I també és veritat que passat uns dies, ja ens estem acostumant. O almenys jo, que no sóc fredolica i que començo a pensar que vaig nèixer a algun país nòrdic i em van baixar cap a Barcelona. Mirant les temperatures, en comparació als nostres veïns europeus, no ens podem queixar gaire. El clima mediterrani (ara parlo dels afortunats d'aquesta part de l'Estat espanyol) atempera les temperatures, essent aquestes suaus. Portar un bon abric i abrigar-se a 'capes' com una ceba, ja que la majoria dels espais estan climatitzats, és una bona opció. Abrigar-se bé quan s'està per casa i no posar massa alta la calefacció o estufa, perquè deixa mig adormit o aixafat. Posar catifes, cortines i vigilar per on es filtra l'aire a les finestres, és un plus de confort dintre de la llar. Prendre begudes, sopes o cremes calentes i aliments calorífics per escalfar el cos, també ens dóna una sensació d'escalfor. Aprofitar el nostre sol i estar-s'hi, ni que sigui ben abrigat, una estona sentint la caloreta. Tot això, amb excepció de les onades de fred, que llavors si que se'm congelen les idees.  La resta de la temporada d'hivern, dormo amb una samarreta (excepte si estic malalta, que espero que aquest any la grip em respecti i em poso pijama) i sense calefacció ni estufa. Fa uns anys he descobert un petit truc i és el de posar-me loció hidratant abans de ficar-me al llit. Em sento com si portés una capa extra i a més, la olor d'aquesta, desperta els sentits. I per si tot lo anterior no funciona, res com l'escalfor humana d'una abraçada.

Dia mundial de la Filosofia

Filosofia, què fariem sense ella? Heus aquí un parell de boniques frases per reflexionar que he trobat pels voltants de la Universitat de Barcelona, a Plaça Universitat, en el dia mundial de la Filosofia.

"El veritable amor no exigeix...ofereix"

                                       "Ser gran en les coses grans i inmens en les petites"

Ser amable no costa res i aporta molts beneficis

Font: Moonarea.net

L'amabilitat fa moure el món, ja us ho deia fa un temps...I segueixo pensant, que són els petits gestos, els que fan que la nostra existència, sigui una mica més plàcida, més amable. És quelcom que intento mostrar sempre que puc i que aprecio en els altres. 

Ahir dissabte, sense anar més lluny, em vaig arribar fins el Museu d'Història de Catalunya per veure la exposició 'Fugint de l'Holocaust' donat que s'acabava avui diumenge. En arribar, li vaig comentar al venedor d'entrades, que havia vist a la web que pels aturats, l'entrada era gratuita. (Si bé és cert que ara dono classes particulars d'espanyol a nens, la meva economia és com el temps d'entretemps, molt variable). En demanar-me algún paper que ho acredités, regirant el bolso, em vaig adonar que, en canviar-me aquest i agafar un petit moneder en comptes de la cartera, no el portava. Ell de seguida i amb un gran somriure, em va dir que no em preocupés, que ja s'ho creia i que em feia el ticket gratuït.  Malgrat la cruesa de la exposició, vaig marxar contenta per la compassió d'aquell home.

A l'estiu, m'havia de fer una radiografia als peus per esbrinar què em passava. El metge es va equivocar i només va demanar de fer-la completa en un peu (precissament el que tenia menys dolor). Quan vaig arribar a la sala de raigs X , l'auxiliar de radiologia em va preguntar què em passava. Li vaig explicar i deixar caure que si me la feia dels dos peus, ja estaria i no hauria de passar per tot el procés altre cop. Va dir-me que els protocols eren molt estrictes i que no es podien saltar per res del món. Després de fer-me-la en un peu, va venir molt amable i em digué 'Vinga! et faré també l'altre perquè no hagis de tornar i ja diré que vaig ser jo que em vaig equivocar en el paper'. Podria assegurar que la resta d'aquell dia no vaig sentir dolor...

Una altra anècdota d'aquest estiu passat. Vaig haver de fer una gincana molt divertida, en un dels dies més calurosos que vam tenir. Estava disposada a passar la tarda escrivint en el Buenas Migas de Jardinets, quan em truca una amiga per si podia fer-li un favor. M'explica que anava de viatge amb el marit i dos fills, a Cerdenya, que s'han deixat en carnet de conduir a casa i que són camí cap a Girona per agafar l'avió. Havia d'anar a casa de la seva germana, a 30 minuts d'on era, agafar el carnet i fer-lis arribar, encara no sabien com. Ficada ja al metro en direcció cap a l'Estació de Sants i després de moltes trucades, em diu que vagi a l'estació del Nord i que li doni a un conductor d'autobús. A tot això, jo corrent amunt i avall al metro per si no arrivava a temps. Arribo a l'estació del Nord, compro un sobre, fico a dintre el carnet i a esperar l'autobús que va cap a l'aeroport de Girona. Després d'un ensurt en veure marxar un i pensar que havia perdut l'últim dintre d'aquell horari, veig arribar un altre, EL bus! Veient que el conductor era un mica reticent a portar res i que anava per feina, molt decidida, li dic que si us plau, ell només ha de donar aquest sobre a unes persones que l'esperaran en arribar. Que estava salvant les vacances a una familia! El meu somiure de satisfacció quan vaig rebre un audio de whatsapp amb uns crits d'alegria de tots quatre, junt amb una foto, no té preu. (També em el seu detall en forma de pulsereta i un llapis per la meva col·lecció).

