diumenge, 14 de juny de 2015

Tornar a sortir

Després d'estar un mes sense poder sortir a córrer, fa un parell de setmanes que he tornat a una de les activitats que major benestar em reporten. Tot i que el dolor (molèstia, més aviat) a la planta dels peus segueix, fins que el metge no em digui aquesta setmana, què passa i què cal fer, no puc evitar sortir, ni que sigui dues vegades a la setmana. Això sí, estic substituint la intensitat, que he hagut de disminuir, per nous paratges. I aprofitant el bon temps i que la primavera i gairebé arribada de l'estiu, ens regala dies interminables de llum que fa aflorar els racons més bonics, m'arribo fins a Sarrià i d'aquí, a Pedralbes. No sé si seré jo que estic més perceptiva o realment les flors que hi ha als parterres, són d'una varietat en colorit i forma, que obliga a aturar-se i contemplar-les. Quan passo per Sarrià, en concret aquest matí i el divendres vespre, em fascinen les estampes, que en un exercici d'imaginació, bé podrien ser d'èpoques passades, en blanc i negre i tot. Les famílies que surten de l'església de St. Vicenç després d'una confirmació, les terrassetes plenes, els nens amb els seus patinets i els que segueixen comprant, i que sigui per molt temps, a la Pastisseria Foix. Les paradetes de productes artesanals i d'algunes andròmines (no arriben a antigüitats), que em recorden això que em dic des de fa temps: Ja ho has tingut i per tant viscut. Els sarrianencs de tota la vida, que es troben en el punt de reunió social, la missa i s'estén a la placeta. Vida al cap i a la fi.
Segueixo fins a Pedralbes, i a falta d'una sortida fora de Barcelona amb la qual respirar aire de muntanya o platja, m'entretinc entre les seves pedres, l'olor de l'herba mullada de les finques colindants i la pau que es respira pels seus voltants. Sento les veus d'un cor i encara que sóc conscient que la meva vestimenta de 'runner' no és la més adequada per entrar en una església, no puc evitar sentir la crida de tal regal pels sentits. La composició entre la petita capella, els vitralls acolorits, l'encens i les veus del cor que canta avui, són més que una recompensa per a una caminada de tal abast. Un descans necessari per a l'ànima.

2 comentaris:

  1. Jo ahir vaig estar llegint en la posta de sol a la terrassa de la casa de poble que tinc, després de caminar. Quina pau!

    ResponElimina
  2. No hi ha color, i mai dillor dit, respecte a la ciutat. Quin gran plaer!

    ResponElimina

Gràcies pel teu comentari!