Bon Sant Jordi 2017!

Que en les roses que rebeu romandri per sempre la mirada i el somriure del qui la regal·la
Que entre les fulles del llibre trobeu la llum que obri les portes a un món tan apassionant com misteriós

Bon Any Nou 2017!

Hi ha millor manera de començar l'any nou que amb un 'art preciós'? I que aquest sigui la música? clàssica, per supossat Doncs això és el que pensa la meva sensible neboda de 8 anys. A la meva familia és tradició començar l'any amb el meravellós concert d'any nou desde Viena. Ciutat que vaig visitar fa uns anys, precissament abans de Nadal i que vaig trobar elegant i senyorial, plena d'art, de música i d'indrets bonics i encantadors on deleitar-se la vista.

I una altre bon costum que tinc és felicitar tant el Nadal com l'any nou amb un missatge personalitzat per a cada un dels meus amics i familiars. Així que, Bon Any Nou 2017 i que estigui ple d'amor, moments de felicitat i d'Art.

50 Cantada d'Havaneres a Calella de Palafrugell

Encara esteu a temps d'arribar a Calella i trobar, això si que ja us costarà una mica més, un bon lloc des d'on poder veure i escoltar la tradicional cantada d'havaneres de Calella. Aquest any, a més, es celebra el 50 aniversari. Només de veure les fotografies, ja m'arriba el so de la guitarra, les veus de melodies d'amor, de mar, la olor del Mediterrani, les camises de lli blanques, les barquetes, l'estiu,...

Junt amb Beethoven, Mozart, Bach, Tchaikovsky,  cançons tradicionals alemanyes i catalanes, junt amb alguna modernitat, con Julito, Demis Roussos, es pot dir que les havaneres també forman part de la banda sonora de la meva infantesa.

I per fer un tastet, aquest passat dijous vaig anar amb una amiga al Palau Robert, on ens van deleitar amb un bon repertori.

Feu d'Artifice 14 Juillet - Tour Eiffel

Imatges Sant Jordi 2015

Collage Barcelona i Sant Jordi

Més cafès, menys whatsapps

Creació pròpia

 Per acabar l'any, què millor que un desig. Que ens comuniquem més amb un cafè davant en comptes d'una pantalla, amb l'alegria de la trobada amb l'altre, apreciant les emocions que es destil·len en cada gest que fem, en cada paraula sentida i dita, sentint-nos vius!

Bona entrada d'any 2015!

 

On seràs demà?

Això em pregunto molts cops, on seré demà? Haurà algun canvi decissiu en la meva vida que em faci replantejar el que tinc, el que sento, el que he construit fins ara? És realment la vida tan llarga o és qüestió de que en qualsevol moment, hi pot haver un esdeveniment que faci que ja no hi sigui? O no hi siguin els meus. Per cert, el títol del post ñ'he agafat del nou disc de Joan Dausà, i no es que li vulgui fer publicitat des d'aquí. És que el passat dia 20 el vaig anar al seu concert a les feste de Gràcia i aquesta cancó em va fer reflexionar de nou sobre 'viure el present'. Apart, un concert rodó, amb aquesta veu suau i seductora, lletres intimistes que t'agradaria escoltar a cau d'orella i un final participatiu molt divertit. 

I tu, on seràs demà?

14 Juillet Fête nationale

 

El Palau Robert és un dels meus racons preferits de la ciutat i hi vaig sovint. De tant en tant, se celebren tota mena d'actes, des d'una desfilada de moda fins a concerts gratuits al juliols, passant per la festa de Sant Jordi de RAC1. Aquesta tarda he passat camí cap a un encàrrec i he vist que estava tancat per un 'acte privat', ni més ni menys que la cel·lebració de la fête nationale du 14 Juillet, imagino que per part de la població francesa afincada a la nostra ciutat.

Com deixar de tenir ressaca

Potser avui t'has aixecat amb una ressaca impressionant i t'has dit allò de 'Mai més! A partir d'avui deixaré de beure". Que d'altra banda, és la típica frase que s'oblida quan passen uns dies. Encara que si portes temps considerant la idea de deixar de beure de debò, et deixo l'experiència de Kelly Fitzgerald, The adventures of a Sober Senorita 'en què explica els 7 beneficis que ha experimentat al cap d'un any de deixar de beure. Hi ha opinions per a tots els gustos al respecte, encara que si veus que 'massa' et perjudica també massa .. . potser és hora de replantejar-t'ho.

Nit de focs artificials

Playmobil fa 40 anys

Estem d'aniversario...Playmobil fa 40 anys!! Una de les millors joguines mai inventades -varietat de temes, durabilitat, imaginació- i per supossat, invent alemany per excel·lència, inspirat en les figures humanes dels dibuixs dels nens. En aquest post, ja vaig parlar de la meva passió pels 'clics' i com van ser una de les millors joguines de la meva infantesa. Fins a tal punt ho celebren en el seu pais de naixement, que hi ha una exposició en el Historisches Museum der Pfalz, en Speyer.

Barcelona s'omple de llum!

 

Punt de lluna. Pati de Ca l’Ardiaca. Santa Llúcia 1

Barcelona s'omple de Llum aquest cap de setmana per celebrar les festes de Santa Eulàlia, copatrona de la ciutat junt amb la Mercè, en aquest link trobareu tota la programació. Us animo a que us apropeu als patis del centre de la ciutat, on algunes escoles de disseny i facultats, com la UPC, han recreat els diferents aspectes i maneres de veure la llum, imprescindible en la vostra agenda!