Passejar per la Natura

En diferents posts, he parlat de la Natura com a una de les fonts de benestar més essencials de l'ésser humà, ja que nosaltres mateixos formen part d'ella. No ens ha d'estranyar, doncs, que els parcs s'omplin de gent de totes les edats, especialment el caps de setmana per tal de tenir una estona estirats en la gespa, relaxats sota un arbre o jugant fent servir la imaginació, amb un arbre com a vaixell pirata. 

Asseguda en una Poang, cadira d'una coneguda casa de mobles sueca, amb el sol tocant-me de ple (la meva habitació està orientada al sud), amb uns dies de repòs obligada per un refredat, aprofito per penjar aquest post sobre la Natura a la tardor. La part positiva del meu obligat tancament, és que puc aprofitar per reflexionar (encara més) -ara que m'ha passat el mal de cap de 24hores- i agrair que tingui salut.

Parc de Collserola. Foto: Creació pròpia

Com a bona PAS, necessito la meva dosi, gairebé diària, de Natura i quan no puc pujar a Collserola, m'arribo fins a la Tamarita o al Palau Robert,  a 20 minutets de casa, un dels jardins que més m'agraden. Per cert, un amic meu em va dir, amb certa sornegueria, "Oh! ¡el super plan!" sense saber que un dia el vaig citar allí, doncs quedaba prop de casa seva, per si la cosa, entre el fullatge, la proximitat de seure junts en un banc i demés, la nostra història es materialitzava. No va ser i mai va ser i així (no) va anar. 
El dilluns al matí, a les portes de caure rodona al llit, vaig fer una caminada per Collserola, entretenint-me per la part del bosc, no tant el transitat camí que porta a la Carretera de les Aigües. Abraçar arbres, buscar pinyes per decorar i fer una mena d'escultura amb branques en el tronc d'un pi (veure foto inferior esquerra), em va recarregar les piles fins la propera. La imatge d'un arbre a punt de caure a terra, recolzant-se sobre un altre em va recordar aquella frase "Ningú no s'aguanta dret sol".

Palau Robert. Foto: Creació pròpia

Al Palau Robert, a les Cotxeres, ara hi ha una breu exposició sobre Camins de Natura, pels qui som amants de passejar tranquil·lament pels camins que porten a boscos insondables, plens de secrets i fantasia, de colors que canvien cada dia. I el que és més important, cap camí és igual i cap camí, cap indret, roman igual que el del dia anterior.
De igual manera, cap onada és igual que l'anterior, ni arriba vora el mar de la mateixa manera, ni cap petjada del passejant queda impressa en la sorra com l'anterior.  

Dia internacional del somriure

No em cansaré de dir-vos el beneficiós que és somriure, per nosaltres mateixos i pels altres. Tots amb un somriure!

Continuar amb un Blog nou

És quelcom que em rondava pel cap feia temps, que ho havia parlat amb alguns amics, que veuen la meva necessitat d'anar més enllà. Que sempre què deia que tenia un blog i em preguntàven que què escrivia, afegia "És molt personal, molt íntim,..." amb una barreja entre timidesa i no tenir clar si volia que llegeissin alguns escrits, com dient 'I fins aquí puc llegir (dir). Així que, avui que començen un nou mes, m'he decidit. Amb la recent arribada de la tardor, estació ideal pel recolliment junt amb la contemplació dels canvis, on la Natura es mostra més bonica. Moment on les fulles no cauen sense sentit, ans al contrari, ens recorden que, essent igualment nosaltres part de la Natura, també existeix aquesta necessitat de canvi, de lluir esplenderoses com igualment belles són les fulles que es deixen trepitjar per ensenyar-nos la seva humilitat, el seu procès vital de regeneració constant. Com si fos el primer dia, com si no hi hagués cap altre moment, que de fet és així, ben aviat obriré un nou blog, una 'etapa de continuïtat'. No puc dir 'nova etapa' ja que que respon a les reflexions sobre el que he après, he canviat (durant els darrers 8 anys) i al fet de voler contribuir a procurar benestar propi i als altres, per tenir una vida més plena i conscient. I creure'm allò de 'Mereixo viure! Mereixo Amor!'

No serà un tancament definitiu d'aquest blog, tot i que segurament escriurè menys sovint, serà un fins aviat!

Importància del seny

Tan important com la rauxa!

