It's complicated

Si estic en aquesta situació és perquè abans estava en una altra. Que precedia a la que estic ara, encara que amb matissos. It's complicated....

Un altre dia bonic...

Un altre dia bonic, lluminós, fred, dels que ve de gust passejar prop del mar... Aquesta nit serà molt freda. Freda després d'un dia bonic i lluminós.

Sempre he volgut volar...

L'alegria i l'amor són dos ales per a les grans accions 

W.J. von Goethe

En un dia així

És fa difícil concentrar-se.

Música relaxant per la nit de diumenge 11

Què són les il·lusions?

Les il·lusions ens mantenen surant en el mar de la vida

I la llum...la llum ho és tot!

Amb aquesta frase, Tom the Builder, vol convèncer al prior de Kingsbridge, per a que es reconstrueixi l'església i sigui una catedral, amb grans finestralls (per suposat, parlo de The Pillars of the Earth o els Pilars de la Terra). No obstant, apart de les innovacions arquitectòniques que hi va haver en el gòtic i que van permetre la construcció de finestres amb vitralls, la llum era de gran importància en les esglésies en l'Edat Mitjana, doncs representava el símbol de la llum divina de Déu. En aquella època, la llum era considerada el més noble dels fenòmens naturals. Deixant de banda tota la simbologia i la seva importància, plasmada en les diferentes manifestacions artístiques, no podríem viure sense ella. Prova d'això, és comprovar com afecten les estacions amb menys hores de llum, en l'estat d'ànim de la gent, el que nomenen Seasonal Affective Disorder, així com els elevats índex de depresió i suïcidi ( si bé, hi ha altres causes) en els països nòrdics en els que hi ha mesos amb poques hores de llum al dia. Inclús, venen unes llums que imiten la llum solar, com a 'lighttherapy'. De fet, és curiòs veure que si s'escriu a Google 'light lamp' les terminacions són 'for depression' 'for sad'. El que a mi em sembla trist, és que es tinguin que inventar aquests aparells...que l'estat d'ànim es vegi tant condicionat.

Tampoc s'han d'oblidar els cicles circadians, regulats per la llum i els problemes que pateixen les persones que han de treballar en torns de nit. I la fotosíntesi! què farien les plantes sense la llum?

Doncs bé, una alegria per als que vivim en aquestes latituds és que els dies s'allarguen!! I no només això, sinó que hi ha dies molt bonics, amb molta llum. Ho heu notat? En aquesta pàgina, timeanddate.com, que ja vaig deixar en el seu moment, ho podeu comprovar. Personalment, la llum del sol m'influeix i molt. Potser perquè he tingut la sort de viure en cases orinetades al sud, amb molta llum, grans espais, el solet entrant pel balcó i despertant-me directament en el llit (tot un luxe!), m'he acostumat i aprecio, encara més, la llum del sol. (Deu ser per això, que els dies grisos em vesteixo de vermell...) No podria, o em costaria molt, viure en una casa en la qual no hi arribès la llum natural, que fos tot interior. No fa falta que tingui unes vistes fantàstiques. Que tingui uns grans finestralls que il•luminin l'estança, em conformo.

Ara que ja acabat la 'temporada nadalenca' (per posar-li un nom) una de les explicacions que es donen per a aquest malbaratament de llums per tot arreu, és que, no només serveix per a atreure l'atenció i vendre més, sinó també per a aixecar l'ànim de la gent en els dies curts i foscos de l'hivern. Evidentment, hi ha altres explicacions més divines, en quant a la decoració amb espelmes durant el Nadal.

El 'seny' és verd i la 'rauxa' vermella?

Potser...sigui com sigui, després d'haver estat experimentant amb plantilles i colors, de moment (i dic de moment perquè sóc conscient que canvïo molt sovint la plantilla dels meus blogs) deixaré el meu blog en castellà, verd i el blog en català, vermell. S'admeten suggeriments!

