Com un bon dia pot acabar en tragedia ( o gairebe)

Be, em queden tres dies per aquestes terres i el balanc ha estat força positiu, excepte per la noia de la casa on he viscut que ha tirat per terra la meva idea dels escocessos. Cada vegada que volia encetar una conversa, la seva cara i les seves respostes, em deien que molt de suc no li treuria, i ja vaig veure que no connectavem, aixi que al final, ho he deixat estar.Pero bueno, excepcions hi ha a tot arreu. Apart, en la casa no he estat gaire comode, excepte per l'habitacio i el llit molt gran. Les finestres, una mica velles, no les podia obrir, si no era gairebe del tot. I la del bany, no funcionava i com ella la deixava una mica oberta, amb un pot fent de "tope", pels matins m'he congelat. Intentar baixar-la, gairebe em costa guillotinar-me la ma.El tema de la neteja, tampoc ha estat el seu fort. Encara tinc el mateix cadaver del bitxo que vaig matar el primer dia, a la moqueta de la meva habitacio. "No et queixis", em dic a mi mateixa. "Hi ha que esta pitjor que tu". Si, es clar, pero no en un pais civilitzat i havent pagat el que pago. En fi.

Per a acabar-ho d'adobar mireu que em va passar ahir. Vaig tenir un dia fantastic. Pel mati classes, menjar la meva amanida asseguda als jardins de Princes Street i despres al National Museum of Scotland i cap a a les 6, vaig pujar a Arthur's Seat, a Holyrood Park, fins a les 8. El museu paga la pena i crec que tot escoces hauria de visitar-lo, almenys un cop a la vida. Les activitats pels nanos estan molt be i son molt didactiques. A la muntanya vaig estar contemplant els canvis que hi havia aquelles hores de llum, la boira que anava i desapareixia com per art de magia, els colors,.. Ara, fot un vent alla dalt, que gairebe se m'emporta!. Fa dies que el vent ja comenssa a ser gelid i es fa fosc cap a les 8. Doncs be, quan vaig baixar, em venia de gust sopar un caprici i com que ja estava tot tancat, vaig apropar-me a la primera botiga "de conveniencia" que vaig veure oberta, i que portaven uns paquistanis. No se perque, alguna cosa em deia que si anava alla, alguna cosa no aniria be. I be, el tracte que em van donar va ser forssa despectiu i inclus, quan em vaig quedar sola a la botiga, em van voler intimidar. En fi, una dona, sola, estangera,... Quan arribo a la casa, la noia no hi es i com que no em va explicar com coi funciona el forn, m'estic una estona intentant esbrinar-ho. Veig que funciona amb gas, pero no se perque, no se'm queda la flama i com que no vull que m'exploti la casa, ho deixo correr. Pero, que faig llavors?. Doncs com em va fer tanta rabia lo dels paquis, vaig dir-me que me la faria, peti qui peti i vaig agafar una paella. I com que aquesta mossa nomes en te una gran i es de les dolentes que se t'enganxa tot, es va comenssar a torrar la pizza i cremar-se. A tot aixo: la campana no li funciona i no te porta a la cuina. La finestra de la cuina tambe em pessa lo seu i hi ha un encimera per mig per arribar-hi. Total, totes les condicions possibles per a que de sobte, pel fum.....es dispares l'alarma anti incendis!. Senyor!, que no hi havia per tant!!!. Nomes era fum d'un projecte de pizza. Primer vaig pensar que s'apagaria de seguida. Pero en veure que no era aixi i que el so era prou escandalos, vaig pensar que tindria als bombers en pocs minuts. Pero ni una cosa, ni l'altra. La punyetera no callava i jo, que ja havia deixat estar la pizza i ja estava netejant la paella, vaig pensar en anar a buscar ajuda a algun vei. A tot aixo, amb la mala pata d'anar a trucar a la veina de sota, una pobre iaieta....sorda com una tapia!. "Es que aixo no pot anar pitjor", pensava jo divertida. Vaig preguntar-li si savia com s'apagava l'alarma, pero entre que era sorda i el soroll, no hi va manera d'entrendre'ns. Ella, em va dir que era completament sorda i que si tot anava be. Li vaig dir que no es preocupes, que era nomes un petit fum de la cuina, que moltes gracies, i que tornes cap a dintre. Aixi que, no em va quedar mes remei que esperar que s'apagues l'alarma, em vaig pendre un iogurth per sopar i em vaig anar a l'habitacio. Ella va arrivar mes tard i crec que encara feia olor de fum i de socarrimat, i tot i que aquest mati no m'ha dit res, potser algun vei li dira. En fi, almenys, sort que no tenia aquella mena d'aspersors al sostre que tiren aigua...

