dilluns, 1 de juny de 2015

La Filosofia pot curar l'ànima?

Pati CCCB (Creació pròpia)
Començo aquest nou mes de juny, parlant d'un tema que potser serà recurrent a partir d'ara. De fet, crec que en alguna ocasió ja he escrit sobre la necessitat que tinc de buscar respostes en la Filosofia. És una necessitat que m'ha acompanyat tota la vida, tot i que, a mida que han passat els anys, s'ha fet més forta. No deixaré aquí, que ja ho fet prou, els neguits constants i recurrents, que m'acompanyen i no em deixen gaudir com voldria. Quan el passat és una llosa i el futur és plé d'incertesa, l'únic moment és el present. Tot i que fa uns anys que estic treballant en aquests temes, hi ha èpoques en que em costa més mantenir la idea de 'viure el present' (l'únic moment real). Així que, mantenint-me en la línia de cercar respostes fora que em serveixin per madurar les pròpies i a falta d'una figura que em pugui acompanyar a la vida, vaig trobar aquest seminari de 'Filosofia per curar l'ànima' que ha donat al CCCB, el filòsof Josep Maria Esquirol. Us diré que, com moltes coses a la vida, no ha arribat per casualitat. Ben al contrari, arriba en el moment just. És precissament, el que buscava des de feia temps, des que vaig descobrir que l'arrel del meus contants neguits, estava precissament en 'això'. I 'això' potser em porta tota la vida, la resta de la meva vida, guarir-ho. I agafant les idees, amb les quals no hi puc estar més d'acord (fins el punt que semblava que pensava/parlava jo) en la forma senzilles i en el fons d'una profunditat, d'aquella que toca l'ànima, per tal que aquesta es digui a si mateixa: Tots tenim necessitat de contacte, és el contacte el que ens cura i ningú s'aguanta dret sol. Les persones compartim la solitut, uns depenem dels l'altres i la comunitat fa de puntal per aguantar-se. És l'escolta autèntica, la que és terapèutica (moltes vegades més que aplicar una o altra teoria). La paraula pot tenir un efecte curatiu. La Filosofia existeix perquè hi ha intemperie, estem descoberts i a la intemperie ens sentim desvalguts. Hi ha aquesta necessitat d'ampar, de sentir-se aixoplugat. La conversió, entesa com a mirada cap a una altra banda, és el que cura i es necesita concentració i atenció. No ens salven les cuirasses, ens salven els altres, la companyia. La Medicina i la Filosofia, són maneres de curar i curar-nos. El que cura és el que toca la vida mateixa.
La Filosofía per curar l'ànima és l'únic camí.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies pel teu comentari!