diumenge, 22 de febrer del 2009

Estar o sentir-se acompanyat?

Busco "companyia" al DIEC i la 1a acepció diu Presència d’una persona vora una altra perquè no estigui sola . Això últim em dóna què pensar...Perquè no estigui sola. Sola físicament o sola emocionalment? Interpreto que és refereix a una presència física.
Què hi ha darrera de la paraula companyia? Què entenem per companyia? Fa temps que reflexiono sobre això. Diem; 'Estar en bona companyia'. 'Em fa companyia', 'Acompanya'm', ... Estar amb algú (físicament), vol dir estar acompanyat? I no seria millor dir, sentir-se acompanyat? Quants cops, hem estat acompanyats i no ens hi hem sentit. I al contrari, ens sentim acompanyats i aixoplugats per algú, malgrat no tenir-lo al costat..
A vegades penso en aquesta gent gran que diu que la ràdio o la televisió, li fan molta companyia...I potser, és que no tenen a ningú amb qui sentir-se acompanyats. M'imagino la falta d'escalfor humà que deuen patir. De com la, cada vegada més connectada societat, ens fa més individualistes, més reconcentrats en nosaltres mateixos, capbuçant-nos en un món sense emocions palpables, sense el caliu que tots necessitem. Sense sentir realment, la companyia. Estar i sentir-se acompanyats, això seria lo ideal.

4 comentaris:

  1. Llegint el teu text em vé al cap una situació de temps enrera. Recordo la imatge com si fos un espectador aeri, i em veig en un centre comercial empenyent un carro, tot envoltat de gent, però amb una sensació de soledat extrema... no per tenir més gent aprop t'has de sentir més acompanyat, tens raó.

    ResponElimina
  2. Sí, molts cops és així. Gràcies pel comentari.

    ResponElimina
  3. I tant que tens raó!! Jo sóc d'un poble d'apenes 1000 habitants, i allà tots ens coneixem, i quant vas pel carrer, per curt que sigui el trajecte, sempre acabes dient uns "adéu" o uns "hola". En canvi a les ciutats grans, com Barcelona a penes et saludes amb el veí de l'escala! al carrer la gent va a dins del seu món, amb l'ipot o el que sigui a les orelles i totalment aïllat del món!
    Jo la veritat, ho he provat, però no puc anar pel carrer escoltant musica com si no hi hagués ningú més la teu voltant!

    ResponElimina
  4. S'ha perdut aquesta cosa de poble...Jo només ho faig amb els del barri, que ens "coneixem" (gairebé)tots.

    ResponElimina

Gràcies pel teu comentari!