El proper divendres és lluna plena i tot i que l'he hagut de buscar per confirmar-ho, alguna cosa em deia que havia de ser un dia d'aquests, pel meu estat d'ànim. Malgrat que aquest es pugui veure "alterat" per diversos motius, com m'afecta la lluna plena ja ho vaig comentar en un post de gener. I no és que jo sigui la dona-llop, encara que el meu nom pugui portar a confusió. No. Simplement, és així. Recordo que de petits, els meus germans i jo, pujàvem al terrat, per veure els estels i la lluna. Era tota una aventura, ens sentiem petits exploradors!. Els meus pares van voler que apreciéssim aquests petits detalls de la Natura, també a la ciutat. Ara, encara m'agrada contemplar la lluna i els estels, des del balcó o des del llit (aprofitant que ara dormo al terra, m'agrada més, i hi ha millor perspectiva) i he traslladat la meva passió als nebots.Fins a tal punt que l'altra dia, li vaig preguntar a la meva neboda de gairebé 4 anys, on era la lluna, perque no es veia, i em va respondra molt seriosa "Se li han acabat les piles". Hauré d'insistir una mica en les meves classes de Natura ... dimecres, 16 de juliol del 2008
Luna, lunae
El proper divendres és lluna plena i tot i que l'he hagut de buscar per confirmar-ho, alguna cosa em deia que havia de ser un dia d'aquests, pel meu estat d'ànim. Malgrat que aquest es pugui veure "alterat" per diversos motius, com m'afecta la lluna plena ja ho vaig comentar en un post de gener. I no és que jo sigui la dona-llop, encara que el meu nom pugui portar a confusió. No. Simplement, és així. Recordo que de petits, els meus germans i jo, pujàvem al terrat, per veure els estels i la lluna. Era tota una aventura, ens sentiem petits exploradors!. Els meus pares van voler que apreciéssim aquests petits detalls de la Natura, també a la ciutat. Ara, encara m'agrada contemplar la lluna i els estels, des del balcó o des del llit (aprofitant que ara dormo al terra, m'agrada més, i hi ha millor perspectiva) i he traslladat la meva passió als nebots.Fins a tal punt que l'altra dia, li vaig preguntar a la meva neboda de gairebé 4 anys, on era la lluna, perque no es veia, i em va respondra molt seriosa "Se li han acabat les piles". Hauré d'insistir una mica en les meves classes de Natura ... 
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
No crec en l'horòscop, però a alguns signes els afecta molt la lluna. Especialment als Cranc, com jo, i per això entenc perfectament aquestes fases aparentment inexplicables.
ResponEliminaTot i que no estic regit per la lluna, sinó que els meus periodes "lunàtics" són molt més imprevisibles. Tanmateix, estar a la lluna és un privilegi del nostre món interior, que ens dona passaport i viatge gratis al nostre món interior (recorda el "Petit Príncep" de Saint-Exupery).
M'agradaria ajudar-te d'alguna manera, però això és cosubstancial a la persona. Però t'ho dic, perquè així ho sento. Tocant de peus a... la lluna :-)
Una abraçada.
PD: la foto em recorda a "Teen Wolf" de Michael J. Fox, tot just abans de...
El món interior és, sens dubte, el millor món "possible".
ResponEliminaGràcies per l'ajuda.
Salutacions!