Perdonar amb una abraçada

"Personalment, prefereixo les abraçades" va dir el cantant d'un grup, al concert del qual vaig assistir fa poc, i vaig pensar "Estic d'acord amb tu!" I es que no hi ha res com sentir aquella abraçada que t'embolcalla l'ànima. Que et fa sentir una mica més humà. Que et diu que vols ser abarcat en tota la teva essència. Que et demostra que et perdona. Com quan un nen espera amb els braços oberts, després d'una reprimenda, que se li perdona. I necessita sentir que una abraçada amb tendresa, li fa saber-se perdonat. Aceptat incondicionalment.

Una decisió difícil

Em veig en un moment en el que haig de prendre una decisió. Una decisió que contemplo fa temps, que m'està costant...que implica moure'm entre el que sento i allò que hauria de fer. Com si ambdós no estiguéssin imbricats en l'assumpte. 

Com si fos tan fàcil...

Bankiarrota

Per si la cosa no estigués prou remoguda en el nostre país, ara el desastre financer de Bankia. Donat que un al final es mareja amb tanta dada, us deixo un mini monogràfic que hi ha avui a El Pais, sobre Bankia, com va començar tot i  el que es trobraran els estalviadors a partir d'ara, entre d'altres articles. 

Això no és el que sembla

Vinc de casa d'uns amics i he viscut una d'aquelles situaciones de pel·lícula tipus "Això no és el que sembla...", en la que els seus gestos i excuses nervioses, no han fet més que confirmar el que era evident. No us podeu imaginar lo difícil que m'ha estat seguir una conversa normal i fer 'com si res', mentres no donava crèdit al que acabava de veure. Si no fos per com ha continuat la nit, hagués dit que allò era una relliscada (que ens pot passar a tots), tot i que, tenint en compte les darreres converses amb un d'ells, no m'extranya gens.

L'exercici fisic pot millorar el nostre cervell?

Si avui ens tenim que llevar amb més males noticies- 'retallades', fins quan?- al menyas quelcom optimista per a que, encara que sigui per unes hores, ens oblidem dels difícils temps que passem. Així, ahir al vespre vaig anar a una conferència a la biblioteca de Gràcia, donada per David Costa- professor del Institut de Neurociències de la UAB- sobre si fer exercici, pot millorrar el nostre cervell. Molts estudis han demostrat que, efectivament, són beneficiosos per a millorar algunes funcions executives, tractar alguns trastorns, retrasar l'envelliment i millorar algunes lesions. I encara que es tracti d'una àrea d'estudi recent i les dades s'han de prendre amb cautela, es podría dir més aviat al revés: Ser sedentari no és gens sa!

Transparent, lluminosa i excitant

Transparent, lluminosa, emocionant. Sincera, íntima, excitant. Amb petites dosis de misteri i moltes més d'esperança. Gairebé perfecta.

"Passa-la tú!"

Un dia el meu germà em va dir "Passo una mala època" i vaig dir-li "Doncs passa-la tú! no esperis que marxi ella". Desprès vam estar parlant i tant es va quedar amb la meva frase que l'altre dia, via whatsapp, me la va haver de recordar...

Frases per reflexionar 19

"Este título se lo dedico a mi familia y a mis amigos de verdad, que son tres o cuatro" 

Fernando Alonso
(al proclamar-se campió del Mundial de Fòrmula 1)

La lluna plena més gran i brillant de l'any

Aquesta matinada tindrem la lluna plena més gran i brillant de l'any. Així que, si teniu ocasió, sortiu de casa a gaudir d'aquest espectable de la naturalesa tan meravellòs. I quina ocasió millor per un romàntic passeig per la platja...

Hi ha bellesa en aquesta imatge?

La imatge d'aquest home descansant en el Palau Ducal, a Venecia, em va captivar per la seva gran bellesa. La serenitat que em va transmetre, així assegut, enmig del caos dels carrers estrets, les paradetes de souvenirs, les gents vingudes de tot el món, els grups perduts, les mil i una fotos...em va impulsar a fer-li aquesta, mig amagada, com si anés a perturbar aquest moment de tranquilitat, que va buscar per a ubicar-se. Aquest raconet, aquest descans i paciència, aquesta soledat buscada per a trobar-se. Segurament, vaig trobar en ell la imagen de quelcom necessari, moltes vegades.

A on va anar a parar el penal de Ramos?