El seny, Francesc Torralba. Foto: Creació pròpia

La calidesa de la fusta a la tardor

Aquesta rodona composició, sobre una base de fusta i la mateixa tauleta de fusta de pi, és la imatge ideal per començar la tardor. L' he anat fent al llarg dels anys, tenint com a base un plat de fusta i a base de recollir (i escollir bé) pinyes, pinyons, alguna ametlla de finals d'estiu i alguna gla que se'm feia simpàtica com a barret d'un petit follet. Els dos nans, també de fusta, són aquests éssers imaginaris que tots els que som amants de la Natura i del bosc, hem vist algun cop, vivint en un tronc d'arbre centenari. El bolet, fet de fimo, és una manualitat feta per la meva neboda gran i la guardo amb el tot el carinyo, igual que la nou, pintada per ella amb purpurina.  Resumeix la meva passió pel bosc especialment a la tardor i perquè m'agrada tant la paraula 'wood' en anglès. 

Posar-se un somriure

Hi ha dones que es pinten els llavis cada matí, d'un vermell fort, viu, alegre, poderós, lluminós. Jo em maquillo els ulls i em poso un somriure. El somriure és un dels millors complements que ningú pugui posar-se cada matí. Perquè amb un somriure obres portes, derrotes enemics, suavitzes mals humors, alegres ànimes, reparteixes alegria. I el més important, si somrius per fora, acabes somrient per dins, dient-te que cada dia pot ser un bon dia per somriure. Tot i no sempre tenir ganes, val la pena posar-se un somriure.

Vida en la meva vida

Falta vida en la meva vida

C'est la rentrée!

Properes vacances?

A un dia d'acabar el mes d'agost, començo ja a planificar les properes vacances. Ni un any més quedar-me a la ciutat i molt menys sense sortir ni un sol dia d'ella (excepte a una platja a prop de BCN). Que tingui paciència per estona i per molt, no treu les meves necessitats i l'afartament.

Agost i la llum

Hi ha, en aquests darrers dies d'agost, una llum especial. Es nota especialment al migdia i al vespre. Per a mi, és una de les èpoques de l'any, en que més intensament noto el canvi.

La llum sense deixar de ser brillant, mostra el seu costat més suau.

Dilluns-nit-agost

Un dels petits plaers de l'estiu, asseguda al balcó,  sentint la fresqueta, amb la llum d'unes espelmes que vibren, de riure com faig jo, amb les ocurrències de Sergi Pàmies i el seu especial 'Turisme' a Rac1.
 

Espelmes. Creació pròpia

Beneath the sun

I miss feeling a warm hug and enjoy the silence beneath the sun.

Creació pròpia

Frases per reflexionar 39

The person born with a talent they are meant to use will find their greatest happiness in using it

Johann Wolfgang Von Goethe

Yosemite National Park time-lapse

Homenatge a Yvette

Fa temps que volia deixar per a la posteritat (no sé molt bé on quedarà aquest blog, ni jo mateixa) el meu homenatge a una persona que amb el temps, m'he adonat l'important que va ser per a mi. Com un dia d'aquests hauria fet anys, que millor ocasió, ja que ja no està físicament amb mi, fer-ho avui. Era com la meva àvia, una amiga, la que em va ensenyar tantes i tantes coses, algunes paraules en francès, les llargues converses amb les seves històries sobre la guerra, sobre altres temps, l'afecte cap a un ocellet que li alegrava les tardes, la diversió dels jocs de taula, el plaer del silenci i la lectura, les tardes de veure dibuixets, el pa amb xocolata i tot això que no es pot descriure i que només es resumeix en el fet que si tingués una filleta, portaria el seu nom. El meu refugi, el lloc físic i emocional en què em sentia acceptada, estimada i segura. Gràcies allà on siguis, per tant, per tot.

I'm sensitive case

I'm sensitive case.
M'afecten tota mena de canvis. Sóc sensible als alts i baixos del voltant.
Els que m'envolten no poden saber si d'entrada, això és així o no.
M'agrada sentir-me protegir-me i eixoplugada dintre d'uns limits, en els quals només uns pocs poden accedir.

Recursos per millorar la pronunciació en anglès

Imatge: Serendity.files.wordpress.com

Potser una de les coses que us heu proposat aquest estiu és millorar o aprendre un idioma nou, aprofitant que ens visiten tants guiris o simplement viatjant i deixant-vos portar per qui us pugui entendre. Si hi ha un que sembla que queda sempre com 'assignatura pendent', afortunadament cada vegada menys, és l'anglès. Sempre dic que la millor manera d'aprendre un idioma és viure al país que el parla o tenir un xicot del mateix idioma. Si no teniu aquesta oportunitat i si busqueu l'opció 'gratuïta' (res és gratutito, ja que requereix motivació i disciplina) per internet hi ha molts recursos, així com aplicacions pel vostre mòbil. I per començar, la pronunciació, tan diferent en el cas de l'anglès i que tants somriures i cares d'estupefacció, desperta en els angloparlants ... 

I per a tot allò en què busqueu l'excel·lència, l'única recepta és practicar, practicar i practicar. I en aquest cas,  llançar-se a parlar! 

Algunes pàgines que us recomano:
BBC-Pronunciation tips: Pàgina de la BBC amb videos i exercicis. British accent!
Teaching English:  Pàgina del British Council amb explicacions detallades i exercicis
Busy teacher: Pàgina amb fulles d'exercicis
English Club: Explicació i exercicis
Una mica d'humor...

