SENY I RAUXA: d’agost 2007

dijous, 30 d’agost del 2007

Un texà més, no us farà més feliços

Aquesta setmana s’acaben les rebaixes d’estiu, que vam començar “oficialment” l’1 de juliol, encara que moltes botigues les van començar abans. Altres, han fet servir la picaresca posant “promocions” (rebaixes encobertes, crec jo). Estratègies apart, el que trobo realment greu és que en ple estiu, ja posin a la venda la roba de la temporada de tardor-hivern, barrejant bikinis i bufandes. Diuen que com que aquest any no ha fet tanta calor, s’ha venut poca roba d’estiu. Perfecte. I segurament, també han pensat que quan abans ens posin la de tardor al davant, menys trigarem a comprar-la, a gastar en definitiva. En aquesta societat del consum desmesurat, el consumisme que ens envolta, pretén equiparar l’adquisició de bens amb la felicitat. Que algú m’ho expliqui. Quan les necessitats bàsiques, les materials , estan cobertes, creieu que més de tot, més coses innecessàries i que ens omplen armaris, prestatges, calaixos, que ens treuen el gaudir d’altres coses menys tangibles, ens fan més feliços?. Cada vegada volem més, quelcom millor, quelcom diferent, allò nou, el que està de moda, volem més i més. I malauradament, ens volen fer creure que quan més tinguem, més feliços serem. I no és més feliç el que més te, sinó el que menys necessita (per a ser-ho).

dimecres, 29 d’agost del 2007

Tormenta d'estiu

dimecres, 22 d’agost del 2007

Temporal d'emocions

Temporal que comença de sobte, sense cap senyal i és molt intens. De curta durada, s’esvaeix aviat. Temporal sobtat.

Temporal que es veu venir, avisa amb llampecs i llamps i descarrega amb força. De durada variable. Temporal intens.

Temporal que comença a poc a poc, amb pocs llampecs i llamps. Pot durar hores, inclús dies. Temporal subtil.

Temporal que comença a poc a poc o de sobte. La seva intensitat i durada són variables. Tot i que descarrega amb força internament, no es fa notar gaire. Temporal emocional.

dimarts, 21 d’agost del 2007

Mar endins

He tornat a la Costa Brava per a passar uns dies fora de la vida de ciutat. El que més m’agrada d’anar als pobles, més o menys turístics, és perdre’m pels carrers estrets, fer la ruta més enllà del carrer major i del Passeig Marítim. Descobrir una casa amb encant, un carrer que em recorda altres temps,...Malauradament, la majoria dels restaurants que són en primera línia de mar i en els quals pots sopar contemplant el mar, són també, els que atempten contra el bon gust. I és que, a vegades, si es busca quelcom especial un ha d’endinsar-se mar endins (en aquest cas, terra endins). No deixar-se emportar per lo primer que veu i fer un esforç per trobar l’autenticitat del lloc que es visita. La cita obligada de cada tarda, és el passeig pels carrers centrals del poble, per a menjar un gelat, fer un cafè, comprar o mirar aparadors. En el fons, el passeig no deixa de ser un aparador més on deixem que ens mirin i on també mirem. M’agrada molt anar al port a veure els vaixells dels pescadors, amb totes aquelles xarxes, que no s’acaben mai i em puc passar hores observant-los. Altre cosa que no deixo de fer mai és anar al far i imaginar-me els vaixells guiats per aquesta llum. És una feina solitària i a la vegada, reconeguda. La simbologia del far i els vaixells dóna molt de sí. Un pot perdre’s en tants sentits...