Les xarxes socials i per internet, no han trigat gaire en fer mofa de la fallada del penal del pobre Ramos....i als culés sembla que se'ls hi ha passat una mica la 'depre' del passat dissabte...

Conquerir a una princesa és així de fàcil!

Si veure passar als molts 'cavallers', pels carrers de Barcelona, llança o rosa en mà, en busca de les seves princeses, ja és una estampa bonica de veure, si han passat abans per la barberia i s'han arreglat per estar ben guapos i rebre un petó (o els que facin falta) de les seves estimades, assegura tenir un dia de Sant Jordi rodó!!

Ja fa 5 anys...

Avui fa 5 anys que vaig obrir el meu blog, 5 anys...és diu aviat! Us agraeixo molt les vostres visites i els vostres comentaris, aquí i afora. 

Com diu un amic meu "Lupe, lo teu és 'la paraula'". I potser té raó... Segurament, en cinc anys i havent fet 605 entrades, algun cop us he fet riure, reflexionar, sorprés, no heu entés res de res, no heu estat d'acord o fins i tot us heu pogut ofendre (i perdoneu-me si ha estat així).

Per la meva part, crec que només dos entrades poden mostrar realment quelcom substancial, veritable i sentit.

La llum que busco dintre

I quan vaig ser conscient del que significava per a mi, literal i metafòricament, que la he estat buscant al llarg de la meva vida. Estigui on estigui, viatgi per fora o per dintre.

En les coses que dic i escolto, en les que penso i veig. En les que sento...

En les lectures, els paisatges que em maravellen, el que m'estimula, les coses boniques que contemplo.

En les emocions que em produeixen la gent que m'envolta, en els seus detalls amables, els seus somriures, els seus gestos...

La llum del capvespre, que corria per atrapar, com buscant que em continués protegint.
La llum després d'una tempesta. La llum que il·lumina els meus matins. La llum que busco dintre.

Quin llibre regalar per Sant Jordi?

Quin llibre regalar aquest Sant Jordi? doncs a dir veritat, el llibre és el de menys... hi ha tants on triar! però, el que importa és la rosa, que la rosa, és sempre la mateixa. O almenys, el carino amb el qual es regala. Una bonica flor. Una flor solament? noooooo, la rosa el dia de Sant Jordi simbolitza molt més. Simbolitza l'amor cap a la persona a la que es dóna, l'amor que dones i l'amor que reps. 

L'altre dia l'explicava a una italiana que viu a casa meva, el que és aquesta festa a Barcelona. Les tradicions, com es viu, l'ambient que es respira i que no s'ho podia perdre, sola o acompanyada. Em deia que era un dia que donava 'mal rotllo' sortir a passejar i veure tot l'ambient, si s'estava sense parella. Després d'hores de conversa i de convèncer-la que deixés el seu orgull a un costat i lluités pel noi amb el qual sembla que la cosa, ara, va pel bon camí, espera 'en candeletes' passar el seu primer Sant Jordi, amb un català, rosa inclosa, per suposat. 
Seria tan bonic rebre una...encara que molt em temo que més aviat hauré de conformar-me amb comprar-me un llibre, potser el de Benjamin Kunkel, Indecisió, a la presentació del qual vaig anar a la Central fa unes setmanes i em va convèncer. I això sí, veure les mostres d'amor, i que consti que el dia de Sant Jordi és una de les meves tradicions favorites, que es prodiguen ells i elles i comprovar que l'amor segueix movent el món ...afortunadament!!

El Petó de Gustav Klimt

 

A qui no l'agrada fer petons i que els hi facin!! Aquesta obra de Gustav Klimt sempre m'ha fascinat, pel que transmet, pel que deixa intuir... Quan el vaig poder contemplar, al Palau del Belvedere, a Viena, hi havia al costat un guarda de seguretat apuntant, ves a saber què, en una llibreteta. Potser les reaccions dels visitants quan el veien per primer cop.

Què és l'Afecte

Fulfillment (The Embrance), Gustav Klimt, 1905-09

Vagi on vagi

Viatges, vas als llocs més turístics, et pares en els mateixos indrets que els altres, no surts del circuit establert, menges en els restaurants que recomanen en la guía, veus als altres com estranys en relació a tu, que ets el turista. Fas milers de fotos.

