Mestre d'escacs

El dissabte a la tarda vaig anar a comprar-li el regal d’aniversari a la teva germana. Estava buscant algun llibre, perquè a tots tres us encanta llegir, i trobo que és un dels millors regals que es pot fer. No sabia si un llibre o un joc i finalment, vaig decidir que un joc. Llavors vaig veure que hi havia alguns dels jocs que ja teniu, però la versió reduïda, com de viatge: el Monopoli, el Lince, el Risk, el Quién es Quién, escacs, el Parxís, etc. I vaig dir-me “Aquest, que com que el seu germà sap tant, s’ho passaran bé junts jugant”. Però de sobte vaig adonar-me que no. Que ja no era possible que juguéssiu junts, que aprenguéssiu junts, que us baralléssiu i tantes altres coses... No, de moment. I també vaig adonar-me que em quedava sense el meu mestre d’escacs. I sense moltes altres coses, que només trobem a faltar quan ja no les tenim a prop. Així que m’haig de dir a mi mateixa: “No, de moment”. I esperar el moment.