Lletra de postal i grafologia

L’altre dia comentava amb un company de feina, que la meva lletra, per segons qui, és complicada d’entendre i que fins i tot, si passa un cert temps i ho torno a llegir, a vegades no l’entenc ni jo mateixa (però en general, sempre m’entenc). El cas és que no em sortia dir-li que quan escric una nota o qualsevol altre cosa que sigui susceptible d’entendre per una altre, ho faig amb lletra de pal. I li vaig dir "lletra de postal". I el tio, és clar, es va quedar flipat. “Lletra de postal?”. I jo continuava amb lo meu, “Sí, lletra que s’entengui”. O sigui, el tipus de lletra que es fa al cole quan es comença a aprendre la lectoescriptura, la “lletra de pal”. Jo, que encara sóc de la vella escola, de les que encara envien postals quan viatja i que també l’encanta rebre-les, he escrit centenars de cartes. I també he rebut, centenars de cartes i postals.I tot i que considero que el correu electrònic, ha estat un progrés molt gran en el pla personal i en la feina, encara tinc aquesta imatge, romàntica, d’agafar paper, escriure una estona, pensant que vols dir (i sense l’opció de modificar polidament com l’ordinador), signar-la i ficar-la a un sobre. I després el segell i a la bústia, que per si no ho sabíeu són aquests cilindris graçonets de color groc (on per cert, en alguns només hi ha un sac, o sigui que no us mateu en classificar entre dintre o fora de la ciutat).
Però tornem al tema “lletra”. Fer-la més o menys “entendible” no vol dir res i cal una anàlisi grafològica, si es que teniu curiositat . Em vaig “autoregalar”, fa uns anys, pel meu aniversari, un estudi grafològic i tot i que no em van dir res que jo no sabés, si que em va sobtar que es pogués saber tantes coses amb quatre ratlles i una signatura. Jo, com he fet sempre, continuo escrivint a mà, els treballs (encara que després els passi a l'ordinador), el diari, les meves reflexions,...I crec que canvia molt si ho fas amb el boli, la ploma (amb la meva preuada Meisterstück) o el que sigui, amb el contacte directa amb el paper que amb el teclat. Tot i que amb aquest, es pot anar molt més ràpid i sempre es pot modificar sobre la marcha. I bé, de fet si no fos per aquest, no ho podríeu llegir ara, oi?.