Visito el nord d'Italia, em deixo perdre pels carrers, les places, els indrets fora del mapa, em confon el primer dia i em surten paraules en 'tedesco' (potser per la seva passada dominació austríaca),contemplo coses maques, em barrejo entre la gent, em deixo portar pels sentits amb la gastronomia, observo els costums, les maneres de fer, de relacionar-se, de viure. Faig milers de fotos.

Passo uns dies fora i tot i que el meu equipatje és lleuger, porto amb mi tota la resta vagi on vagi. Torno i el temps sembla haver-se transformat. Em quedo amb la imatge que portava dins.

Construir una llar

El color com a mitjà per estimular l'ànima

Música relaxant per la nit de diumenge 16

19º màxima

19º màxima i amb boira, al fons, al mar i que amenaça pluges pels propers dies. I amb la flor que, anunciant ja l'arribada de la primavera, ha sortit en la kalanchoe que ens van regalar.

Llibreria Fabre

De totes les llibreries de Barcelona, la Llibreria Fabre, a Rambla Catalunya, és una de les meves favorites. El seu aparador sempre atreu la meva atenció, amb els llibres en alemany, que em recorden la meva infantesa. Per no parlar de les exquisites joguines de fusta made in Germany, que tant costa de trobar, sinònim de qualitat. I les miniatures, que es que donen ganes de fer-se petita, petita, i viure-hi, ni que sigui per un dia, en cadascuna de les escenes que hi ha representades i que van canviant, segons l'època de l'any.

5 de 3

3 vegades amb la seva germana i 2 vegades amb mi. Aquest ha estat el resultat final 'd'estar enfadada amb', d'aquesta tarda, de la meva neboda. Com si es tractés d'un resultat de comptes o l'acumulació de bens, ens anava dient quantes vegades s'havia enfadat amb nosaltres, pels motius més egocentristes que us podeu imaginar, típics d'una nena de 3 anys. No cal dir que ni pel fet de ser la petita, ni pel fet de que sigui tan espavilada i ens sorprengui amb la seva manera d'expressar-se, li deixem passar cap, ja que això seria malcriarla. És tan divertida, que inclús ens anava ensenyant amb els dits de la seva mà, amb un posat molt seriós i segura de si mateixa, primer de les seves emprenyamentes amb la seva germana 'i ara dos dits més' del que s'havia enfadat amb mi.Com si el fet de poder quantificar les vegades que estava enfadada, ho fés més creible, amb més raons. Jo li deia, tot i que es passa el dia comptant, que això ja feia cinc (com si pogués predir els gols que més tard, marcaria Messi), cinc vegades enfadada i que tindria feina, perque se li passés. I no contenta amb això, també sabia la durada exacta de cada vegada que s'havia ofés, que si 8, 6, 4 hores...i tot això desde les 6 de la tarda que és quan he arrivat! No cal dir que sempre se li passa al cap de poc i acabem acomiadant-nos fent-nos mil petons i abraçades. 
Però el més interessant de tot això, és aquesta consciència del seu enuig, de com ho sap identificar i verbalitzar - d'aquesta manera tan divertida, tot s'ha de dir- com si el més important sigui la quantitat i la durada, més que el motiu en sí.

Barcelona neurociència

Aquest 2012 és l'Any de la Neurociencia i dintre de 'Barcelona neurociència', hi ha tota una sèrie d'activitats de divulgació científica, per a apropar el coneixement del cervell, la seva estructura i funcionamient, al públic en general. Aquesta és l'agenda.

Quant dura un dia de març?

Avui la llum del dia ha durat 11h 25m 06s. És molt...? és poc...? depen de l'estat d'ànim.

El sol de març

No em puc creure que ja estiguem a març...per davant hores i hores de llum, de sol,...Gaudir de l'astre rei és fàcil i accessible per tothom: una habitació excel·lentment ubicada, un banc en un parc (com el Palau Robert), un passeig per la platja, buscar una assolejada terrassa,...aquells raconets acogidors que ens regala la ciutat. I l'espectacle de la posta de sol, una meravella que només pot ser captada per l'ull humà.

El 'double check' de Whatsapp i els seus problemes

Ara que tenim el Mobile World Congress a Barcelona, que millor que aquest video, per veure fins a quin punt les noves tecnologies s'endinsen en les nostres relacions. Segur que molts de vosaltres us heu sentit identificats o quasi! Hi ha gent bastant adicta al whatsapp...