The King & the Queen

Imatge: Pinterest

La cara oculta de la Lluna

 Per primer cop podem veure la cara no visible de la Lluna, capturada per la NASA el passat 16 de juliol

Endreçar les notetes

Una idea per tenir endreçades  i a la vista, aquelles notetes de coses importants que voleu recordar

Creació pròpia

31 coses per fer els 31 dies d'Agost

Un altre estiu a Barcelona i ja en van uns quants en aquests últims anys, així que de nou idees pels que no tenim plans fora. Originals o no tant, coses diferents per no avorrir-se massa (encara que l'avorriment és bo en la seva justa mesura!). Algunes són per fer a Barcelona, ​​si bé moltes es poden adaptar a qualsevol ciutat. I el millor ... la majoria són gratis !!
Heus aquí 31 suggeriments pels 31 dies d'agost (i sense que hagi de ser en aquest ordre)

1. Dedicar temps per reflexionar sobre tot allò que encara no funciona en la vostra vida, veure com ho podeu solucionar i passar a l'acció. Pista, no us amonïeu si no veieu resultats immediats. Els canvis requereixen temps. 

2. Fer una ruta per diferents barris per descobrir escultures i / o ornaments arquitectònics temàtics, per exemple, totes els relacionats amb animals. Pista, la Casa Amatller amaga simpàtics secrets a la seva escala. 

3. Fer una ruta per carrers de temàtica diversa. Per exemple, carrers de metges il·lustres, filòsofs, etc. Pista, la zona de Sarrià entre Mandri i Anglí.

4. Seure en un banc, una terrassa o qualsevol altre lloc concorregut i observar escenes de vida quotidiana. 

5. Explotar el vostre costat artístic, sigui el que sigui, i aprofiteu ara que teniu temps lliure per deixar sortir tota la vostra creativitat. Ja no hi ha excusa!

 6. Escoltar música clàssica. Escoltar música indie. Escoltar música jazz. Escoltar música de grups emergents que no són comercials. Escoltar música. Escoltar música és beneficiós en tots els sentits. 

7. Fer fotografies d'edificis reflectits en d'altres. Pista, edificis amb finestres de 'mirall' que reflecteixen boniques cases antigues o modernistes.

 8. Anar a diferents llibreries i veure les novetats que tenen. Pista, la llibreria anglesa Come In té una fantàstica secció infantil. 

9. Visitar, d'una vegada, aquell museu de la ciutat que se us resisteix i donar-li una oportunitat. 

10. Agafar el Bus Turístic. Sí, sí, fer de guiri en la vostra pròpia ciutat! 

11. Aneu fins a l'aeroport i veure passar avions. Pista, al Prat, en el camí cap a la platja, hi ha un lloc habilitat per a això. 

12. Dedicar el vostre temps a aquells amics, coneguts o fins i tot desconeguts que sabeu que necessiten una mica de companyia. Pista, aquell avi veí vostre que sabeu que passa moltes hores sol a casa. 

13. Observar el comportament de les formigues, en qualsevol lloc en el qual les trobeu. Quant podem aprendre encara del comportament animal. 

14. Provar aquella especialitat de la casa / vermut / del bar del barri i que mai us ha cridat l'atenció. Mai se sap si es convertirà en el vostre favorit.

15. Donar una volta per les zones ajardinades de la ciutat i observar la varietat de plantes i flors que hi ha. No serà com en els països centre-nord-europeus encara que també es veu bonic. 

16. Cercar algun racó especial de la ciutat i dibuixar-des de diferents perspectives.

17. Fer una foto cada dia a la mateixa escena i veure com va canviant amb el passar dels dies.

18. Llegir algun llibre sobre la història de la ciutat, visitar els indrets que descriu i veure si han canviat molt. 

19. Asseure en un cafè, observar a la resta de clients, els seus gestos, la seva fesomia i escriure hipotètiques històries d'aquestes persones. 

20. Avançar-vos a ajudar amb alguna adreça als guiris de la vostra ciutat, que veieu perduts. Practicareu idiomes i ells quederan encantats per la vostra amabilitat.

21. Anar al cinema a la primera sessió. La sensació de solitud i buit pot ser fins i tot inquietant... 

22. Passejar mirant balcons i fixar-se què guarden les persones en ells, com si d'un traster es tractés. Ja es triga a fer un estudi.

 23. Passejar mirant terrasses dels àtics i fixar-se en la varietat de plantes i arbres que hi ha en ells. Pista, en Jardinets hi ha un bonic jardí que em té enamorada.
 
24. Descobrir aquells locals que tenen un acollidor pati-jardí interior. Alguns són llocs secrets amb molt d'encant.

 25. Recopilar eslògans publicitaris i pensar quin missatge hi ha darrere d'ells. Ui, ui, aquest subconscient... 

26. Llegir més la premsa que no és de la vostra mateixa sintonia. Conèixer l'enemic és vèncer-ho. 

27. Aprofitar per instaurar o modificar algun hàbit. Necessitareu 66 dies, així que al setembre tindreu la meitat de la feina feta. 