Nit de Reis (o un cavall d'escacs en el tortell )

Aquest any, hi ha hagut tres fets diferents en relació al dia de Reis. El dimarts vaig anar al cinema amb la meva neboda i quan vaig preguntar-li si s'havia portat bé aquest any, em vaig adonar...és clar! si no li ha donat temps de fer malifetes, si només han passat 4 dies... Per altra part, aquest any, hem trencat la tradició i hem celebrat la nit de Reis i així, a les 12 i 1 minut de la nit, i per tant ja del dia 6, vam obrir els regals. Avui, com mana la tradició, hem menjat el  tortell de Reis. I quina ha estat la meva sorpresa quan, havent sortit ja la faba i la figureta del rei, he trobat ...un cavall d'escacs! Mai ens havia sortit i ens pensavem que, trobariem la resta de peces...haguès estat divertit!

18-2120 Honeysuckle, el color de l'any 2011

I continuo parlant de colors... És curiós que cada any, tingui un color, segons el senyor Pantone...Podría dir-se de cada estació, de cada moment, de cada persona, de cada ambient..La influència , però, dels colors en els estats d'ànim, hi són per algun motiu. Aquest any 2011 que acabem d'estrenar, és, segons la casa Pantone,  l'any del Honeysuckle o lligabosc. Els motius? Doncs per ser un color vibrant, amb coratge, vital, estimulant...ideal per elevar el nostre espirit en aquests temps de crisi i allunyar la tristesa. Jo, el posaria com a color obligatori a l'hivern. Encara que per raons òbvies vestim famb colors foscos, estic farta del gris, el negre, el marró, el beige (que no m'afavoreix gens, doncs  m'escauen els colors brillants). Potser és per això que sempre hi ha tocs de vermell en el vestuari de l'hivern, enmig dels tons foscos, per a donar-nos un toc d'energia i alegría en els dies grisos i curts. Curiosament, unes setmanes abans de llegir la noticia, em vaig comprar, en un outlet, una jaqueta del mateix color! Així, jo que pensava que se'm veuria massa i resulta que per molt poc, aniré a la moda!

Un somriure il·lumina més que una bombeta

Hi ha una dita escocesa que diu "Un somriure no costa  res i il·lumina més que una bombeta". Poster, tenint en compte que els escocesos tenen aquesta fama, que jo no comparteixo, de 'garrepes', s'enten millor la frase. No obstant, no puc estar més d'acord. Un somriure és el millor que podem oferir en trobar-nos amb algú i el millor que ens poden oferir. S'ha escrit molt sobre el poder que pot arribar a tenir un somriure, per desmontar a l'enemic, per apaivagar el ànims, per seduir, com a complicitat amb algú...No obstant, les persones que acostumen a somriure sovint, es veuen com més agradables i càlides. Tot i que ull! ha de ser un somriure  autèntic. I com saber si és autèntic? diuen els experts en llenguatge no verbal, que el somriure és així quan  s'activa el múscul cigomàtic, s'ensenyen les dents i va acompanyat d'un aclucament dels ulls, aquella expressió com si els ulls també estiguin 'somrient'. Feu  la prova.

Doncs bé, ahir a la tarda, anant per Gran de Gràcia, vaig veure un cua interminable que es forma cada any per aquestes dates, en el creuament amb Travessera, on hi ha una carpa, per a que petits i grans, donin la seva carta al Rei Mag (o al seu ajudant, per a no confundir més als petits). Vaig veure que cada any tenen al mateix senyor que fa de 'Rei Melcior'. I també ,com cada any ,algun nen espantat davant la seva presència (que més aviat, és una absència, doncs no sembla molt content del paper que l'ha tocat). L'any passat,el meu nebot, amb tota la il·lusió que pot tenir un nen de 4 anys, va portar la seva carta i unes galetes al rei. Quan va ser el seu torn, desprès d'haver aguantat estoicament la cua amb una fina pluja, li va oferir les galetes. I quina va ser la seva desil·lusió, amb plors inclosos, quan va veure que aquest no només no les volia, sinó que no li va fer ni un trist somriure. Des d'aqui, m'agradaria donar un petit consell i que ningú es molesti. Que quan facin la 'selecció' del personal per a fer de Rei Mag o Papa Nöel, s'assegurin que la persona sàpiga, no només, aguantar assegut durant hores i hores, nens ploraners, i inclús, pesats. Que també sapigan somriure. És, segurament, amb el que es quedaran els nens quan es vagin a domir...