Ramon Bayés-Singulars

Quelcom més que un cafè...?

The New Yorker

Lipdub 'Any de Gràcia' de Ventura Pons

Posar ordre en el caos 2

Els matissos s'han acabat. Queda lo més simple. A més ordre, més caos.

Frases per reflexionar 18

No és possible no comunicar

 Paul Watzlawick

Pinterest

La vista acostuma anar cap a la dreta y a l'extrem superior i la forma del dibuix fa pensar que som tots molt feliços...Extret de Pinterest, la nova xarxa social per compartir imatges.

El mar a l'hivern

Ara que sembla que el fred ens deixa, res millor que un passeig per la platja. A l'hivern és un lloc ideal per a relaxar-se, molt més tranquil que a l'estiu.

Dia dels enamorats segons Goggle

Simpàtic doodle pel dia dels enamorats (amb permís del dia de Sant Jordi). I tant, quina raó té...ella el que vol és compartir!!

Un espai fisic i emocional

...el món em sembla ara un lloc menys amable, menys acollidor Un lloc massa ampli,en el que hi ha massa espai. Un espai físic i emocional per sentir, només amb una abraçada...

Més hores de llum

Heu notat que els dies sembla que s'allarguen? que a les 6 encara tenim llum? Doncs sí, la bona notícia és que desde exactament el dia 7 de gener, tenim més hores de llum. Encara que la nostra percepció és de que disposem de més temps, aquest és el mateix, això sí, per apreciar els diferents canvis de llum dia rere dia...

Tinker Tailor Soldier Spy Soundtrack

Banda sonora de la pel·lícula 'El topo', composta per Alberto Iglesias.

Jotly, rate everything!

 
Compartir la vida és bó, però no crec que es refereixi a lo que explica, amb un fi sentit de l'humor, aquest video sobre la malatisa necessitat d'haver de compartir-ho tot a través d'internet o dels smartphones. Molt bo!!

Treure el millor de mi mateixa

Que em faci treure el millor de mi mateixa. Que em complementi. Que m'exciti fisica i intel·lectualment. Que em faci millor persona. Que m'acompanyi en el meu camí cap al descobriment...

Els millors tweets del 'fred siberià'

Bé, aquest matí esperava llevar-me amb un paissatge 'de postal' i l'únic que veig és un bonic i fred dia de sol. Almenys a Barcelona, no sembla que hi hagi per tant (encara que ahir per la nit vaig veure sal en alguns carrers com a Muntaner amb Diagonal (?)...
Us deixo els millors tuits del hashtag, fredrac1 y siberiana2012 que vaig anar recopilant ahir per la tarda. Per a mi el millor és el primer, i tant!

Cada cop que una escola tanca aquí, a Alemanya una iaia de 80 anys surt a fer la compra en bici sobre un metre de neu #siberiana2012 #porucs

AVISO: la última vez que nevó en Barcelona no existía Instagram. Temblad. #Siberiana2012

He d'escriure una crònica sobre la neu a Barcelona i no neva. Em tocarà canviar de gènere i escriure ficció. #siberiana2012

Remedios Cervantes echando azúcar en la carretera. #siberiana2012

Jo havia fotut fustes a les finestres i tot! i visc a barcelona! les puc treure? jaja #siberiana2012

m'han enviat als nens a casa i han tancat el cole !!! RT @XavierCor: Els de BCN ciutat fins quan hem d' estar acollonits? #siberiana2012

Ja hem fet la gran comanda al super i hem recollit nenes a l'escola. Ja pot nevar tant comi vulgui #fredrac1 #Siberiana2012 bcn res de res

He trucat a Sibèria i se n'han foten de l'onada de fred siberià

Que creieu, vaig serrant les cadires del menjador i fent una foguera o millor començo per les culleres de fusta? #siberiana2012

Si,què passa,no estem preparats pel fred,i què?Si voleu estar sota zero a l'hivern canvieu de país. #siberiana2012 #fredrac1 #viscalestiu

Llega el invierno un poco más tarde y la gente cree que es la cosa más extraña del mundo. #alucinada #siberiana2012

La #siberiana2012 ya esta aquí, y yo de fiesta hasta el martes. Sofá preparate para el maratón que te voy a dar #sofamantaON

Tothom va dient "Neu aquí" "Neu allà"... Jo vaig on vull, collons!! #fredrac1 

 #fredrac1 es la proba de que podem organitzar els jocs d'hivern

Pares q critiquen l'excés d previsió x haver d carregar amb els fills 1 dia i q fa 3 anys van criticar Saura per falta de previsió #fredrac1

Sr. Conseller ja em evacuat a tots els nens, d' les escoles, a les 3 d' la tarda i ara q fem?

