"Dansa del Michelín"

Ahir vaig començar un curs intensiu de Dansa del ventre, amb una companya de feina i vaig adonar-me que, més aviat s’hauria de dir la Dansa del Michelin, perquè, tal i com va dir la profe, si es te una mica de panxa, millor per a fer segons quins moviments. I a més, queda realment més maco. O sigui, que trobo que és una bona manera de que les dones estiguin contentes amb les seves corbes i en especial, amb la corba de la felicitat. Bromes apart, al ser un curs de tan sols tres dies, però molt intensos, la profe no pretén que quan sortim, podem treure’ns un sobresou en algun restaurant àrab, ni molt menys. Ni que sorprenem a la parella amb aquesta mena de balls, encara que mai se sap... Així que va dir que bàsicament, estàvem allà per a “fer unes rises”. I d’aquestes hi va haver, i tant!. D’entrada, ja l’escalfament, va provocar més d’una rialla. Semblava més aviat, la preparació al part i com que érem tot noies, doncs... Desprès les diferents passes, també tenen el seu què. Per no parlar del momentazo “mocador de monedes”, que no falti per això. Només ho portaven quatre noies, però va ser suficient, com per a que segons quins moments, semblés que estaven en la piscina de monedes del Tio Gilito. Això si, tot plegat, molt divertit.