28. Fer neteja de tot això que heu acumulat durant el curs. Segurament direu molt  "I això, per què ho guardo?" 

29. Fer en paper, d'una vegada per totes, totes aquelles fotos que hi ha al vostre Smartphone i que no voleu perdre. 

30. Practicar l'escolta activa amb els vostres éssers estimats. Pista, ja sabeu, sense interrompre, sense evadir la ment en el vostre món, sense pensar en la resposta,... 

31. No fer cap dels suggeriments anteriors.

Un mal dia el té qualsevol

Imatge: Pinterest

Avui he tingut un dia dolent, però dolent, dolent, dels que no volgués recordar tot lo autodestructiu que ha passat pel meu cap des que m'he aixecat fins a més o menys les 19:00 en què el meu 'Pepito Grillo' m'ha dit que em deixés de tonteries i me n'anés a la biblioteca a retocar el post de demà. He de puntualitzar que ja he passat molt mala nit i que a les 3 encara estava amb els ulls com a plats. I això que havia de matinar bastant. Res de matinar. A mig matí he agafat el portàtil i m'he arribat al Bopan de Rambla Catalunya. Tot i que el meu humor no estava encara per alegries, m'he quedat amb el que parlaven els dos nois de la taula del costat. Converses de dos intel·lectuals trentanyers, traductor i periodista, amb els quals no m'hagués importat xerrar. Les seves converses, no he pogut evitar parar l'orella, m'han servit per relativitzar una mica el meu malestar. He acabat algunes lectures pendents i revisat el post. Al migdia, l'autodestrucció cognitiva ha arribat als seus nivells màxims. Conversa amb un amic per whatsapp, que una mica m'ha ajudat, amb la promesa de prendre un cafè demà. No oblideu que el fet que ens escoltin és mitja cura (o sencera). A tot això, cancel·lo la classe d'avui, tot i haver tret material de la biblioteca i pensat ja les activitats. L'espanyol per a estrangers també requereix preparació. Quan ja estava a punt de caure en l'abisme de tristesa pre-vacances-a-barcelona-i-sola, em truca una amiga per propossar-me que li doni classes d'anglès, a nivell conversa. I així, entre una cosa i una altra, aquesta cosa que mai em deixa caure fins al fons- ni mai m'ha deixat- m'ha fet agafar les coses i passar la resta de la tarda acabant de llegir i revisar el que he escrit aquests dies.

En sortir plovia i no portava paraigües. M'he dit, mentre gaudia de la pluja, i ara que entra frequet i la olor de la terra mujada per la finestra, mentre escolto 'No hi som per festes' que un mal dia el pot tenir qualsevol.

Viatjar amb Instagram

Fa un parell d'anys i empesa per la meva neboda gran, em vaig obrir un compte d'Instagram. Era tan poc amiga a penjar fotos, sempre intentant mantenir la meva vida privada reservada, que no podia imaginar com hi havia persones que penjaven la seva vida, obra i miracles, amb aquesta alegria i despreocupació. Amb el temps i a base de trobar fotos de gairebé qualsevol situació personal imaginable, m'he acostumat a això. Segueixo -això sí i no crec que canviï- sense posar fotos en què se'm vegi ni a ningú dels meus. Deixant de banda el tema que sigui una aplicació que pot usar-se per inflar l'ego amb els 'Likes' o mostrar la millor versió de la millor de les situacions (moments fugaços de felicitat que es volen immortalitzar i compartir) l'he trobat utilitat per a 'viatjar'. Així, des del sofà de casa i mentre no ho faci físicament, es poden buscar paratges d'allò més llunyans, bonics, curiosos. De qualsevol part del món i des de qualsevol perspectiva, m'agrada buscar i amb l'ajuda de les etiquetes, es fa molt més fàcil. I el millor és que cada un deixa reflectit de quina manera aquest lloc  l'ha fet sentir, com ho ha viscut.

The way you make me feel

Si hi ha quelcom que trobo a faltar del fet de, encara no compartir la meva vida amb aquella persona especial (que mai no pot ser qualsevol, doncs qualsevol mai podrà ser el meu / un company de vida), és no sentir com ens fa sentir algú que sap com fer-nos sentir. I al seu torn, fer sentir.

Cecil - the lion is still the King

Doctor, què em passa?

Imatge: Pinterest

Crec que la meva metgessa ha quedat sorpresa de la bateria de preguntes que l'he fet respecte a la dolència dels meus peuets, que al final i arran dels resultats de les proves, no és res greu. Fins al punt que, tant ella com la metgessa de rehabilitació m'han dit, "Quines preguntes em fas?!" Què volen? Sóc una persona que necessita saber. I vull saber què em passa.