Espero que amb tanta previsio feta aquest vespre sembli aixo Siberia. #nevadafail #fredrac1

Finalment resulta que hi ha més tones de sal per les carreteres que no pas de neu !! Preparats per l'onada #siberiana2012 #fredrac1

Joc de miralls

Surto del cinema Verdi desprès de veure 'Un dios salvaje' (Carnage) i em protegeixo del fred en el bar que hi ha al costat, mentre espero a una persona amb la que he quedat. Com si 'La Absenta' de Degas o  'Un bar aux Folies Bergère'de Manet es tractès, també en aquest bar hi ha aquell joc de miralls, en el que veure's reflectit. Em veig a mi mateixa, escrivint, passant d'una a una altra de les actituts d'aquelles dues dones o potser d'ambdues alhora. Em paro a pensar en com a vegades els altres ens fan de mirall i ens fan veure les nostres pròpies virtuts, defectes i misèries.I no puc evitar somriure en sentir el comentari dels dos nois que tinc en la taula del costat, mentre dibuixen, com si no pugués arribar a entendre el que diuen, sobre mi.

Fred siberià

Esquirol protegint-se del fred

Potser a hores d'ara ja esteu patint l'onada de 'fred siberià' que està deixant tota Europa mig congelada i que s'espera que arribi a les nostres terres, aquesta mateixa nit. I inclús pot arribar a nevar a Barcelona.

Això de 'fred siberià', sempre em recorda la part de casa meva que dóna al nord i que li deiem 'Siberia' pel fred que fa allà i que no es nota en cap altra de la casa.

Posar ordre en el caos

Com aquest puzzle que estic fent, encara que pugui semblar impossible, si es posa suficient paciència i temps, es pot posar ordre en el caos. Especialment, si és per aconseguir la contemplació de bellesa.

Frases per reflexionar 17

"Ich möchte alles haben, was gut, ächt und schön ist!"

W.A. Mozart 

(No puc estar més d'acord)

Mandarina tango, color Pantone 2012

Avui fa un dia especialment assolejat i lluminós, que convida a sortir i gaudir de la vida.  La casa Pantone, ha decidit que aquest 2012 el color sigui el taronja 'mandarina tango'. Un taronja alegre i brillant com el sol que avui ens il·lumina, un color per recordar-nos que, encara que sembli que les preocupacions ens poden sobrepassar, sempre hi haurà espai per a dies on la llum sigui present. Com la llum d'aquests dies, brillant i enlluernadora.

Com esborrar un error?

Tant de bó fos tan fàcil esborrar els errors...

Bon any 2012!

Quelcom millor està per arribar

El primer dia laborable, sense haver d'anar a la feina, ja que el meu contracte va finalitzar uns dies, decideixo visitar una amiga. De camí cap a casa seva, a Gala Placídia em trobo a un vell amic, amb el que coincideixo de tant en tant, donat que treballa en aquella zona. Ens posem al dia i com en altre ocasió, el primer que em diu és que està bé, que segueix solter i que ja arribarà... i repasem als del grup amb els qui anava. Que si aquesta acaba de tenir el segon fill, que si l'altre té una nena (i me l'imagino, i segur que és super carinyòs amb la seva filla), que si tal, que si qual..."I tu, ja tens fills?...", encara no, els dos sense parella i sense fills. Amb un munt de nebots, això sí, que són la nostra alegria (m'ensenya orgullòs, unes fotos que té en el seu iPhone). Amb amics i coneguts als qui la crisi els hi està deixant sense una feina fixa. "Ja no hi ha res fixa per a tota la vida. Ens hi haurem d'acostumar..." li dic. I esperant començar l'any, esperançats de que les coses, tot i el panorama actual, poden ser positives.

Arribo a casa de la meva amiga i ens posem a conversar, després d'un temps sense veuren's. Noto que té ganes de que li escoltin i deixo que m'expliqui. Els seus somnis realitzats, els que estan per arribar, l'any que ha passat. I que vol canviar d'actitud, que la que té no li porta enlloc i que aquest any nou que ara comença, el vol fer amb un canvi en aquest sentit. Tot això endolcit amb l'encisador somriure del seu nadó, d'un any.