El meu color, segons Pantone

Acabar l'any amb humor: La Competència

Si voleu acabar l'any amb humor, què millor que escoltar el programa de RAC1 'La Competència', de dilluns a divendres de 12 a 13. Humor intel·ligent amb l'Òscar Andreu i l'Òscar Dalmau, amb uns personatges que demostren tota la feina que hi ha al darrera. En la pàgina web de RAC1 podeu trobar els podcast.

De marioneta a directora d'orquestra

Primer va ser una marioneta, a la qual tothom movia els fils. Ara ha de ser la directora d'orquestra... El que no saben és que sempre l'ha agradat la interpretació

La historia del Nadal en la era digital

Us deixo aquesta versió de com seria el Nadal en els nostres temps. Molt ingeniòs!

Un desig fet realitat

Un somriure, una mirada cap al futur, un comiat sorprès...

Un desig, un detall, unes paraules que volen dir més

Un desig fet realitat, els detalls, una conversa que vol dir molt més
El mateix somriure, una mirada en el present, un fins aviat....

Una nit kafkiana

Uns convidats que no arriben, un mòbil oblidat a casa, uns cohets lluminosos en el cel intentant caure en els nostres caps, un bidó de gasolina, un restaurant de lo més surrealista,  una taula rodona plena de taques, fins a cinc canvis, un pastís congelat en tovallons... una capsa dels Playmobil, te només per a cinc (o eren sis?), unes semblances raonables, una vaca amb el morro de porc, un no cafè, uns gots de plàstic, una cola sense fi, unes escales impulsives, un intent darrera l'altra, uns dubtes existencials, un comiat.
Tancar els ulls i imaginar. Impossible i indesitjable

The winner takes it all

Mentiria si digués que m'és igual. Que estic bé.Que res no m'importa. Que no sento. 
Que no ho demostri, només aparentment, doncs el meu llenguatge no verbal deu haver parlat per mi, no significa que no hi hagi quelcom per dintre.

No és el mateix enlairar-se que aterrar

Hi ha una substancial diferència entre no haver enlairar-se encara i ser a punt d'aterrar. I no només això, sinó haver donat unes quantes voltes al món abans.

Un mecanisme per extreure pensaments

Porto temps que em ronda pel cap aquesta idea. Bé, més aviat, que la idea es pugui materialitzar, encara que no crec que ni jo ni cap de la meva generació, ho puguem veure fet realitat.

Encara que pugui semblar que he tret la idea, que per altra part segur que no és res que algú no hagi pensat abans, arran de la pel·lícula 'Origen', la tenia desde feia temps.
La meva ment, constantment i en les situaciones més inverosímils, es posa a pensar, analitza, reflexiona...sobre el que visc, el que viuré i el que ja no viu viure (més), el que veu, el que imagina, recreant històries, des de qualsevol fútil detall fins a les més dramàtiques situacions (segurament com a part de fugida d'aquestes). Fa servir paraules, idees, emocions, sons, imatges...que voldria transmetre, que voldria treure de la meva mente, sense cap esforç i passar-ho directament al paper o a l'ordinador. Així, una mena de màquina que sigui capaç d'extreure els pensaments, les idees, i les pugui passar directament. Això, i heus aquí l'avantatge, permetria que els meus llampecs literaris es puguessin materialitzar de forma immediata.
No obstant, em pregunto, on quedarien les emocions, els sentiments, l'ànima en cada paraula? el que veritablemente sento? Podria una màquina ser capaç de transmetre,  també, això?