Sobret, perque de pa, molta gent no té ni per a menjar, la necessitat més bàsica de l'ésser humà. Segons la Fundació Banc dels Aliments, cada vegada més families no tenen què menjar. En un país del nomenat 'Primer Món'. I mentres? Els més rics, són cada vegada més rics, i els més pobres...Ja vaig dir, que jo també estic indignada amb les injusticies del sistema i que això no pot durar gaire més, sense que la gent es revolti, però de veritat. Vergonya em dóna pensar en les meves preocupacions, sobre el meu futur laboral, quan tinc un sostre on dormir, un lloc comfortable en el qual viure, feina, formació, una familia, amics que no canvio per res del món, una xarxa social que em pot donar un cop de ma si la necessito...I sí, ho reconec, em preocupa el futur i si aconseguiré assolir el somni que tots ens vam fer.
I mentrestant el preu dels productes bàsics per al menjar no fan més que augmentar perquè el mercat continua estant en mans dels especuladors, com si fossin un producte més, aquests productes intangibles i volàtils que cada dia es transformen en xifresde divises i les seves representacions en transaccions virtuals d'un costat a l'altre del planeta.
ResponEliminaEn realitat, els efectes d'aquesta incapacitat per gestionar la riquesa ens afecta a la gran majoria en forma de precarietat, encara que variï la intensitat. O sigui, que les solucions, que com bé dius han de ser radicals, també ens afectarien a tots.
Bé, afortunadament, encara podem gaudir de coses 'gratis'...Gràcies per la teva visita!
ResponElimina