Feu d'Artifice 14 Juillet - Tour Eiffel

Petit accident estiuenc

Guant de gel, Barceloneta. Imatge: Creació pròpia

Ahir vaig experimentar el que podria ser la Llei de Murphy de les vacances (si existeix). Vaig baixar un moment a la platja, per passejar vora el mar, sentir els beneficis de l'aigua de mar i relaxar-me. Tot anava bé, el mar tenia un color molt maco- cosa estranya a la Barceloneta- l'aire era agradable i el contacte del mar a les meves extremitats inferiors, era la millor de les medicines. En arribar a la part de l'hotel Vela vaig seure en una roca per relaxar-me mentre contemplava el mar, sentia les onades a les cames i deixava que em mullés una mica. Quan em dirigia cap al punt de partida, sempre caminant vora el mar, de sobte vaig sentir una cosa pesada que em golpejava el nas. En questions de segons ens van barrejar al meu cap les següents idees: nas o alguna dent trencada, sang sortint d'alguna des les anteriors parts del meu rostre, muntar un espectacle de dolor. El meu instint va ser tocar-me el nas i les dents per comprovar si hi havia sang i mullar-m'ho mentre sentia com un dels nanos que jugaven a palas, li deia a l'altre "L'has fet mal!" (Vull creure que els seus pares estaven distrets) Sentia una barreja de dolor, ganes de plorar i un sentiment de què passa aqui que ni tan sols s'apropen a veure les conseqüencies de jugar a pales amb una pilota tan dura. Així que, vaig seguir caminant fins que no vaig poder més i vaig seure per plorar, mentre notava que el nas em feia cada vegada més mal. Vaig arribar-me fins la Creu Roja perquè em donés gel, en aquest simpàtic format (veure foto). Per sort no ha estat res, encara tinc adolorida la columela, tot i que vaig tenir sort de que no em trenquès cap dent ni el nas. I si voleu la versió Premium d'aquesta història estiuenca, cliceu aquí. Gran Ben Stiller!

Música en viu a Barcelona al juliol

Us deixo tot un seguit d'espais on es toca música en viu.
Com va dir F. Nietzsche, "Sense música, la vida seria un error"

Els vespres dels Juliols UB

Concerts Palau Robert

MACBA a l'estiu

Cruïlla

Juliols Joves Ateneu Barcelonès

Música als Parcs

Moments de felicitat 3

Adonar-se que els nens ens ensenyen que no necessiten necessitem gaire per gaudir de 'moments de felicitat'. Com aquest matí les meves nebodes, jugant a pistoles d'aigua al parc.

Parc Santa Amèlia i guerra d'aigua

Visca els nuvis!

Aquest video està dedicat a una parelleta que avui dia 27 de juny es donarà el "Sí, vull" o com diuen per allà, 'tie the knot' en la maravellosa illa de Bermuda. I si he escollit aquesta cancó- i especialment pel video- és perquè van superar la distància, durant un any, fins el dia d'avui, set anys després i una nena de lo més dolça, volent celebrar el que és una bonica història d'amor.

Viure sense Facebook

Ara que acabem d'estrenar l'estiuet, molts voldreu compartir fotos, experièncias, emocions del que donaren de si les vacances, fer safareig una mica on (i amb qui) està aquesta o aquest altre i buscar el desitjat Like (que pot pujar o baixar el teu ego en qüestió de segons). Per no parlar de l'estat. I per això, la xarxa social per excel·lència, Facebook, permet connectar a amics (tot s'ha de dir que Facebook ha sobrevalorat la concepció 'd'amic') des de punts llunyans.
Y malgrat és una noticia de fa uns cinc anys, us deixo aquest mapa que no deixa de ser curiòs.

(Per cert, no tinc Facebook)

Facebook Friends connection. Imatge: Paul Butler

Solstici d'estiu 2015

Imatge: Kidspressmagazine.com

Imatge: Theasiasun.com

Les meves (imprescindibles) llibretetes

Un complement, encara diria més, accesori imprescindible per anotar pensaments, neures, idees, possibles posts, anotacions vàries, articles, algun que altre dibuixet en miniatura i /o esquema. O simplificant, plasmar el que em passa pel cap en qualsevol lloc i a qualsevol hora.

Collage de les meves libretetes. (Imatge:Fet by myself)

 

 

