Sant Joan

Felicitats a tots els Joan i Joana!. Espero que passeu un molt bon dia. Què, com ha anat la revetlla?. Segur que molt bé, plena d’alegria, coca, cava, petards, focs, llum i molta disbauxa. Aquesta és la festa popular que més m’agrada. L’associo molt, recordant la meva infantesa, amb l’arribada de les vacances, el bon rotllo de l’estiu, la platja, la muntanya, els campaments, els viatges, etc. I després la celebració en sí, on l’única cosa que m’atreia dels focs d’artifici (els petards, massa petards, mai m’han agradat. Ara, l’olor a pólvora m’encanta!) eren les bengales, ja que les podies manipular fàcilment i em donava la sensació de que, posant-les en contrast amb el cel ben fosc, il·luminava l’univers jo soleta. Ja veieu, la ment infantil, que pot de coses, a vegades.Tot i que la celebració no té un origen molt clar, en moltes parts del món se celebra el solstici d’estiu, l’arribada d’una estació amb més llum solar, com un gran esdeveniment. Per exemple, a Stonehenge es va celebrar el passat dia 21, dia oficial de l’arribada de l’estiu, amb tot un ritus en aquest conjunt megalític. A casa nostra, hi ha tot un seguit de festes i moltes remeten a aquest simbolisme de llum, vida, purificació (nova vida) que és el foc; fer fogueres per a cremar els trastos vells (molts potser heu cremat els apunts...) i tot allò que volem deixar endarrera, banyar-se a la platja per a purificar-se i començar una nova vida (bé, simbòlicament. No crec que ningú surti del mar essent un peix o quelcom així).
I després esta el tema de on celebrar la festa i que el divendres a la feina, si no vaig sentir mil cops allò de “Què fas per Sant Joan?”, no ho vaig sentir cap. Jo he tingut festes de tots colors; festes a casa, macrofestes (no les recomano. Era, però, més jove), festes particulars amb piscina (genial banyar-se a les 4 de la matinada), festes estudiant (sempre agafa enmig dels exàmens), festes en terrasses de col·legues, com la d’aquest any. Aquestes, en petit comitee, són les millors. Se’n va ocórrer que, ja que celebràvem l’entrada de l’estiu, que per a mi és sol, llum, aigua de mar, anéssim vestits de blanc, “rotllo Ibiza”. I és que els éssers humans necessitem d’aquests rituals, i tenir moments de disbauxa. Si no, la vida seria molt avorrida, rutinària i amb un sentit molt pobre.