dilluns, 7 de desembre de 2015

Mantenir l'alegria

Avui m'he adonat que l'artrosi del dit del peu ha evolucionat més ràpid del que jo esperava des que me la van detectar, a l'abril. M'he quedat la resta de la tarda capficada i fins i tot de mal humor. Només de pensar que pugui perdre la movilitat, se'm cau el món a sobre...No obstant, quan he anat a fer classe d'espanyol, ho he fet, com sempre, amb el meu somriure i aportant el millor de mi mateixa. Quan el meu alumne, de set anys, m'ha donat la felicitació de Nadal feta per ell i un regalet, que era un mini bagul de joguina amb petits tresors seus, m'he dit que són aquestes petites coses les que de debó ens dónen vida. En sortir, he anat a comprar-li un regalet, ja que aquesta setman anirem a sopar, amb els seus pares, per celebrar el Nadal abans de que marxin a Estats Units. Després de sopar, m'ha trucat una amiga de Xerès i hem estat gairebé una horeta xerrant. Avui de coses molt banals, al contrari del que acostumen a fer, sempre de temes més transcendentals. Aquesta amiga, mestra i amb la gràcia que ténen els andalusos a l'hora de parlar, m'ha dit que avui em notava molt alegre. 'Si sabéssis!' he pensat, perquè no vull tornar a parlar del tema amb els meus fins que no torni al metge. I axí, no sé com m'ho faig per mantenir aquest esperit alegre. L'inconvenient és que pensin que sempre estic bé. 

2 comentaris:

  1. Que no sigui res, o que se't pugui curar. No són bromes, no poder caminar. Sort que t'ho prens de la millor manera possible.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Helena! És important no perdre l'alegria, tant com buscar solucions si n'hi han.

      Elimina

Gràcies pel teu comentari!