Jornada extensiva

Ara que ja ha arribat el bon temps i amb ell, la caloreta de l’estiu, moltes empreses fan jornada intensiva, normalment de 8 a 3. Les raons són la forta calor que fa durant els mesos d’estiu, que deixa mig estabornit i tenir més temps per a la conciliació de la vida laboral i familiar. Pel tema de la calor, em sembla perfecte, tot i que no tots tenen la sort de poder acollir-se a aquest horari. D’altra banda, el poder disposar de més temps per a dedicar-ho a un mateix o als altres, en especial a la família, també és un encert. No obstant, aquesta pretesa jornada intensiva, es converteix moltes vegades en una “jornada extensiva”. Escombrant una mica cap a casa, posaré l’exemple d’una dona: treballa de 8 a 3; dina a casa i pot ser que tingui temps per a anar al gimnàs abans de recollir als nens del col·legi; els porta al parc, van a casa i deures, dutxes, sopar i un conte abans d’anar a dormir; si te sort, i espero que així sigui, l’home a arribat a temps per a fer conjuntament tot això (què somio molt? Ja ho sé.). Si no és així, la seva pretesa jornada intensiva s’ha convertit en un aliat més de la esclavitut de la dona-treballadora-mare. Sense gaire temps per a ella mateixa i tenint cura de la família perquè encara estem en una cultura en la que el pes majoritari recau en la dona. Tot i això, els de la meva generació, ja estant canviant, gràcies a Déu, aquest model familiar amb tot el que això comporta i les tasques, tant en la cura dels nens, com el de la casa, és comparteix més. Com ha de ser, vaja.
Jo mateixa, fa uns anys, tenia jornada intensiva durant tot l’any, que aviat es va convertir en extensiva. Treballava, anava a la facultat fins a les 10 i encara hi havia dies que tenia classes d’anglès pel mig. En arribar a casa, encara havia de connectar-me a internet per a cursar una assignatura que feia per a treure’m crèdits de Lliure Elecció. I classes de pintura, perquè volia fer un hobby “fora de casa”. I això sí, mantenir una adequada vida social i temps per a estudiar i per a una mateixa. Bé, no em podia queixar. Feia el que volia i disposava de tot el temps per a fer-ho.