Sempre torna. En el moment menys inesperat. Sobtada i sigilosament, sense que m'adoni,...Recordant-me el mal que és capaç de fer. I el que va fer. Turmentant-me cada segon de la meva existència. Sabent on pot fer-me més mal. Perseguint-me al llarg del temps i de l'espai. Intentant posar-se davant meu. Fent-me creure el que no és.
Cada vegada té menys força com per derrotar-me. Cada vegada menys.
Molt bonic el poema! Sembla que et refereixis aquesta cosa que teniu les dones cada 28 dies...
ResponEliminaTinc una pregunta, com es que fas dos blogs, un en català i un altre en castellà? Pel que he vist el que escrius en castellà ho fas manualment també, no?
Apa, que avui inauguren la plaça de Lesseps!! No et fa il·lusió?
Què bo! lo d'escriure té això, que cadascú li dóna un significat...
ResponEliminaEl blog en castellà és perquè volia arribar a tota la gent i sent bilingüe...És una feinada, però estic satisfeta.
He estat en la plaça, i tant!
Escriure pot generar interpretacions diverses, ben cert. especialment en textos subtils i tirant a crìptics com aquest. Molt menys en el teu següent post, que també recorro amb interès, la inauguració (o reinauguració, o què?) de la plaça de Lesseps. Sí que tens ànima de peiodista, sí! (fantàstica la foto de l'alcalde!). Vull dir que escrius amb una claredat expositiva -que no neutral, és clar- en aquest post, i en canvi desbrides intimisme líric en aquest altre.
ResponEliminaSuposo que et refereixes a fenòmens més psicològics que fisiològics. I sembla que reconduíts amb capacitat de superació, de la qual cosa m'alegro.
Gràcies pels comentaris, Eduard. No sé quans cops l'han inaugurat al llarg de la historia...La foto, em vaig posar davant seu, sentint-me com aquests que "persegueixen famosos" ;)
ResponElimina