Tornar a sortir

Després d'estar un mes sense poder sortir a córrer, fa un parell de setmanes que he tornat a una de les activitats que major benestar em reporten. Tot i que el dolor (molèstia, més aviat) a la planta dels peus segueix, fins que el metge no em digui aquesta setmana, què passa i què cal fer, no puc evitar sortir, ni que sigui dues vegades a la setmana. Això sí, estic substituint la intensitat, que he hagut de disminuir, per nous paratges. I aprofitant el bon temps i que la primavera i gairebé arribada de l'estiu, ens regala dies interminables de llum que fa aflorar els racons més bonics, m'arribo fins a Sarrià i d'aquí, a Pedralbes. No sé si seré jo que estic més perceptiva o realment les flors que hi ha als parterres, són d'una varietat en colorit i forma, que obliga a aturar-se i contemplar-les. Quan passo per Sarrià, en concret aquest matí i el divendres vespre, em fascinen les estampes, que en un exercici d'imaginació, bé podrien ser d'èpoques passades, en blanc i negre i tot. Les famílies que surten de l'església de St. Vicenç després d'una confirmació, les terrassetes plenes, els nens amb els seus patinets i els que segueixen comprant, i que sigui per molt temps, a la Pastisseria Foix. Les paradetes de productes artesanals i d'algunes andròmines (no arriben a antigüitats), que em recorden això que em dic des de fa temps: Ja ho has tingut i per tant viscut. Els sarrianencs de tota la vida, que es troben en el punt de reunió social, la missa i s'estén a la placeta. Vida al cap i a la fi.
Segueixo fins a Pedralbes, i a falta d'una sortida fora de Barcelona amb la qual respirar aire de muntanya o platja, m'entretinc entre les seves pedres, l'olor de l'herba mullada de les finques colindants i la pau que es respira pels seus voltants. Sento les veus d'un cor i encara que sóc conscient que la meva vestimenta de 'runner' no és la més adequada per entrar en una església, no puc evitar sentir la crida de tal regal pels sentits. La composició entre la petita capella, els vitralls acolorits, l'encens i les veus del cor que canta avui, són més que una recompensa per a una caminada de tal abast. Un descans necessari per a l'ànima.

Frases per reflexionar 38

Barceloneta. Creació propia

'El mar és una bellesa i Déu ens ho ha donat per consolar la nostra ànima'

Giuseppe Moscati (Doctor i científic)

9 + 6 = 15

Tot i ser 'de Lletres' (?) sempre m'ha agradat això de jugar amb les xifres, fixar-me en les xifres curioses o fer jocs (aquest no gaire el·laborat, és cert). I la Ciència. Si teniu un bon blog de curiositats de Ciència o en sabeu d'algún, el podeu deixar a 'Comentaris'.

La Filosofia pot curar l'ànima?

Pati CCCB (Creació pròpia)

Començo aquest nou mes de juny, parlant d'un tema que potser serà recurrent a partir d'ara. De fet, crec que en alguna ocasió ja he escrit sobre la necessitat que tinc de buscar respostes en la Filosofia. És una necessitat que m'ha acompanyat tota la vida, tot i que, a mida que han passat els anys, s'ha fet més forta. No deixaré aquí, que ja ho fet prou, els neguits constants i recurrents, que m'acompanyen i no em deixen gaudir com voldria. Quan el passat és una llosa i el futur és plé d'incertesa, l'únic moment és el present. Tot i que fa uns anys que estic treballant en aquests temes, hi ha èpoques en que em costa més mantenir la idea de 'viure el present' (l'únic moment real). Així que, mantenint-me en la línia de cercar respostes fora que em serveixin per madurar les pròpies i a falta d'una figura que em pugui acompanyar a la vida, vaig trobar aquest seminari de 'Filosofia per curar l'ànima' que ha donat al CCCB, el filòsof Josep Maria Esquirol. Us diré que, com moltes coses a la vida, no ha arribat per casualitat. Ben al contrari, arriba en el moment just. És precissament, el que buscava des de feia temps, des que vaig descobrir que l'arrel del meus contants neguits, estava precissament en 'això'. I 'això' potser em porta tota la vida, la resta de la meva vida, guarir-ho. I agafant les idees, amb les quals no hi puc estar més d'acord (fins el punt que semblava que pensava/parlava jo) en la forma senzilles i en el fons d'una profunditat, d'aquella que toca l'ànima, per tal que aquesta es digui a si mateixa: Tots tenim necessitat de contacte, és el contacte el que ens cura i ningú s'aguanta dret sol. Les persones compartim la solitut, uns depenem dels l'altres i la comunitat fa de puntal per aguantar-se. És l'escolta autèntica, la que és terapèutica (moltes vegades més que aplicar una o altra teoria). La paraula pot tenir un efecte curatiu. La Filosofia existeix perquè hi ha intemperie, estem descoberts i a la intemperie ens sentim desvalguts. Hi ha aquesta necessitat d'ampar, de sentir-se aixoplugat. La conversió, entesa com a mirada cap a una altra banda, és el que cura i es necesita concentració i atenció. No ens salven les cuirasses, ens salven els altres, la companyia. La Medicina i la Filosofia, són maneres de curar i curar-nos. El que cura és el que toca la vida mateixa.
La Filosofía per curar l'ànima és l'únic camí.

Maig té la millor temperatura

Jardins Museu Marítim (Creació pròpia)

La temperatura ideal és la del mes de maig. Un perfecte equilibri entre deixar enrere el fresquet dels darrers dies d'hivern i la intensa calor d'estiu. Un temps perfecte per gaudir de la suavitat del sol, que acarona sense cremar, il·lumina sense enlluernar massa i escalfa el suficient per sentir-se protegit.