Massa 'wander' i massa 'wonder'

Suposso que, malgrat haver canviat d'escenari, segeixo sent la mateixa de fa dues setmanes. Amb les mateixes cabories, pensaments,...Tot el dia pensant sobre aixo o allo altre. No obstant, aqui tinc molt de temps lliure. Si be les distraccions de la ciutat no et deixen temps per a res mes que no sigui, moltes vegades, perdre el temps, no puc evitar tenir la necessitat d'aillar-me una estona cada dia de tot. Pujo fins la muntanya de Holyrood Park i deixo anar els meus pensaments. Des de dalt, tinc una vista de la ciutat que m'ajuda a relativitzar to el que em passa i la propia ciutat en si. En el fons, es lo matexi, pero amb d'altres escenaris.

Escocia es aixo....

Be, Escocia no es com me la imaginava...es molt millor!!!. Estic encantada amb l'ambient que hi ha per aqui, a Edinburgh i, per supossat, els landscapes de les Highlands. De moment, com que no puc passar les meves fotos i en aquest ordinador no puc fer un copy-paste, no puc posar cap foto. Quan torni a Barna, ja posare fotos meves (i per supossant accents!!).

La primera impressio es que aqui, a l'agost i amb els diversos festivals que hi ha, es per a ells, el mes de l'any on mes gaudeixen de l'aire lliure, de relacionar-se outdoor i de desmadrar-se. Vas prop de la Royale Mile, i nomes de veure les performances que fan per promocionar l'espectacle, ja es un espectacle en si mateix. Es disfressen, canten, actuen, etc. La gent es molt amable i quan veuen que ets un turista, et donen la benvinguda. Aqui tothom es molt educat, cap cotxe pita, etc. Ara, quan veuen, la cosa canvia. Aqui l'alcoholisme es un problema de salut molt greu. I amb lo que mengen, l'obessitat tambe. Tot es molt greixos i especiat. Als supers hi ha un apartat especial on diu "Healthy food", com si fos res anormal.
Aqui hi ha de tot, per a tots els gustos. Tinc la sort de viure prop de Holyrood Park, i tinc la montanya, que en realitat es un volca, a 5 minuts caminant des de casa. Un dia que no estigui enboirinat, pujare. Hi ha unes vistes increibles des d'alla dalt i sembla un lloc molt maco per passejar. La casa on visc, em queda a 25 minuts caminant des del centre.

El temps es variable, aixi que has d'anar tot el dia carregat amb el paraigues, una jaqueta. De moment, hem tingut pocs dies de pluja, tot i que, encara que plogui, sortim a voltar.
El cap de setmana passat vaig anar a les Highlands, el Loch Ness, Glencoe i d'altres indrets i es realment espectacular!!!. En l'autocar nomes erem 15 persones i de seguida ens vam coneixer tots. El guia, que anava amb la kilt, estava sonat, no se si de tant whisky o que, i no va parar de posar-nos scottish music. Ja us detallare mes coses, mes endavant.

Me'n vaig de viatge

Avui marxo de viatge i tot i que m'hagués agradat tenir un "company de viatge" el faig sola. Bé, sola, sola, no sé, perquè em penso que a Edinburg em trobaré a la meitat dels europeus i molts catalans (Escòcia, Itàlia i Suïssa, són les principals destinacions dels catalans d'aquest estiu).Feia molts anys que hi volia anar i després d'algun intent sense èxit, per fi me'n vaig a comprovar si és veritat que els escocesos no porten 'underwear' sota la 'kilt'...ai!, vull dir, que és veritat la fama d'hospitalaris que tenen i que els paisatges són amazings (el nostre, 'que macuuuu!'). No sé si podré escriure des d'allà molt sovint. Sinó, ja ho farè a la tornada. Que passeu unes bones vacances i si viatgeu, espero que desconnecteu molt.