Un texà més, no us farà més feliços

Aquesta setmana s’acaben les rebaixes d’estiu, que vam començar “oficialment” l’1 de juliol, encara que moltes botigues les van començar abans. Altres, han fet servir la picaresca posant “promocions” (rebaixes encobertes, crec jo). Estratègies apart, el que trobo realment greu és que en ple estiu, ja posin a la venda la roba de la temporada de tardor-hivern, barrejant bikinis i bufandes. Diuen que com que aquest any no ha fet tanta calor, s’ha venut poca roba d’estiu. Perfecte. I segurament, també han pensat que quan abans ens posin la de tardor al davant, menys trigarem a comprar-la, a gastar en definitiva. En aquesta societat del consum desmesurat, el consumisme que ens envolta, pretén equiparar l’adquisició de bens amb la felicitat. Que algú m’ho expliqui. Quan les necessitats bàsiques, les materials , estan cobertes, creieu que més de tot, més coses innecessàries i que ens omplen armaris, prestatges, calaixos, que ens treuen el gaudir d’altres coses menys tangibles, ens fan més feliços?. Cada vegada volem més, quelcom millor, quelcom diferent, allò nou, el que està de moda, volem més i més. I malauradament, ens volen fer creure que quan més tinguem, més feliços serem. I no és més feliç el que més te, sinó el que menys necessita (per a ser-ho).