Ja fa uns anys, es van posar de moda les xancletes de dos tires, essent les més conegudes les Havaianas, les que porten la bandera de Brasil. Fent una mica d’història, a la mateixa pàgina de Havaianas, ens remeten a l’any 1962 i expliquen que s’inspiren en les sandàlies de dit japoneses, zori. Així, es van començar a comercialitzar en la seva versió brasilera i de goma, per raons obvies.Doncs bé, des dels seus inicis fins ara, s’han fet moltes imitacions i versions, que podeu veure a la mateixa web i al carrer. Ara, un grup de quatre catalans, han volgut donar-li un toc genuïnament català a aquest calçat, que s’ha estès com la pólvora i que queda molt fashion, amb qualsevol modelet i en qualsevol ocasió (això l’he tret de fer un volt per la platja, les rodalies del CCCB i les webs de moda més in. No és en cap cas, una opinió personal) i han decidit comercialitzar-les amb la senyera. No som catalans?, doncs, per què portar la bandera de Brasil si podem posar la nostra?. Aquesta deu ser la filosofia d’aquesta gent que espera catalanitzar-nos, almenys començar pels peus, amb les tatxoles. Ara, on hi hagi un parell d’espardenyes ben maques...diumenge, 12 d’agost del 2007
Catalans de cap a peus
Ja fa uns anys, es van posar de moda les xancletes de dos tires, essent les més conegudes les Havaianas, les que porten la bandera de Brasil. Fent una mica d’història, a la mateixa pàgina de Havaianas, ens remeten a l’any 1962 i expliquen que s’inspiren en les sandàlies de dit japoneses, zori. Així, es van començar a comercialitzar en la seva versió brasilera i de goma, per raons obvies.Doncs bé, des dels seus inicis fins ara, s’han fet moltes imitacions i versions, que podeu veure a la mateixa web i al carrer. Ara, un grup de quatre catalans, han volgut donar-li un toc genuïnament català a aquest calçat, que s’ha estès com la pólvora i que queda molt fashion, amb qualsevol modelet i en qualsevol ocasió (això l’he tret de fer un volt per la platja, les rodalies del CCCB i les webs de moda més in. No és en cap cas, una opinió personal) i han decidit comercialitzar-les amb la senyera. No som catalans?, doncs, per què portar la bandera de Brasil si podem posar la nostra?. Aquesta deu ser la filosofia d’aquesta gent que espera catalanitzar-nos, almenys començar pels peus, amb les tatxoles. Ara, on hi hagi un parell d’espardenyes ben maques...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Les millors idees solen ser les més simples i, fonamentalment, les més pràctiques en la vida quotidiana. Tampoc han de trobar-se lectures paral·leles, només es tracta de calçar i anar còmode, més enllà de modes.
ResponEliminaAra bé, podrem dir que sovint pensem amb els peus sense córrer el risc d'equivocar-nos, i evocar el seny català ben assentat de peus a terra.
(Potser me'n compri unes quan passi per Barcelona, així sempre trepitjaré terra catalana).
Per cert, gràcies per llegir-me. És un plaer.
Mentre no es perdi el seny...endavant!!.
ResponElimina