I me'n vaig pensant en lo diferents que poden ser les situacions de tots tres. Que si barregèssim les nostres respectives vides, potser cap de nosaltres se sentiria com se sent. I així, ens hauriem de conformar amb continuar trobant-nos, de manera casual o cercant-lo activament i continuar somiant, continuar lluitant,...seguir amb l'esperança de que quelcom millor, està per arribar.

Bon Nadal!

Deixa'm creure - Mishima

Deixa'm creure  de Mishima. Com dir molt en molt poc. Toquen a la sala Heliogàbal, els dies 21, 22 i 23, tot i que no queden entrades i us hareu de contentar amb aquest video.

El negre sempre és elegant

Miro a través del gran finestral. La mar de tardor es deixa banyar per la llum del migdia, càlida, amable. La brisa va movent suaument les onades en un paissatge que acompanya els meus pensaments, que estan més enllà d'on em trobo. Baixem a la platja i observo les figures i com si d'una película és tractès, els seus gestos, les seves rises, els seus comentaris, els seus pensaments més íntims guardats en les seves pupil·les, em són dolorosament llunyans, feliçment propers. Res ens uneix, excepte un destí que no va preguntar qui era qui. I ara, en aquest desert, com si aquest meravellós paisatge s'hagués disposat només per nosaltres, ens sentim part, una petita part d'algú que va voler que algún dia estiguéssim aquí. Elegantment vestits de negre, amb les mans a les butxaques, resguardant-nos del fred, deixant les nostres petjades en la sorra. Inmortalitzant els somriures, els comentaris, a vegades d'una sinceritat inmensa i d'altres destilant aquella hipocresia necessària per continuar en el mateix camí. Fins la propera. Potser no serà amb aquesta llum rosada del capvespre com a fons. Segurament, serà igual d'emocionant. I de negre. El negre sempre és elegant.

Mi vida sin mi

Aquest dies he vist 'Mi vida sin mi' d'Isabel Coixet. Una pel·licula que, sense sensiblerias barates, ensenya el que pot ser la vida abans de la mort i com es fa front a aquesta. I aquesta escena, ho arrodoneix...

To forgive and to forget

Quan vaig començar a estudiar anglès, sempre confonia aquests dos verbs. Ara me'n adono que poden acabar barrejant-se.
O, almenys, és el que desitjo en aquests moments. I si bé un pot anar amb l'altre, sé que arribar al mateix nivell en ambdós, no és fàcil... ni impossible...

Una imatge de tendresa 3

Esta asseguda davant meu, llegint El Pais i amb uns llibres d'anglès i d'assaig sobre la taula. Arriba ell, li porta un termo i ella li agraeix el detall amb un tendre petó. Ell se'n va.
Li ha portat quelcom més que un té calent, perque passi millor el matí a la biblioteca. Li ha portat comprensió, paciència, tendresa. Un d'aquells detalls que li demostran que ella és significativa per a ell. Li ha portat amor.

Mesurar el foc

Ni massa a prop com perque em cremi ni massa lluny com per a que no senti la seva escalfor

Obsolescència programada

Problemes per deixar comentaris

Darrerament hi ha problemes per a que es quedin els comentaris en el meu blog. No sé ben bé per què passa, disculpeu si és així!

Estic d'aqüeducte

Ni que sigui per estar en braços de Morfeu una hora més, benvingut sigui aquest aqüeducte. I per compensar-ho, estic amb la grip. Una combinació perfecte per acabar el que estic llegint.

Desembre a la platja

I com succeeix en la vida mateixa, en un passeig, desprès de la feina, fins la Barceloneta i en un dia de sol, gairebé primaveral, aquestes tres imatges, m'han suggerit una historia. Molta imaginació i quelcom més indescriptible, han fet que sorgís una historia. una historia d'amor, per supossat. Us deixo que escribiu el vostre propi guió i inclús, que cambieu l'ordre de les 'seqüències' (encara que, en aquest cas, no alterarà el resultat final).

Und jetzt?

http://www.spiegel.de/thema/euro_krise_2010/

Música relaxant per la nit de diumenge 15

'Sanctus' interpretat per Libera, Rome Total War.

Massa i tot

El que no acaba de fer-te el pes  t'agrada de tot plegat, és que t'acaba agradant. Inclús, diria massa i tot.

