Com un bon dia pot acabar en tragedia ( o gairebe)

Be, em queden tres dies per aquestes terres i el balanc ha estat força positiu, excepte per la noia de la casa on he viscut que ha tirat per terra la meva idea dels escocessos. Cada vegada que volia encetar una conversa, la seva cara i les seves respostes, em deien que molt de suc no li treuria, i ja vaig veure que no connectavem, aixi que al final, ho he deixat estar.Pero bueno, excepcions hi ha a tot arreu. Apart, en la casa no he estat gaire comode, excepte per l'habitacio i el llit molt gran. Les finestres, una mica velles, no les podia obrir, si no era gairebe del tot. I la del bany, no funcionava i com ella la deixava una mica oberta, amb un pot fent de "tope", pels matins m'he congelat. Intentar baixar-la, gairebe em costa guillotinar-me la ma.El tema de la neteja, tampoc ha estat el seu fort. Encara tinc el mateix cadaver del bitxo que vaig matar el primer dia, a la moqueta de la meva habitacio. "No et queixis", em dic a mi mateixa. "Hi ha que esta pitjor que tu". Si, es clar, pero no en un pais civilitzat i havent pagat el que pago. En fi.

Per a acabar-ho d'adobar mireu que em va passar ahir. Vaig tenir un dia fantastic. Pel mati classes, menjar la meva amanida asseguda als jardins de Princes Street i despres al National Museum of Scotland i cap a a les 6, vaig pujar a Arthur's Seat, a Holyrood Park, fins a les 8. El museu paga la pena i crec que tot escoces hauria de visitar-lo, almenys un cop a la vida. Les activitats pels nanos estan molt be i son molt didactiques. A la muntanya vaig estar contemplant els canvis que hi havia aquelles hores de llum, la boira que anava i desapareixia com per art de magia, els colors,.. Ara, fot un vent alla dalt, que gairebe se m'emporta!. Fa dies que el vent ja comenssa a ser gelid i es fa fosc cap a les 8. Doncs be, quan vaig baixar, em venia de gust sopar un caprici i com que ja estava tot tancat, vaig apropar-me a la primera botiga "de conveniencia" que vaig veure oberta, i que portaven uns paquistanis. No se perque, alguna cosa em deia que si anava alla, alguna cosa no aniria be. I be, el tracte que em van donar va ser forssa despectiu i inclus, quan em vaig quedar sola a la botiga, em van voler intimidar. En fi, una dona, sola, estangera,... Quan arribo a la casa, la noia no hi es i com que no em va explicar com coi funciona el forn, m'estic una estona intentant esbrinar-ho. Veig que funciona amb gas, pero no se perque, no se'm queda la flama i com que no vull que m'exploti la casa, ho deixo correr. Pero, que faig llavors?. Doncs com em va fer tanta rabia lo dels paquis, vaig dir-me que me la faria, peti qui peti i vaig agafar una paella. I com que aquesta mossa nomes en te una gran i es de les dolentes que se t'enganxa tot, es va comenssar a torrar la pizza i cremar-se. A tot aixo: la campana no li funciona i no te porta a la cuina. La finestra de la cuina tambe em pessa lo seu i hi ha un encimera per mig per arribar-hi. Total, totes les condicions possibles per a que de sobte, pel fum.....es dispares l'alarma anti incendis!. Senyor!, que no hi havia per tant!!!. Nomes era fum d'un projecte de pizza. Primer vaig pensar que s'apagaria de seguida. Pero en veure que no era aixi i que el so era prou escandalos, vaig pensar que tindria als bombers en pocs minuts. Pero ni una cosa, ni l'altra. La punyetera no callava i jo, que ja havia deixat estar la pizza i ja estava netejant la paella, vaig pensar en anar a buscar ajuda a algun vei. A tot aixo, amb la mala pata d'anar a trucar a la veina de sota, una pobre iaieta....sorda com una tapia!. "Es que aixo no pot anar pitjor", pensava jo divertida. Vaig preguntar-li si savia com s'apagava l'alarma, pero entre que era sorda i el soroll, no hi va manera d'entrendre'ns. Ella, em va dir que era completament sorda i que si tot anava be. Li vaig dir que no es preocupes, que era nomes un petit fum de la cuina, que moltes gracies, i que tornes cap a dintre. Aixi que, no em va quedar mes remei que esperar que s'apagues l'alarma, em vaig pendre un iogurth per sopar i em vaig anar a l'habitacio. Ella va arrivar mes tard i crec que encara feia olor de fum i de socarrimat, i tot i que aquest mati no m'ha dit res, potser algun vei li dira. En fi, almenys, sort que no tenia aquella mena d'aspersors al sostre que tiren aigua...