El patiment pot ser creatiu

Fa cosa d’un mes, es van fer una sèrie de conferencies en el Centre de Lectura de Reus i en l’Institut Pere Mata de Reus, sota el nom “Si pogués acordar raó i follia” (que, per si no ho sabíeu, és el títol d’un poema de J. V. Foix), on es van exposar les relacions que hi pot haver entre l’obra d’alguns autors i la bogeria. Que hi pot haver algun punt de connexió entre la creativitat i una personalitat allunyada del patró considerat normal, ho demostra el fet que destacades personalitats de la història patien, suposadament, algun trastorn mental (segons la taula de Richard M.Ryckman, extreta del seu llibre Theories of personality ): Esquizofrènia i psicosis cognitives; Copèrnic, Kant, Baudelaire, Leonardo da Vinci, Mendelssohn, Neró. Trastorns afectius; Darwin, Rousseau, Goethe, Dickens, Kafka, Van Gogh, C. Borgia. Trastorns de personalitat; Einstein, Freud, Descartes, Dostoievski, Cézanne, Beethoven, Churchill, Napoleón.
Tinguéssim alguna mena de patologia o no, no es pot negar que determinats comportaments que s’allunyen de la normalitat, es transformen en quelcom creatiu i valuós per a la societat, en comptes de derivar en conductes antisocials. Personalment, crec que el fet de transformar un malestar, que pot arribar a patologia o no, en quelcom creatiu, és més aviat un triomf de l’intel·lecte i una protecció d’aquest envers sortides menys positives.