Suposso que, malgrat haver canviat d'escenari, segeixo sent la mateixa de fa dues setmanes. Amb les mateixes cabories, pensaments,...Tot el dia pensant sobre aixo o allo altre. No obstant, aqui tinc molt de temps lliure. Si be les distraccions de la ciutat no et deixen temps per a res mes que no sigui, moltes vegades, perdre el temps, no puc evitar tenir la necessitat d'aillar-me una estona cada dia de tot. Pujo fins la muntanya de Holyrood Park i deixo anar els meus pensaments. Des de dalt, tinc una vista de la ciutat que m'ajuda a relativitzar to el que em passa i la propia ciutat en si. En el fons, es lo matexi, pero amb d'altres escenaris.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies pel teu comentari!