Dos ulls, dues mirades

Una mirada diferent, pot ser interessant, o estressant, segons es miri (i mai millor dit). El cas és que hi ha moltes maneres de mirar el món i hi pot haver tantes com ulls hi hagi. Si diuen que som 6.5 bilions d’habitants al món i cadascú de nosaltres tenim la nostra pròpia visió del món (inclús els cecs la tenen, per suposat) aneu fent càlculs. Tots tenim la nostra pròpia visió de les coses i per gràcia o per desgràcia, no sempre és compartida amb els que tenim al costat. Així, cadascú te la seva pròpia realitat i si ho fem extens a nivell macro, cada grup, poble, país, cultura te la seva i dintre d’aquests, hi ha infinites realitats. Tantes com ulls hi hagi.

I dintre de cada parell d’ulls, hi pot haver diferències entre ells, de color, morfologia, agudesa visual i expressió. I és aquesta diferència la que fa interessant una mirada, la que dóna aquesta capacitat de poder tenir diferents visions alhora, de diferents realitats. Diferents visions dintre d’un mateix. I la capacitat per a poder gestionar el fet de tenir dos ulls i dues mirades, i saber trobar un punt intermedi per tal de que les diferents realitats es facin comprensibles. I si s’escau, creatives.