Fa una hora que m'he aixecat, enlluernada per una llum que m'era desconeguda. Per un moment, he pensat que es tractava d'una fuga radioactiva de Vandellós!. Però no, m'he adonat que en realitat, era el deu Ra que em venia a despertar i a recordar-me que visc en una de les zones més privilegides d'aquest petit món. En definitiva, que com deia, no sé qui, el sol torna a sortir...per a tu.Com ho trobaré a faltar si finalment faig un pensament...sempre puc endur-me'l en petits bocins, dintre del meu cor. I mira que només estem al maig, hores i hores de llum, que s'allargaren d'aquí poc.
Ja es pot olorar el bon rotllo de l'estiu, la platja, les passejades sense pressa, gaudir i poder relaxar-se sense haver de mirar el rellotge.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies pel teu comentari!