Llençar-se a la piscina

Alguns de vosaltres potser l’heu fet aquest llarg cap de setmana (pels de Barcelona), tot i que l’aigua encara estigui massa freda. D’altres, ho feu sovint a la piscina del gimnàs ( jo mateixa). També hi haurà que sou més aviat “de secà”. Pot ser que hi hagi algú que mai hagi trepitjat una piscina. Bé, sigui com sigui, gairebé tots, per no dir tots, ens em hagut de “llençar a la piscina” algun cop a la vida. Diuen que lo ideal és fer-ho de nadons, quan la criatura experimenta la sensació de l’aigua com un medi natural. Però no tots vam aprendre a nedar des que érem nadons, en un ambient relaxadet. Als meus germans i a mi, ens va tocar aprendre amb els cosins grans, que ens volien treure la “por” amb unes maneres poc ortodoxes. Tot i que llençar-se a la part fonda i adonar-se que no passa res, el considero un bon mètode, no així la manera com ho feien ells. A vegades, era a traïció, per l’esquena i vinga! a l’aigua i sempre hi havia un, que et feia una ahogadilla i no et deixava pujar. I amb això si que pateixes. Jo, que ja ho veia venir, tenia una tàctica per tal que no em llencessin. M’esperava al costat de la piscina amb les sandàlies posades i els hi deia que aviat em llençaria, que m’ho estava rumiant...i així, mentre ells feien la guitza als germans grans, jo m’escapolia per una altre costat i em llençava, quan jo ho decidia.

I és que, moltes vegades, a la vida ens hem de llençar a la piscina, malgrat no saber què ens trobarem. Malgrat, no saber si trobarem aigua o no. Llavors ens podem fotre una nata, però res, tornem a pujar. I de segur que en una altra, sí hi haurà aigua i podem nedar sense problemes. I tot i que, també es pot anar amb un flotador, ens donaria una falsa sensació de seguretat i no ens deixaria capbussar-nos per veure què hi ha més enllà de la superfície. I a vegades, en la profunditat, hi ha els tresors més preuats...
Com quan era petita, també he tingut moments de molts dubtes i m’he quedat mirant la piscina per a trobar el moment adequat per a llençar-me i m’ha fet por no saber què em trobaria. I desprès m’he adonat que, la profunditat d’aquesta és més una qüestió de percepcions i que tot es veu molt diferent quan ets dintre de l’aigua.