Surto del cinema Verdi desprès de veure 'Un dios salvaje' (Carnage) i em protegeixo del fred en el bar que hi ha al costat, mentre espero a una persona amb la que he quedat. Com si 'La Absenta' de Degas o 'Un bar aux Folies Bergère'de Manet es tractès, també en aquest bar hi ha aquell joc de miralls, en el que veure's reflectit. Em veig a mi mateixa, escrivint, passant d'una a una altra de les actituts d'aquelles dues dones o potser d'ambdues alhora. Em paro a pensar en com a vegades els altres ens fan de mirall i ens fan veure les nostres pròpies virtuts, defectes i misèries.I no puc evitar somriure en sentir el comentari dels dos nois que tinc en la taula del costat, mentre dibuixen, com si no pugués arribar a entendre el que diuen, sobre mi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies pel teu comentari!