divendres, 30 de novembre de 2012

Dies freds, cels clars

Em desperto a les 6.20 pel soroll dels veïns. Intento seguir dormint fins les 8 que és la meva hora habitual per despertar-me, però ja no puc, així que com considero que ja he descansat prou, em llevo. Tanco el balcó i noto que fa més fred que ahir. Miro per la finestra i veig que per l'única cosa que pagaria la pena obrir els ulls aquestes hores, seria per veure aquest espectacle del joc de llums que es van donant en l'horitzó. Em fascina aquesta gamma cromàtica tan harmoniosa i em dic que ni tan sols l'ull humà, amb les seves imperfeccions dins d'aquesta màquina perfecta, és capaç de captar aquests instants de bellesa canviant.  
I encara que al llarg del dia el sol no sempre llueix, em fixo que els dies freds, hi ha cels clars.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies pel teu comentari!