Blackberry, Be Alone

Llegeixo aquest comentari en consumehastamorir.org, i em quedo amb la idea que es planteja en canviar l'eslogan de la marca de mòbil. Potser la necessitat d'estar constantment conectats, no és sinó un reflexe de la soledat, la epidemia del segle XXI? no hi ha una mancança de contacte cara a cara, intentant suplir-se amb la darrera tecnologia...? 

Tornen els dies de sol!

Segons timeanddate, avui serà l'últim dia amb pluja i ens esperen dies de sol, això sí, amb algún núvol, i temperatures suaus. Així és la tardor a Barcelona!

Tendre, suau, càlid

Tendre, suau, càlid, íntim,...infinitament acollidor... intensament intens...

M'han atracat a Passeig de Gràcia

I per si no es veu bé el 'rebut' que m'han deixat, 2 cafés 5€!! Visca la Barcelona turística!

Frases per reflexionar 16

En tiempo de desolación, no hagas mudanzas 

San Ignacio de Loyola

Consistència afectiva

Porto setmanes- potser mesos, sinó anys i de manera inconscient- reflexionant sobre la solidesa de les relacions que anem construint al llarg de la nostra vida. Al contari del que el filòsof  Zygmunt Bauman tracta en la seva obra 'Amor líquid', abogo per relacions la base de les quals sigui el coneixement (i ja són tres posts en poc temps) de l'altre, per arribar a construir relacions sòlides, amb veritable afecte, càlides, amb compromís, substancials i que aporti quelcom més que 'companyia'. Que desprès es pugui posar en pràctica, segurament està condicionat per la interacció i lo complicat que pugui arribar a ser cadascú (i aqui, entono el mea culpa) i malgrat això, o millor dit, és gràcies a creure en això, que  s'aconsegueixen relacions de, com dic jo, consistència afectiva. 

(I perdoneu si aquesta explicació pot semblar una mica breu i/o embrollant, seguramente no estic en el meu millor moment creatiu)

I per què no?

Mentre tornava a casa m'he dit i per què no?...

La bombeta de més llarga durada del món!

En un dia com el d'avui, com diria el Molina, grisot i tristot, que millor que deixar-se enlluernar per la bombeta que més ha durat en tot el món. Es troba en el Parc de Bombers de la ciutat de Livermore, a California, i està ensesa sense que s'hagi hagut de canviar mai, des del 1901. En la seva web, trobareu més informació, amb curiositats vàries, com la festa d'aniversari que li van fer quan va 'complir' 110 anys! I tot això abans que comencès l'estratègia empresarial de l'obsolescència programada...

L'amor neix del coneixement

La diferència entre l'enamorament i l'amor és que, aquest neix com a resultat del coneixement de l'altre. I per conèixer bé a l'altre, per traspassar la frontera entre el saber de l'altre i el coneixement profund, amb el que això significa, fa falta (ja ho vaig dir fa poc) temps, paciència i esforç. Només d'aquí surt el veritable amor, el d'aquell que no només vol ser estimat, sinó que, per sobre de tot, estima. No es pot estimar a qui no es coneix igual que per a que neixi l'amor hi ha d'haver, entre d'altres, coneixement.
Erich Fromm, en el seu "L'art d'estimar", considera que, per a que hi hagi veritable amor, sigui el que sigui, hi ha d'haver: tenir cura de l'altre,responsabilitat, respecte i coneixement.

11-11-11

No és que sigui supersticiosa, però ja que tinc una participació del número que han comprat els companys de feina per aquesta nit, doncs a veure què passa...

Ha plogut molt darrerament

Ha plogut molt darrerament. En sentit literal...en sentit figurat...No m'ha deixat, sinó, en un estat, a vegades suau i d'altres en un mar sense fons, intentant apaivagar la força de la natura. Copsant les mil-i-unes tempestes que només s'entreveuen, les plujes fines que intentan sortir i no poden. No volen o no saben.
Liquid que s'esmicola dintre de la meva ànima, que no deixa ni un petit racó on no em recordi que, en qualsevol sentit, no deixo de sentir.