dimecres, 15 d’agost del 2007

Tendresa

diumenge, 12 d’agost del 2007

Catalans de cap a peus

Ja fa uns anys, es van posar de moda les xancletes de dos tires, essent les més conegudes les Havaianas, les que porten la bandera de Brasil. Fent una mica d’història, a la mateixa pàgina de Havaianas, ens remeten a l’any 1962 i expliquen que s’inspiren en les sandàlies de dit japoneses, zori. Així, es van començar a comercialitzar en la seva versió brasilera i de goma, per raons obvies.Doncs bé, des dels seus inicis fins ara, s’han fet moltes imitacions i versions, que podeu veure a la mateixa web i al carrer. Ara, un grup de quatre catalans, han volgut donar-li un toc genuïnament català a aquest calçat, que s’ha estès com la pólvora i que queda molt fashion, amb qualsevol modelet i en qualsevol ocasió (això l’he tret de fer un volt per la platja, les rodalies del CCCB i les webs de moda més in. No és en cap cas, una opinió personal) i han decidit comercialitzar-les amb la senyera. No som catalans?, doncs, per què portar la bandera de Brasil si podem posar la nostra?. Aquesta deu ser la filosofia d’aquesta gent que espera catalanitzar-nos, almenys començar pels peus, amb les tatxoles. Ara, on hi hagi un parell d’espardenyes ben maques...

dijous, 9 d’agost del 2007

Retrobaments

Retrobar segons el DIEC2

1 v. tr. [LC] Algú, trobar (algú de qui era separat). Va retrobar l’antiga amiga a Formentera. Vam retrobar-nos a Londres.

2 v. tr. [LC] Trobar (algú o alguna cosa que ha tornat a ésser el que era abans). En fi retrobo en tu el meu antic amic.

3 v. tr. [LC] Trobar (una qualitat, una característica, etc., d’alguna persona o d’alguna cosa) en una altra. En aquest autor retrobem la frescor de Vilanova.
Jo afegiria que aquest està essent un any de retrobaments, de tornar-se a veure, o de trobar, simplement. D’experimentar la mateixa sensació que la primera vegada. De tornar a veure aquella mirada especial, còmplice. De reprendre les rises, la complicitat, la confiança,...en definitiva, allò que va fer que un dia, en trobar-nos, decideixin afegir-nos mútuament en el camí de la vida.. Un camí ple de desviaments, alguns més llargs que d’altres, però amb la confiança que tard o d’hora, aquests desviaments- necessaris per altra part- tornarien al camí en comú. I és en aquest camí comú, on s’experimentaria allò que diuen felicitat. Perquè, la felicitat són aquests moments...

dimecres, 8 d’agost del 2007

Papallones a l'estómac

Jo mai he menjat papallones. I molt menys, he menjat papallones i aquestes han arribat senceres al meu estómac i han pogut continuar volant. I fer-me pessigolles.
Jo mai he estat als núvols. No en el sentit de poder fer una becaineta en ells, de poder contemplar la terra des d’allà dalt. Com a molt, he volat en avió. I un cop, a Núria, vam fer una excursió muntanya amunt, tant amunt que els núvols ens van envoltar per un moment. I llavors, sí. Vam tenir la sensació de que estàvem als núvols.
Però,...jo he tingut la sensació de tenir papallones a l’estómac i d’estar als núvols. Com pot ser això?....

dimarts, 7 d’agost del 2007

Saturn

dilluns, 6 d’agost del 2007

Aquest estiu, rasca i riu?

Aquesta frase que serveix per a promocionar una tarja , d’un periòdic, en la qual et poden tocar diversos premis i en la que has de “rascar” les caselles per a aconseguir-los, em va perfecte per a dir que no. Que a l’estiu, això de rasca i riu no. I perquè no?. Doncs perquè si hi ha un neguit d’estiu, és el d’haver de rascar-se perquè t’ha picat un mosquit. I no em direu que no són punyeteros, no deixant-te dormir, amb aquell zzzz, a la orella. Que jo em pregunto, per què ronden a prop de la orella?. Què no tenen prou amb haver-me decorat les cames i el que no són les cames, els braços, la panxa,... Lo pitjor va ser el passat dissabte a la nit. Va ser arribar a casa, ficar-me al llit i vinga!. Ja el tenim aquí!. Per un moment vaig pensar que m’havien picat a la terrassa d’uns amics, i que com portava un vestit babydoll, doncs van anar directament cap a les cames. Però no. L’atac indiscriminat va ser a casa, aprofitant el balcó ben obert. I desprès de notar que s’ho havia passat d’allò més bé, vaig acordar-me que tenia After Bite a la farmaciola. Però per desgràcia, no el vaig trobar i ja us podeu imaginar...al dia següent semblava que hagués passat una setmana a l’Amazones...