Els reis són ells

Avui els reis de la casa són, més que mai, els protagonistes de les emocions i la felicitat que s'entreveuen sota una pluja de globos i serpentines...

Bon any 2014!

Per un any nou ple de moments feliços i poder compartir-los amb qui estimem.

8 hores a Paris

Tour Eiffel

Voleu una definició del luxe? Us deixo aquesta. Passar un dia com el d'ahir, a París. Dinant al sol primaveral d'un dia sense pluja, en una terrasseta- amb les seves corresponents flors en les taules- amb un bon vi, Côtes-du-Rhône i en la millor de les companyies que podria, en la Rue Lepic, en Montmartre. Visitant alguns dels imprescindibles, Notre Dame, Montmartre, Sacré Coeur i Tour Eiffel. Les 8 hores millor aprofitades, amb els moments parisins més hilarants i amb un timing que donava fins i tot per un speech, per part meva, sobre l'etern debat 'nature-culture' i la magnífica integració dels arbres, encara sense fulles, entre el ferro de l'obra de Gustave Eiffel,... i amb el cel de Paris, que es va deixar veure en tot el seu esplendor primaveral, essent testimoni d'aquests moments de felicitat. I es que fer-me feliç, costa tan poquet a vegades...

Notre Dame

Sacré Coeur

Casa de Theo Van Gogh, on va viure Vincent de 1886-1888

El guateque, un clàssic del humor

El guateque  (The Party) (1968) amb Peter Sellers, una de les pel·licules més divertides de la historia del cinema i una de les meves favorites. La succesió de bestieses, amb la ja mitica escena de la piscina i de l'elefant, han quedat per a la posteritat. Veure-la us donarà moments de bon humor!

Bon Nadal

Sankt Nikolaus

Avui, dia en què va morir l'any 342, se celebra Sant Nicolau de Myra (la actual Turquía) en molts països del centre d'Europa, on cadascú li dóna un nom difrent. A la meva escola seguíem la tradició, com fan a Alemanya, i el 6 de desembre Sankt Nikolaus ens deixava mandarines, nous i galetes mentre cantàvem "Lustig, lustig, traleralera...". I malgrat tenir molts records gens grats d'aquella fèrria disciplina, seguir les tradicions alemanyes, amb les seves cançons, van ser moments d'alegría que sempre han quedat en la meva memòria.  

Invitacions

Dissabte a la nit vaig anar a la festa d'aniversari de l'amiga d'una amiga i l'amfitriona, que coneixia només d'una vegada, va ser tan amable que va deixar que els seus convidats portessin, al seu torn, a altres persones. Això em recorda una frase que m'ha dit sempre la meva mare "Quan et convidin, has d'anar sempre", que si bé estic d'acord amb ella, la matisaria i diria que no sempre s'ha d'anar... Tanmateix, amb el temps m'he adonat, que no hi ha res que agradi més que ens convidin i he tingut la fortuna d'haver estat convidada a moltes coses al llarg de la meva vida (i sempre he anat amb molt de gust). Això de convidar, sempre ha estat una cosa que agrada tant a l'amfitrió com als convidats. I precisament d'això va parlar el periodista Lluís Permanyer a la Casa Elizalde, entre moltes coses molt interessants sobre la burgesia de principis de segle XX. De com les famílies bugesas que vivien a l'Eixample, tenien un dia concret per rebre convidats.

 Ara un pot ser convidat qualsevol dia, per a qualsevol esdeveniment, sense, potser tants formalismes. Com aquesta tarda que m'han convidat a la inauguració d'una exposició, fet que m'ha fet molta 

il·lusió (l'exposició en si, això ... ja seria un altre tema de què parlar). De tant en tant, també veig la frustració que pot provocar entre els nens això de no ser convidat a les festes d'aniversari. Com poden alegrar o entristir amb sol rebre, o no, aquestes targetes decorades amb motius infantils i escrites per ells mateixos. I és quan s'adonen que un es vol veure envoltat de les persones amb les que se sent a gust i que no es pot (ni és possible) agradar a tothom. 

Sigui com sigui, m'encanta que em segueixin convidant! i sobretot, rebre les mostres d'agraïment de l'amfitrió / a, per la companyia i els bons moments passats.

Esforç i constància

Ahir vaig compartir l'alegria de graduar-se d'una amiga, després d'uns anys d'esforç i treball constant i en especial, l'últim any per circumstàncies bastant doloroses per a ella. Així que, el seu xicot i jo, la vam acompanyar en el que va ser una ceremonia molt maca. La padrina Mònica Terribas, en el seu dicurs, va fer esment a la constància i l'esforç, que supossen uns estudis on-line. I que no s'ha d'abandonar mai en allò que un mateix s'ha propossat, malgrat els obstacles o el panorama actual, que és com per preguntar-se on anirem a parar... (això darrer ja és meu). També va fer esment  a la tornada de l'esforç, que dubtar és saludable i que també s'han de qüestionarse els encerts. De moment, haver arribat fins al final, tot i el futur incert, (la certesa ja no existeix) supossa un gran encert!