Frases per reflexionar 15

"L'única cosa que perdura i que ens dóna una alegria d'haver-ho viscut, són les relacions humanes. Les relacions humanes que han estat correspostes. La gent que hem estimat i que ens ha estimat" 

Dr. Moisès Broggi

Take me away, a better place

/span>

7 Bilions d'habitants! Quin número ocupes en el món?

Doncs si tens curiositat i donat que, segons la ONU, ja hem arribat a l'habitant número 7.000 millions, aquesta  web de la BBC, et diu quin número ocupaves en el món en nèixer i quin ocupes actualment. Però només et diu el número...que ja és bastant!!

L'amabilitat fa moure el món

Ser amable, no costa gens. Un somriure, un gest, una estona de conversa, una abraçada tendra, unes paraules recomfortants, un detall, una trucada,... La tendresa, la suavitat, l'amabilitat, l'amor, mouen el món. I així com les formes suaus són més agradables al tacte, la suavitat en el contacte fa veure la vida com més amable.

"M'inspires tendresa..."

Així, de cop, un divendres al migdia, sento aquesta frase, com a resum del que moments abans es volia expressar. Desprès d'uns intents, infructuosos, de treure'm alguna cosa...
Excepte un somriure. Un somriure sincer, desprès de tot...

No hay pan para tanto chorizo

Sobret, perque de pa, molta gent no té ni per a menjar, la necessitat més bàsica de l'ésser humà. Segons la Fundació Banc dels Aliments, cada vegada més families no tenen què menjar. En un país del nomenat 'Primer Món'. I mentres? Els més rics, són cada vegada més rics, i els més pobres...Ja vaig dir, que jo també estic indignada amb les injusticies del sistema i que això no pot durar gaire més, sense que la gent es revolti, però de veritat. Vergonya em dóna pensar en les meves preocupacions, sobre el meu futur laboral, quan tinc un sostre on dormir, un lloc comfortable en el qual viure, feina, formació, una familia, amics que no canvio per res del món, una xarxa social que em pot donar un cop de ma si la necessito...I sí, ho reconec, em preocupa el futur i si aconseguiré assolir el somni que tots ens vam fer.

200 € pels meus records?!

Cada dia que passava, el veia, allà, esperant-me...Esperant el dia que em decidís a entrar i retrobar-nos, per fí, desprès de tant de temps. Em deia "Algún dia haig d'entrar.Tornar-lo a contemplar, a acariciar, a estar un al costat de l'altre". Una estona, només una estona i ell tornaria a ser meu i jo, d'ell. I tindria un moment de felicitat.

I per fi arriba el dia. Em decideixo i entro. Me'l depositen a les mans i mentre acarono cada part seva, la meva ment viatja en el temps, en l'espai. En aquell espai on tinc tants records i on vaig tenir tants moments de felicitat. Uns records plens d'alegria, gaudint aquelles estones que passaven junts, dia rere dia, gràcies a la seva bellesa, les seves ocurrències, les històries que m'explicava. Són només uns instants...uns instants que no tornaran. I de sobte, em surt la pregunta. I la meva decepció és tan gran com era la meva alegria fa uns instants abans. Mai més tornaré a tenir-te, mai més seràs meu. Els records no es poden pagar. I menys, aquests.

Música relaxant per la nit de diumenge 14

Mereixes Amor!

Hi ha una part, la clau de la qual, està per trobar o tan guardada que s'ha de ser molt hàbil per trobar-la (i aquí hàbil té aquest significat: no és que s'hagi de saber trobar, s'ha de saber extreure la informació i per això, hi ha una paraula clau- la deixo aquí per si hi ha algú interessat- coneixement. I el coneixement, ja se sap, requereix temps, paciència, esforç,…).

Altra part, és la que no va haver de sortir mai de les tenebres. Ni tan sols va haver de ser creada. I encara que d'aquestes es poden albirar dies amb molta llum i aire fresc i renovat, no hi ha dreçeres que portin fins allà, només un camí que haig de fer sola (¿?) o almenys, en part. Potser haig de rectificar i dir: que he fet sola i ara…una mica més acompanyada, que si bé la càrrega és la mateixa, alleugera el pas. I amb el pas lleuger, s'arriba abans (encara que el destí no importi tant, la veritat). Com amb una abraçada, que no fa més que dir-me: tens valor per la teva existència i mereixes viure! mereixes Amor!

Frases per reflexionar 14: Steve Jobs

"If you live each day of your life as if it was your last, someday you'll most certainly be right".

Steve Jobs

L'escalfor, ja no és suficient

No més. Suficient.