Potser a alguns en llegir aquesta paraula, us ve a la ment la Imma Mayol i les seves declaracions dient que es considerava “antisistema”. Això si, amb un dúplex a Gràcia, un apartament a Port de la Selva i amb cotxe oficial ( la bici només pels caps de setmana o per la foto). Progre sí, però pija també. Amb tot això, fa uns mesos, escoltava per la ràdio, en un programa matinal, una secció dedicada a disseccionar la vida dels pijoprogres en els seus diferents àmbits. L’emissora no la recordo, però si trobo els talls, us ben asseguro que els penjo, perquè no us ho podeu perdre.Un dels que recordo, anava de com vestien els pijoprogres als seus nens i nenes. Primer de tot, la roba, havia de semblar molt i molt “tirada”, però a l’hora de disseny, això si. Si Antonio Miró fes roba per a nens, seria un bon candidat a que els pares pijoprogres, acabessin comprant allà per a vestir les criatures. La qüestió era que els nens, no havia de semblar que anessin molt mudats, però això si, potser amb lo que costava la samarreta que portaven, es podrien haver comprat quatre a qualsevol altre botiga. Altre tema era el cotxet, importantíssim!. De Bugaboo, comprat a Vinçon és clar, cap avall, res de res. Havia de ser mega fashion, sí, però a la vegada tenir aquell aire , ja m’enteneu.
El tall de cabell, també, a joc amb els dels pares i no en qualsevol perruqueria. Havia de ser “de disseny”, aquelles on si no fos perquè veus els assecadors penjats al costat dels miralls, creus que entres en un bar.
Pel barri de Gràcia, que sempre s’ha considerat antisistema i molt “alternatiu”, han proliferat tot un seguit de botigues, de roba majoritàriament, que responen a aquest perfil del pijoprogre, i amb uns preus!!, que podeu riure d’altres barris que no s’amaguen de lo pijos que són. Fa uns mesos, van obrir una botiga de roba i joguines per a nens i bé, tot és molt modern i tal, però escolteu, que la roba als nens, els hi dura molt poquet. Millor fer una inversió en bens de més llarga durada, no trobeu?.
El tall de cabell, també, a joc amb els dels pares i no en qualsevol perruqueria. Havia de ser “de disseny”, aquelles on si no fos perquè veus els assecadors penjats al costat dels miralls, creus que entres en un bar.
Pel barri de Gràcia, que sempre s’ha considerat antisistema i molt “alternatiu”, han proliferat tot un seguit de botigues, de roba majoritàriament, que responen a aquest perfil del pijoprogre, i amb uns preus!!, que podeu riure d’altres barris que no s’amaguen de lo pijos que són. Fa uns mesos, van obrir una botiga de roba i joguines per a nens i bé, tot és molt modern i tal, però escolteu, que la roba als nens, els hi dura molt poquet. Millor fer una inversió en bens de més llarga durada, no trobeu?.
Hui en dia queda molt poca gent que siga coherent amb els seus propis pensaments.
ResponEliminaJo estic cansat d'eixir a pendre unes copes i vore gent de l'anomenada antisistema, punkis o hippies, que visten amb quatre draps, d'una manera desarreglada per intentar aparentar algo que no són, i que després tenen la tarjeta bancaria dels pares a la seua disposició. Tenen més diners que pesen!!
Però bé, és molt complicat viure d'esquena a la societat.
Això si, queda gent coherent amb el que pensa i amb el que fa, gent amb principis.
Seré jo?
Salut.
Si que hi queda gent. De totes formes, no es pot ser coherent en tot al 100%. L'home és un ésser contradictori. Dic jo.
ResponEliminaJo pense que si que es pot ser.
ResponEliminaAixò si, has d'anar-te'n a viure amb qualsevol de les poques tribus indigenes que queden i que viuen absolutament d'esquena a la societat.
Sinó, és un tant complicat.
Recorde com un professor d'Art de COU, ens contava les seues aventures durant sis mesos vivint amb una tribu al Brasil i jugant a futbol en la platja.
Però este personatge, vivia un tant de cara a la societat.
La veritat que és complicat açò.
Salut.