Dissabte de repòs

Creació pròpia (embenat inclòs)

Ahir era 15-5-15 i donat que m'agraden les dates rodones o curioses, volia escriure quelcom. Igualment, porto uns dies que tinc en ment un post sobre Maig, ja que és en aquest primaveral mes on gaudim, a Barcelona, de la millor temperatura. I malgrat tenir aquests dos posts endarrerits, avui em veig obligada a escriure aquest. Aquesta tarda volia acompanyar a una amiga amb els seus fills, a la Fira dels Playmobil (clicks) al Poble Espanyol i res de res. A vegades, ens veiem obligats a canviar de plans. Heus aquí que el meu didet petit, que va patir una fisura fa tres anys, aquest matí s'ha descol·locat i em veig obligada, malgrat el meu neguit d'estar-m'hi a casa, sola, a fer repòs (fixeu-vos en l'embenat casolà, amb gel de la foto). Sort de les reposicions de RAC1, d'Internet i gaudir d'un balcó amb tota la llum i l'aire exterior que tant necessito.

Cinc coses que he après en cinc anys

Que l'aroma de les flors que hi ha en l'ambient quan s'està enamorada, perdura per sempre en la nostra memòria olfactiva.
Que quan trobes a una persona amb la que sents que comparteixes el mateix univers, vols que sigui el teu company de viatge.
Que tots ho fem el millor que sabem, d'acord amb la nostra vida.
Que perdonar i passar pàgina és l'únic camí per avançar.
Que en qüestions d'amor, no hi ha un full de ruta que ens digui com ens anirà, només la vida mateixa ens ho pot mostrar.

Star Wars Day by LEGO

La Cursa de RAC1

Malgrat l'entrenament que havia fet, les meves bambes (Asics) noves, la il·lusió amb la que vaig anar a buscar el dorsal, samarreta i demès i les ganes que tenia de compartir aquesta aficció amb els oients de RAC1, per celebrar els 15 anys de l'emissora, finalment el repòs que encara em demana el peu, m'ha obligat a quedar-me en casa. Gaudint, això si, d'altre manera, amb la retransmissió, divertidíssima per cert, de Raul Llimós, narrant minut a minut el que passava, anècdotes, els membres de RAC1, etc. I si us l'heu perdut, la podeu tornar a escoltar en el podcast aquí, així com seguir els documents gràfics a les xarxes socials.

Estar en 'modo casolà'

Aquest dissabte estic en 'modo casolà', això vol dir, tot el dia tancada a casa (excepte un moment, aquest matí, que he sortit per fer un encàrrec i un parell d'horetes a la biblioteca). Tot i que em costa lo meu això d'haver de fer repòs, he aprofitat per posar-me al dia de mails, videos que volia veure, articles per llegir, buscant activitats per la setmana vinent, etc. Distraient-me amb els podcats de RAC1 (humor per paliar el dolor) i algun que altre whatsapp. Ara, el que em fastidia és tenir a punt, fisica i mentalment, la cursa de RAC1 per demà i que una molèstia en el meu peu esquerra, no em deixarà unir-me a tal deportivofestiu esdeveniment. Tot va começar el dia de Sant Jordi, que després d'haver donat una volta amb una amiga anglesa, que es meravella de l'ambient d'aquest dia, vaig caminar des del centre fins el Palau Robert, fent via per Rambla Catalunya. Ja començava a notar dolor, fins que es va fer tan insuportable, que anava coixa. Així que, donat que ja portava dies arrossegant certes molèsties i malgrat lo divertit de veure els de Versió RAC1 en directe, em vaig arribar fins el podòleg. Diagnòstic ràpid, em fa les plantilles i em diu que a partir d'ara haig de baixar el ritme de caminates i de sortir a còrrer, justament la meva vàlvula d'escapament. Una espina per acabar el dia de Sant Jordi..i això que no vaig tenir cap rosa!*

* excepte la del meu nebot, mare i les virtuals del whatsapp

Armenian Genocide Remembrance Day 2015

Un dia com avui fa 100 anys, va començar el que va ser el primer genocidi de la història del segle XX, contra el poble armeni, per part del Govern otomà, provocant l'èxode cap a Siria. En solidaritat amb els meus estimats amics armenis, perque no quedi en l'oblit i perquè mai més es dóni un fet tan terrible, penjo aquest video de Guy Manoukian, un músic libanes-armeni. ADVERTIMENT: Aquest video conté imatges que poden ferir la sensibilitat.

Imatges Sant Jordi 2015

Collage Barcelona i Sant Jordi

8 Anys de bloc

8 Anys, 8 anys de Bloc. Qui m'havia de dir quan el vaig obrir, que 8 anys després encara el tindria en actiu? ( tan actiu con jo mateixa)

Com us vau conèixer?

Qui no ha preguntat això alguna vegada a una parella? O potser us ho han preguntat a vosaltres. Sigui com sigui, està demostrat que la majoria de les parelles, es coneixen a través d'amics en comú. És així. O en entorns coneguts: feina, classes, activitats, amics de la família, grups de pares. 
Precissament aquesta setmana m'arribava la invitació al casament d'uns amics, que conec des de fa 6 anys i que em van presentar, entre d'altres, a una persona que va ser segueix sent (almenys per a mi) molt especial. Doncs bé, a la web de les seves noces, en l'apartat sobre la seva història, expliquen que es van conèixer a través d'un amic en comú. I fins avui! Així, el dia que menys t'ho esperes, coneixes qui serà el teu company de vida.